dimecres, 23 de gener de 2013

Entrevista a Mercè Ibarz, autora de 'Vine com estàs'

Copyright: MT

Vine com estàs (Proa), Mercè Ibarz ofereix als seus lectors dues novel•les al Perú d’una, o una novel•la curta i un conjunt de relats. Es tracta d’una obra inclassificable, amb dues parts ben diferenciades però interrelacionades que es pot començar a llegir per l’una o per l’altra.

Com neix una obra tan poc convencional? Escrius primer els relats de “Repertori de passions” i després “La guerra vista des del mas”? 
Sí, en efecte. El “Repertori”, escrit a cor obert, té una estructura molt flexible, cada “passió” és autònoma, per bé que el conjunt segueix un fil intern, que va de la mort de Sofi a la vida renovada de la narradora després de les deu passions relatades, algunes divertides, d’altres dures de passar. Un cop escrit, aquest repertori em va obrir el pas al relat de de la guerra des de la perspectiva del mas, o sigui des de la meva memòria familiar, una narració de tall clàssic. En conjunt, el lector hi trobarà alguns personatges comuns i unes preguntes: quan s’acaba una guerra? quan s’acaba una dictadura? “La guerra vista des del mas” treu alguna conclusió sobre la primera pregunta: la postguerra potser va començar pròpiament a mitjans anys 60. “Repertori de passions” planteja la segona pregunta a partir d’això i de com duren els efectes de la guerra que va viure la meva generació anterior i de la dictadura que he viscut.

Com prefereixes que el lector abordi la novel•la? Com tu l’has ordenada, o pot encetar-la per la segona part, o per qualsevol dels deu relats? 
El lector, la lectora, té la paraula. No sóc pas jo com autora qui li ha de dirigir la lectura. Els meus lectors ja em coneixen una mica, confio en ells com en elles, i els nous lectors, què en puc dir? Que no es deixin entabanar, és el que faig com a lectora jo mateixa. Que facin cas del títol del llibre i l’entomin com està i com és. Del principi al final. I si tenen ganes de llegir-lo d’una altra manera, a partir del sumari, endavant, que per això  en té, sobretot per als lectors que els agrada rellegir. He procurat que el llibre resisteixi diferents lectures.

La memòria és el fil conductor de les dues parts de què consta el llibre. Quin paper juga la memòria en la teva trajectòria literària? 
La memòria i la imaginació són germanes, com a mínim. Les paraules són un depòsit de memòria i no es poden fer servir de qualsevol manera. Hi ha paraules i expressions que no utilitzo: “espectacular”, “consum cultural” i unes quantes més que contenen una càrrega de memòria i un efecte sobre el present per a mi dictatorial. M’interessen més les històries suprimides de la memòria col•lectiva i rescatar les paraules que han estat suprimides amb elles i mirar de tornar-les actives. Com els meus personatges sóc una històriaferida, igual que com ells sóc lletraferida.

Vine com estàs transmet una sinceritat tan gran que em pregunto si fas distinció entre autobiografia i ficció.
La vida ja s’ocupa prou de no deixar gaire delimitats aquests límits... Ho deia el meravellós cineasta Federico Fellini, a qui demano permís per fer meves aquestes paraules: “La meva memòria no està feta de records. En realitat, prefereixo molt més inventar-me els records.” La memòria que ens diferencia de la dels altres animals és potser aquesta, una memòria que inventa, fabula, relata de manera diferent segons el moment, l’edat....

L’escena en què Franco balla amb la matriarca moribunda és esplèndida. No em diguis que està basada en fets reals.
És una escena producte de les estretes relacions entre memòria i imaginació.

La primera part, “La guerra vista des del mas”, arrenca amb la construcció del canal de reg de Saidí a finals del segle XIX.
El canal de Saidí és una de les branques principals d’aquella iniciativa extraordinària entre les dues bandes de la frontera que va ser, i és per sort encara, el canal d’Aragó i Catalunya. Si les coses haguessin anat com en el llibre recomana Joaquín Costa a donya Malena, tot hauria estat diferent. La visita del Caudillo a donya Malena el 1938 és paral•lela a aquella primera visita del polític regeneracionista Costa de 1909, la visita del general feixista és el resultat d’allò que els cacics i oligarques es van negar a fer...

Les teves arrels familiars protagonitzen “La guerra vista des del mas”, en canvi, “Repertori de passions” es dedica a les amistats. Quin paper juguen la família i els amics a l’hora de construir-se a un mateix?
La família et fa mentres creixes i és el grup que en el millors dels casos acaba sent la colla dels amics més antics, les amistats són la família que ens fem...

Vine com estàs porta el títol d’una cançó, Come as you are, de Nirvana. T’inspira escoltar música mentre escrius? 
-Per posar-me a escriure, sí, molt. Quan escric no n’escolto.

Sovint t’han penjat l’etiqueta d’autora inclassificable i Vine com estàs ho confirma. El pròxim projecte serà més convencional o també deixaràs fluir els records i la memòria? 
És impossible escriure, per a qualsevol, sense deixar fluir records i memòria, el mateix fet d’inventar ja és això. Sobre el llibre que vindrà, ja ho veurem. Una no mana sobre els seus temes, ni sobre els canvis d’estil o de motius literaris, mana molt més el llibre per ell mateix. Mentre l’escrius i encara més quan és publicat. Vine com estàs espera els lectors sense manies, hi ha moltes regles de lectura obsoletes. Autora inclassificable? També molts lectors són inclassificables. Que no es deixin entabanar per res, és el més important actualment.

Marta Planes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada