!-- TradeDoubler site verification 3255486 --> Propera parada: cultura: Entrevista a Esther Miralles autora d' 'Emboscats (La guerra dels que no hi van anar)'

dilluns, 8 de juliol del 2013

Entrevista a Esther Miralles autora d' 'Emboscats (La guerra dels que no hi van anar)'


Esther Miralles ens apropa a un mon poc conegut de la Guerra Civil espanyola, la gent que va decidir amagar-se per no haver d'anar a lluitar al front. Mitjançant un llibre que es una extensió d'un reportatge fet per TV3 molt enriquidor per la gent que encara vol saber més.

Amb aquest llibre es demostra que encara queden temes per descobrir de la Guerra Civil?
Sí, hi ha temes per descobrir, com el dels emboscats, i molts temes sobre els que es pot anar aprenent més i més si obrim la mirada.

Expliques al llibre que va haver tota mena de amagats independentment del bàndol. Va passar més a Catalunya que a altres llocs?
No ho puc dir amb certesa perquè no em consten estudis d'altres llocs amb els que pugui comparar el tema dels que es van amagar per no anar al front. Puc dir que a Catalunya va ser un fenomen important i seria interessant saber què va passar en els territoris que van quedar sota el domini franquista.
A nivell estatal hi ha un llibre que parla de la deserció tant en les files franquistes com les republicanes (Pedro Corral, Desertores), i realment es veu que era un fenomen  molt estès dins de tots dos bàndols.

Encara s'hi poden trobar restes d'amagatalls que es poguessin restaurar per ensenyar a la gent com es van fer amb els refugis?
Hi ha molts refugis que s'han ensorrat, sobretot les balmes i les coves que s'havien construït expressament durant la guerra, però també hi ha molts altres que es conserven. Ara bé, molts amagatalls presenten problemes d'accessibilitat (estan dins dels terrenys de les masies, formen part de les cases) i de seguretat. A més, en molts casos, els testimonis volen preservar la intimitat dels llocs, ja que la seva existència és un secret guardat gelosament dins de la memòria familiar.
Tenint en compte totes aquestes limitacions, però valorant molt positivament la possibilitat de senyalitzar adequadament alguns amagatalls per posar en valor aquest patrimoni, el Consell Comarcal del Solsonès va dur a terme el projecte "El Solsonès, terra d'emboscats" per incloure alguns espais singulars de la comarca dins de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic. S'han senyalitzat les rutes que porten a dos amagatalls -que estan interpretats in situ-, així com el Monument a les Masies de Solsona i el lloc on estava un Batalló Discipinari de l'Exèrcit de l'Est, que és un camp de presoners on van ser destinats molts desertors que van ser trobats. Es tracta d'un projecte singular que permet conèixer la història dels emboscats en els llocs on va tenir lloc aquesta història.

Dóna la sensació llegint el llibre que a vegades la línia que separa ser d'un bàndol o de l'altre es molt fina. Es per això que molta gent no va voler triar i es va amagar?
La línia era molt fina i estava formada per una matèria que tenia més a veure amb les impressions del que es vivia localment que amb els ideals que s'havien d'anar a defendre. L'alçament militar i l'esclat de la revolució van tenir un impacte fortíssim a tota la societat i, en les zones rurals, crec que aquesta revolució va ser especialment "poc didàctica". Ens hem d'ubicar en el món rural l'any 36; les persones gairebé no viatjaven (molta gent em relatava que el viatge de noces el van fer a Barcelona), el mitjà de comunicació era la ràdio i, evidentment, el boca orella era el gran canal per on circulaven les notícies i els rumors. En aquest context els fets locals van fer decantar moltes consciències cap a una banda o una altra, més enllà de les grans idees, tot i que no podem oblidar que els llocs on es va estendre més el fenomen dels emboscats són les comarques rurals, com el Solsonès i la Garrotxa, on hi havia un substrat social de caire molt conservador i fins i tot fortament influït per les idees carlines.

 Va haver la mateixa intensitat en buscar els amagats en les dos parts de la confrontació?
No conec a fons què va passar al bàndol franquista. Aquí el que el govern volia i necessitava era homes al front. La lluita contra els emboscats tenia com a objectiu fer-los sortir i enviar-los a combatre i en aquest sentit es van prendre diferents mesures, que van anar des de la pressió (augment del control i les penes, empresonament de familiars directes...) fins a indults generalitzats per als que s'hi presentessin.
En alguns moments i llocs la lluita contra els emboscats se solapa amb la lluita contra la Cinquena Columna, perquè hi ha emboscats que formen part d'aquesta xarxa.
I dins de tot plegat, cal esmentar que tot sovint els guàrdies d'assalt i altres forces d'ordre públic que eren destinats a les zones rurals per buscar els emboscats, anaven amb molta cura i no posaven massa entusiasme a l'hora d'endinsar-se dins del boc; sabien que jugaven en camp contrari, que la muntanya era el terreny dels emboscats, que probablement estaven armats i que tots els seus moviments estaven controlats. Preferien evitar l'enfrontament. Com em va dir un testimoni: "La vida, tothom se l'estima!" 

Com han rebut els testimonis un llibre de una part de la Guerra Civil de la que ningú ha fet mai ressò?
Bé, la veritat és que molt bé. Ja van tenir el precedent en el documental que vam fer amb la productora E2S i l'entitat de la que formo part, el Centre d'Estudis Lacetans, per a Televisió de Catalunya, Emboscats. Memòria d'una geografia secreta. El documental va suavitzar les pors i les reticències dels testimonis a explicar la seva història ja que van veure que es tractava el tema amb respecte i rigor, sense sensacionalisme ni prejudicis.
El llibre, que m'ha permès aprofundir alguns temes, com el del paper de les dones o les relacions dels emboscats amb les xarxes d'evasió i amb la Cinquena Columna, ha tingut molt bona acollida també entre els descendents, ja que molta gent coneixia la història del seu pare o del seu avi, però no tenia una visió de conjunt, que és el que he intentat aportar ara en aquesta publicació.

Es la zona del Solsonès de la que més gent va refugiar-se?
Al Solsonès emboscar-se va ser la opció majoritària i a la Garrotxa també es va emboscar molta gent. Són comarques que l'any 36 eren molt rurals, sense indústria ni mines -i per tant, sense moviment obrer-, amb un fort pes de les idees conservadores i d'església, tradició carlina, etc. També hi ajudava la geografia del país, amb centenars de masies disseminades per la muntanya i molt de bosc. Però em consten també amagats al Montseny, al Collsacabra, a Prades, etc.

Hi ha estadístiques de aproximadament quanta gent va amagar-se a Catalunya i la quantitat de víctimes?
No, com explico al llibre: "Si el recompte dels combatents, dels morts i dels desapareguts de la guerra ha estat durant molts anys un ball –i una batalla– de xifres, saber quants desertors va haver-hi és encara més complicat: resulta realment difícil verificar quants no es van presentar en cap de les crides a files que va haver-hi, quants s’hi van presentar però van marxar de la instrucció, quants van desertar del front, quants es van passar a l’altre bàndol, quants van passar la guerra a l’estranger i quants van complir penes en batallons disciplinaris.
Els llibres de registres de lleves que es conserven als fons municipals –i no sempre– són només una de les fonts de consulta. Hi consten els que van ser cridats i es van presentar a l’acte d’allistament. Aporten informació, però aquesta informació s’ha de matisar molt, ja que el fet que un noi s’hi presentés no vol dir que després no desaparegués o, en el sentit invers, que un que no s’havia presentat inicialment no comparegués més tard".
Com a dada, amb ocasió de l'indult de Negrin de l'agost del 38 sembla que, segons l'espionatge franquista, només a Barcelona i rodalies es presenten 4.500 persones. En alguns pobles del Solsonès la deserció va arribar al 90%.

Quin paper jugaven els delators a l’hora de descobrir algun refugiat a un amagatall?

Va haver-hi delators, persones que volien descobrir els amagats, bé per afinitat amb la causa republicana, bé perquè no trobaven bé que alguns -germans, fills...- s'estiguessin jugant la vida al front mentre altres la servessin a la reraguarda, bé per fer punts davant el comitè, etc. Però jo no he trobar molts casos. Als pobles tothom es coneixia i sabia de quin peu calçava el veí, per tant si algú no era de fiar senzillament es prenien les mateixes precaucions que amb un desconegut o amb els guàrdies d'assalt: alertar a distància als emboscats del perill perquè no s'apropessin al mas, esborrar els signes de la seva presència, alliçonar els nens sobre què havien de dir si algú els preguntava res, etc. Malgrat això sí que es donen casos de persones que delaten els emboscats, i he de dir que, quan això passava, el sospitós de la delació havia de desaparèixer perquè tant els emboscats com els seus parents en més d'un cas van portar a terme accions de venjança.  

Xavier Borrell

Emboscats (La guerra dels que no hi van anar)
Esther Miralles
Editorial: ARA LLIBRES,
Año de edición 2013
ISBN 978-84-15224-92-1
Páginas: 232

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Popular