Amb la novel·la Passeig de Gràcia, publicada per Comanegra i guardonada amb el Premi Santa Eulàlia, Roger Bastida ens convida a descobrir la història d'un dels carrers més emblemàtics de Barcelona. A través de les famílies que hi van viure, els palaus que s'hi van construir i les transformacions socials que ha experimentat, l'autor ens descobreix un passeig ple d'històries, rivalitats i contradiccions.
En aquesta entrevista, parlem amb Roger Bastida sobre els orígens del Passeig de Gràcia, l'ambició de la burgesia catalana, el llegat colonial i la transformació d'un espai que continua sent un símbol de la ciutat.
Per començar, Roger, d'on sorgeix el Passeig de Gràcia? Sempre havia estat un carrer tan important?
No. Al principi era el camí de Jesús, un camí de cabres que unia Barcelona amb la vila de Gràcia. El marquès de Camposagrado, que era el capità general de Catalunya, va decidir impulsar-hi obra pública per donar feina i, alhora, oferir als barcelonins un espai d'oci on passejar, perquè a la ciutat vella pràcticament no n'hi havia.
Des dels seus inicis, el Passeig de Gràcia ja va despertar l'interès immobiliari de les classes benestants?
Efectivament. Ja fa gairebé dos-cents anys, però el mecanisme és el mateix que avui: el capitalisme i l'especulació immobiliària. El Passeig de Gràcia es va convertir en un aparador privilegiat. Els terrenys més cars de l'Eixample eren els d'aquest passeig, seguits pels de la Rambla de Catalunya. Qui hi vivia volia ocupar una posició destacada i mostrar el seu poder econòmic i social.
Què representava viure al Passeig de Gràcia per a aquella burgesia?
Era una manera de demostrar qui eres. Moltes d'aquestes famílies eren catalanes, però no originàries de Barcelona. Havien passat primer per Amèrica i, quan tornaven a Catalunya, en lloc de tornar a les seves viles d'origen, s'instal·laven al Passeig de Gràcia. Volien tenir-hi un aparador privilegiat.
A la novel·la, les famílies competeixen per tenir el palau més espectacular. Aquesta rivalitat era real?
Sí, és el marc del capitalisme. Les famílies competien per tenir el palau més gran, discutien sobre els estils arquitectònics i criticaven les construccions dels altres. És una dinàmica que també trobem avui, per exemple, en les mansions de luxe d'alguns futbolistes.
Com es passa dels grans palaus als blocs de pisos que avui coneixem?
Per una qüestió d'especulació. Si tens un palau amb planta baixa, primer pis i jardí, estàs ocupant molt d'espai i no construeixes en alçada. En canvi, amb un bloc de pisos pots obtenir més rendiment econòmic. Els primers edificis plurifamiliars mantenien aquesta lògica: el propietari vivia al pis principal i llogava els pisos superiors a persones igualment benestants.
Les tres famílies que protagonitzen el llibre corresponen a persones reals?
Tot el que s'explica al llibre està basat en fets reals i en fonts històriques contrastables. El que faig és condensar moltes històries de famílies nobles, burgeses i treballadores en només tres. És un artefacte literari que em permet explicar aquesta realitat històrica a través d'uns personatges concrets.
Què diferencia el Passeig de Gràcia d'altres grans avingudes europees de la mateixa època?
Hi ha una qüestió fonamental: el retorn de capitals procedents de les colònies, principalment de Cuba i Puerto Rico, però també d'altres territoris, com les Filipines i les illes d'Oceania. Quan aquests capitals tornen, contribueixen a finançar la construcció dels edificis i dels palaus del passeig.
Després hi ha el modernisme, que a finals del segle XIX es converteix en un tret molt distintiu de Barcelona respecte d'altres ciutats.
El Passeig de Gràcia també és, doncs, un reflex de les desigualtats socials i de la història colonial?
Sí. És un espai on conflueixen moltes capes de la història. No es tracta només dels edificis, sinó també de qui els va construir, d'on provenien les fortunes que els van finançar i de com es relacionaven les diferents classes socials. Si ens aturem a observar cada casa, podem entendre molt millor com vivia aquella societat.
Com van afectar la Guerra Civil i la postguerra el Passeig de Gràcia?
Moltes de les famílies més riques ja no hi vivien durant la Guerra Civil. Algunes s'havien traslladat a la zona alta de Barcelona i d'altres havien marxat del país o s'havien refugiat en territoris controlats pel bàndol franquista. Per tant, la dinàmica social del passeig va canviar.
I com es transforma durant la segona meitat del segle XX?
A partir dels anys cinquanta i seixanta, es converteix en un passeig molt modern, però deixa de tenir aquell caràcter residencial inicial. Hi arriben grans corporacions, bancs i asseguradores. Això transforma la seva activitat: quan tanquen les oficines, el passeig perd vida.
Més endavant, sobretot a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, hi arriba el comerç de luxe internacional i el turisme aporta una nova forma d'activitat.
Aquesta transformació ha fet que els barcelonins perdin el vincle amb el passeig?
No del tot. És un lloc que els barcelonins continuen sentint seu. Hi hem anat a veure els llums de Nadal, a sopar, a comprar o al cinema, quan encara hi havia l'antic Cinema Comèdia.
El Passeig de Gràcia és un espai on conflueixen les tres classes socials i on es concentren les fortunes vingudes d'Amèrica i les grans nissagues de la indústria tèxtil. És el rovell de l'ou de la Barcelona del segle XIX.
Què et va portar a escriure sobre el Passeig de Gràcia?
Precisament aquest vincle que encara tenim amb el lloc. És un espai que coneixem, però pel qual sovint passem de pressa sense fixar-nos en els edificis ni en les històries que amaguen. M'interessava explicar què hi passava, qui hi vivia i com es relacionaven les persones que formaven part d'aquella societat.
La novel·la ha tingut un gran èxit, fins al punt de mantenir-se durant mesos entre els llibres més venuts. T'ho esperaves?
No, ni molt menys. Em vaig presentar al Premi Santa Eulàlia perquè estava molt convençut de la novel·la i tenia la sensació que el podia guanyar. Però una cosa és guanyar el premi i una altra és mantenir-se set mesos a les llistes dels més venuts.
Crec que és una cosa que passa un cop a la vida. Estic molt content i intento gaudir-ne. Pel que fa al futur, ja ho veurem, però em sembla difícil repetir un èxit com aquest.
Amb Passeig de Gràcia, Roger Bastida ens recorda que els carrers també expliquen històries. Darrere de les façanes modernistes, dels antics palaus i dels actuals aparadors comercials hi ha una ciutat marcada per l'ambició, les desigualtats, els canvis econòmics i les relacions entre classes socials.
La seva novel·la ens convida a aturar-nos, observar i descobrir tot allò que sovint ens passa desapercebut quan caminem per Barcelona. Perquè conèixer la història del Passeig de Gràcia és, en bona part, conèixer la història de la mateixa ciutat.
Xavier Borrell
Passeig de Gràcia: Història d'una família
Roger Bastida
Editorial Comanegra S.L.
ISBN: 9791387969172
Idioma: Català
Número de páginas: 420
Año de edición: 2026
Compra-ho a Amazon
