L’escriptor i meteoròleg Jordi Cruz Serra presenta Quaranta Noms de la Neu, una novel·la que juga amb la frontera entre realitat i ficció. Escrita com si fos un relat de no-ficció, la història evoluciona cap a una narració plena d’incerteses, on el lector no sempre sap què és veritat i què no.
Ambientada a la vall de Camprodon i enmig d’un episodi de neu i mal temps, la novel·la combina paisatge pirinenc, misteri i reflexió sobre el relat dels fets. A través dels seus personatges, l’autor construeix una trama que interpel·la el lector i el convida a dubtar, interpretar i reconstruir la història.
40 Nombres de la Neu és una proposta literària singular que barreja novel·la negra, elements de True Crime i una mirada personal sobre la memòria, la veritat i la ficció.
Què hi trobarà el lector en aquest llibre, que es pot llegir diverses vegades perquè hi ha diverses històries a dins, encara que no ho sembli?
Al principi soc jo mateix. El llibre està escrit com si fos de no-ficció, com si m’hagués passat a mi. De fet, comença així, però va evolucionant cap a una novel·la. Al final ja és ficció, però al principi podria ser veritat.
Hi ha un altre protagonista, en Fidel, basat en una persona real que vaig conèixer arran de la publicació d’un llibre meu sobre uns accidents al Balandrau, a la zona de l’Ull de Ter, fa 25 anys, amb un episodi de tempesta molt forta que va acabar en tragèdia.
Aquesta persona m’explicava històries molt espectaculars i jo mateix dubtava si tot era cert. Aquest dubte m’ha servit per crear un personatge que explica coses tan extremes que no saps ben bé si te les has de creure.
La novel·la comença amb una frase atribuïda a un “filòsof del segle XXI”, M. Rajoy, que diu que tot és absolutament fals, excepte alguna cosa. La novel·la juga amb això: sembla realitat, però no ho és del tot. És un joc amb el lector per veure què és veritat i què no.
La vall de Camprodon hi té un paper important. És per aquest doble joc entre bellesa i perill?
El Pirineu oriental, la zona de Vallter, no té cims de 3.000 metres, però hi fa molt vent. Quan hi ha tempesta, la sensació tèrmica és molt forta.
No és una novel·la negra nòrdica, però volia ambientar-la en paisatges nevats del Pirineu. A més, Camprodon és una zona que conec des de petit. Hi surten llocs reals: una plaça, un hostal, una llibreria. Gent que coneix Camprodon m’ha dit que llegint el llibre semblava que hi fos.
Voldries fer una advertència sobre l’afició excessiva al True Crime?
El True Crime està molt de moda. A la televisió, a les plataformes i a les xarxes. Ara fins i tot gent normal ajuda a investigar casos gràcies a les noves tecnologies.
Hi ha casos en què fotografies de Google Maps o grups de Facebook han ajudat a aclarir situacions reals. Jo he utilitzat aquest context per construir la història i entendre què li ha passat al protagonista.
La meteorologia hi té un paper important?
Està ambientada en un episodi real, el 20 de febrer del 2001. Com que soc meteoròleg, la meteorologia sempre surt als meus llibres, però aquí és molt puntual. Només un parell de paràgrafs. La resta és una novel·la normal.
Què ens pots dir d’Un Cap d’Any, Premi Jacint Verdaguer, que tindrà adaptació cinematogràfica?
Va ser el meu primer llibre, publicat el 2018. Va néixer arran d’un episodi meteorològic excepcional darrere del qual hi havia històries humanes molt potents.
Un editorial el va voler publicar i ja en portem nou edicions. Ara se n’ha fet una pel·lícula. He col·laborat en el guió i en l’assessorament meteorològic perquè fos el més real possible. És una d’aquelles casualitats boniques: escrius un llibre i acaba sent una pel·lícula.
On es podrà veure la pel·lícula?
S’estrena al cinema el 20 de febrer. Hi participen en la producció TV3 i Filmin. Després segurament estarà disponible a 3Cat i a Filmin.
Xavier Borrell
Jordi Cruz Serra
Editorial: La Campana
ISBN: 9791387564063
Idioma: Català
Número de pàgines: 240
Any d'edició: 2026
Colección: Narrativa Catalana
