divendres, 17 de maig de 2019

Entrevista a Magda Polo, autora dels poemaris ‘A contratemps’ i ‘Gris alma’




A contratemps (editorial In-verso) i Gris alma (Parnass ediciones) són les teves dues primeres obres poètiques. Ets professora d’Estètica i Teoria de les Arts i d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona i fins ara havies publicat 27 títols sobre la teva especialitat. Com és que has decidit donar el pas ara publicant poesia?
A vegades hi ha coses que no les tens previstes però que el destí les fa possible. Jo era molt gelosa dels meus poemes i només els havia compartit am gent molt propera. Un dia, un poeta amic meu em va dir que els volia llegir. Vam quedar per fer-ho. Quan els va llegir va dir que li van sorprendre, que no m'imaginava que fossin tan treballats, que es pensava que seria una poesia molt primerenca, i que va veure que hi havia moltes hores i temps d'escriure. De fet, ell no ho sabia, però jo vaig començar a escriure als deu anys i des d'aleshores no he deixat de fer-ho Arran d'això em va dir que em presentaria la seva editora i que li portés els originals. Així ho vaig fer i, l'Amàlia Sanchís, de Parnass Ediciones i In-verso, va dir que els editava i no només un, sinó tots dos. La veritat és que va ser una gran alegria, vaig estar molt contenta, la veritat. Perquè malgrat no m'havia imaginat que els publicaria, sí que hi ha un moment que el que escrius vols que sigui universal...
  
Com va néixer cada un dels teus poemaris?
La paraula poètica en mi sempre ha nascut d'una espontaneïtat de manifestar els sentiments que he viscut en un període de la meva vida i d'expressar-los amb la meva nuesa. El polze poètic et porta a una necessitat vital de no deixar d'escriure, encara que sigui per a un mateix. Aquest va ser l'origen dels dos poemaris: no poder no escriure.

A què es deu que hagis escrit dos poemaris en llengües diferents, un en català i un altra en castellà, i que els publiquis alhora?
El primer, Gris alma, el vaig escriure el 2002 quan tenia una relació sentimental amb una persona que no entenia el català i, per aquest motiu, el vaig escriure en castellà. És un poemari que parla del desig, la generositat, l'amor... són temes que l'inunden des del principi. I volia que la meva parella els pogués entendre. L'altre, A contratemps, és fruit de la reflexió que he fet durant una bona pila d'anys sobre la vida, l'amor, la bogeria, etc. Aquest segon poemari, escrit el 2018 reflecteix una veu que neix del dolor i el patiment. Vaig passar un càncer que em va passejar entre la vida i la mort. Quan et passen aquestes coses tot canvia, la concepció del món és molt diferent, perquè tu, essent la mateixa persona o ho ets. I està escrit en català perquè és la meva veu més pura, sense cap mena de filtre lingüístic.

Et sents més còmode escrivint en un dels dos idiomes?
No podria dir que es tracta de comoditat. Es tracta del tema dels poemes i a qui van adreçats. Sé que en castellà t'adreces a un públic més ampli i en català no, però en el fons, això no és tan important. L'important és que les persones que et llegeixen rebin el missatge degudament, que sentin que el que jo he escrit en els poemes ells poden sentir-ho i viure-ho d'una manera molt semblant.
Sincerament penso que estem tan immersos en el bilingüisme que podem escriure en les dues llengües indistintament, sempre que no sigui res forçat.

Com definiries la teva poesia?
La meva poesia és molt sensorial, està plena d'imatges i d'una forta càrrega filosòfica. A més, tant la forma com el contingut tenen la mateixa importància, d'aquí que els meus poemes es versifiquin amb composicions gràfiques diferents.

Quins requisits creus que ha de tenir la bona poesia?
Un dels requisits que ha de tenir una bona poesia és que sigui autèntica, que s'escrigui des del cor, des de l'ànima. Que no expliqui les coses que al lector li puguin interessar sinó experiències viscudes i emocions reals que el poeta ha transformat en jocs de paraules plenes de màgia i encant, plenes de foc i aigua.
 
Quins són els teus poetes i poetesses referents?
En tinc molts, n'hi ha uns deu que sempre em venen a visitar però en seleccionaré tres. El poeta que més m'ha influenciat, des de petita, és Miquel Martí i Pol. De fet, ell era de Roda de Ter i jo de Manlleu i vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo i em va impactar que la seva poesia neix de la fragància subtil de la quotidiniat. També m'agrada molt Pedro Salinas i la sensualitat dels seus versos en La voz a ti debida i, de manera especial, María Zambrano, per la càrrega filosòfica, per la seva voluntat de crear una raó poètica.
  
I quins estàs llegint actualment?
Jo sóc d'aquelles persones que llegeix diferents llibres a la vegada. Ara estic llegint dos llibres de poesia, un, que vaig buscar-lo en diferents llibreries i que m'ha costat de trobar però finalment el vaig aconseguir i que sintonitza molt bé amb com entenc el món i es titula Es magia lo que ves, de la jove poeta María Lorente i un altre que va sortir el 2018, que és de María Zambrano, i es titula Poemas. També estic llegint Correspondencia, un epistolari entre Rainer Maria Rilke i Lou Andreas Salomé, i els llibres d'assaig Regreso al futuro de Luciano Berio i Fluxus et la musique d'Olivier Lussac.

Quin consell li donaries als poetes i poetesses que tot just comencen ara a escriure poesia i que es volen obrir camí en aquest món?
Que no deixin mai d'escriure. Que incorporin l'escriptura en la seva vida com ho és el respirar constantment. Que l'exercici de la poesia és un exercici que el necessita la nostra ànima, ens és vital. Que la inspiració o l'empenta sempre acaba venint i que, moltes vegades, el que cal és obrir més els ulls o tenir les orelles més obertes, les mans a punt de tocar... I sempre estar molt i molt viu. Sempre hem d'estar a punt perquè la vida ens regali més vida.

Veurem publicats, més endavant, altres poemaris teus?
Estic escrivint tres poemaris a la vegada a un ritme lent i tranquil. M'agradaria veure traduït A contratemps en castellà (estic buscant editorial, per cert) i a alguna altra llengua, la veritat. I també estic començant una novel·la i actualitzant una cinquena edició del meu llibre Historia de la música. O sigui, que ja veieu que no paro. Escriure per a mi és una de les meves grans passions juntament amb escoltar música.

Xavier Borrell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada