divendres, 10 d’abril del 2026

“Quan més investigo la Barcelona antiga, més històries em surten per explicar” - Entrevista a Pedro Hache sobre 'La senyoreta del carrer d'Avinyó'

Hola, què tal, com estem? Avui ens acompanya Pedro Hache, que publica en català La senyoreta del carrer d'Avinyó, una de les novetats de Sant Jordi. El tenim aquí perquè ens expliqui amb més detall aquesta nova obra.

Què hi trobarà el lector en aquest nou llibre, que ja havies publicat en castellà?
El lector es trobarà amb una novel·la que combina diversos elements. D’una banda, hi ha una trama actual amb un component policíac molt marcat, amb investigacions, crims i misteri. D’altra banda, hi ha una part històrica molt potent que ens transporta a diferents moments de la història de Barcelona. Aquesta combinació fa que sigui un thriller històric, on la tensió narrativa es manté constant però sempre amb una base documental sòlida. A més, el fet d’haver-lo traduït jo mateix al català m’ha permès adaptar-lo amb molta cura perquè soni natural i proper al lector.

Hi apareix la figura de Picasso, oi?
Sí, la figura de Pablo Picasso és clau dins la novel·la. Apareix sobretot en la seva etapa jove, quan vivia a Barcelona i encara s’estava formant com a artista. Aquesta etapa és molt interessant perquè sovint queda una mica eclipsada pel seu èxit posterior a París. En el llibre intento recuperar aquest moment vital i mostrar com la ciutat va influir en la seva obra i en la seva evolució artística.

La ciutat també té molt protagonisme.
Totalment. Barcelona no és només un escenari, és gairebé un personatge més. M’he centrat especialment en el barri gòtic i en la part més antiga de la ciutat, la que queda dins de les antigues muralles romanes. He dedicat molt temps a caminar pels carrers, investigar, buscar documentació... i tot això es reflecteix a la novel·la. A més, aquesta passió m’ha portat a organitzar rutes literàries pels espais del llibre, i la veritat és que la resposta del públic està sent molt positiva.

També parles de descobertes històriques recents.
Sí, perquè la ciutat està viva i en constant redescobriment. Per exemple, el temple d’August o diferents parts de la muralla medieval han estat objecte d’estudi i reinterpretació. Moltes vegades tenim només restes i hem d’imaginar com eren els espais originalment. També és interessant veure com, quan es fan obres, es documenten les troballes però després es tornen a cobrir per preservar-les i permetre la vida quotidiana de la ciutat.

Què és el que més sorprèn als lectors?
Diria que la part de Picasso és la que més impacta, sobretot quan descobreixen la possible inspiració del seu primer quadre cubista, vinculada a un bordell del carrer Avinyó. És una història que combina art, història i una certa aura de misteri, i això acostuma a enganxar molt. A més, el fet de connectar un espai real de Barcelona amb una obra tan important desperta molta curiositat.

Com ha estat escriure aquest segon llibre?
Ha estat una experiència molt enriquidora. He gaudit especialment del procés de documentació, perquè m’ha permès aprofundir en molts aspectes històrics que desconeixia. Tot i que la trama és fictícia, m’he esforçat perquè tot el context sigui rigorós. També ha estat un repte construir una història amb girs constants, mantenint la tensió pròpia del thriller perquè el lector tingui sempre ganes de continuar llegint.

Per què publicar-lo en català?
Principalment perquè els lectors m’ho demanaven. Molta gent em preguntava si existia la versió en català, i això em va fer plantejar-m’ho seriosament. A més, per a mi ha estat un repte personal important, perquè tot i que utilitzo el català habitualment, escriure una novel·la és molt més complex que escriure textos quotidians. Estic molt satisfet del resultat i crec que ha valgut la pena.

El llibre també tracta episodis històrics importants.
Sí, un dels més destacats és l’atac d’Almansor a Barcelona l’any 985. Va ser un moment clau perquè va suposar la destrucció de la ciutat i un abans i un després en la seva història. Fins aquell moment, la ciutat romana havia resistit durant segles, i aquest episodi va marcar profundament el seu desenvolupament posterior.

Parlem dels personatges.
La novel·la gira al voltant de diversos personatges. En l’actualitat, tenim un empresari de la nit que regenta un local situat sobre la muralla romana, un espai real que em va inspirar molt. També hi ha la seva parella i una sergent dels Mossos d’Esquadra encarregada de la investigació. Paral·lelament, a la part històrica, apareixen rabins jueus i altres figures que ajuden a construir el misteri central. Totes aquestes línies narratives es van entrellaçant al llarg de la novel·la.

També formes part de l’editorial Libertània. Com és aquesta experiència?
És una experiència molt interessant i també exigent. Libertània va néixer com una associació d’escriptors amb la idea d’ajudar-nos mútuament en un sector complicat. Amb el temps, vam decidir crear també una editorial pròpia per donar suport a nous autors i tenir més control sobre el procés de publicació. És molta feina, però també molt gratificant.

I el festival Cubelles Noir?
Estem treballant per oferir una nova edició que sigui innovadora i sorprenent. Hi ha molts festivals de novel·la negra, així que el nostre objectiu és diferenciar-nos, aportar idees noves i continuar creixent. Encara queden mesos, però ja estem preparant algunes sorpreses que esperem que agradin molt al públic.

Xavier Borrell


La senyoreta del carrer d'Avinyó
Pedro Hache
Editorial Associació Libertània Edicions
Edición 2026
Páginas 346
Idioma Català
ISBN 9791388196058

dijous, 9 d’abril del 2026

'El naranjo amargo' - Milena Palminteri

La novela El naranjo amargo, de Milena Palmenteri, es una lectura muy recomendable para quienes sienten interés por la Italia de preguerra, especialmente el periodo anterior a la Segunda Guerra Mundial, y por las vivencias de las mujeres en contextos históricos marcados por fuertes restricciones sociales, similares a las de la España franquista.

La historia comienza cuando una mujer descubre de manera fortuita un documento que pone en duda su propio origen. A partir de este hallazgo, y con la ayuda de un abogado de la familia, se reconstruye la historia de tres mujeres en una Sicilia dominada por el fascismo, la religión católica, el patriarcado y una organización social de carácter casi feudal.

A lo largo de la obra, se explora cómo estas mujeres enfrentan las limitaciones impuestas por su entorno, qué papel ocupa cada una dentro de esa sociedad y cómo lidian con las normas y expectativas que condicionan sus vidas. La novela destaca especialmente por su retrato de la condición femenina en una época compleja, mostrando la lucha silenciosa y constante por la dignidad y la identidad.

En conjunto, se trata de una narración que combina historia, memoria y perspectiva de género, invitando al lector a reflexionar sobre la desigualdad, las raíces familiares y el peso del pasado, sin perder el interés narrativo en ningún momento.

Milena Palminteri nació en Palermo y ha trabajado toda su vida en archivos notariales. Allí descubrió una historia sobre un bebé y una madre acusada que la inspiró a escribir su primera novela, Come l’arancio amaro. Es un debut tardío, comparado con un fruto que ha madurado con el tiempo.

Olga Yagüe


El naranjo amargo
Milena Palminteri
Editorial: Ediciones Destino
ISBN: 9788423369669
Idioma: Castellano
Título original: Come l'arancio amaro
Número de páginas: 560
Año de edición: 2026
Colección: Áncora & Delfín
Traductor: Lara Cortés Fernández


dimecres, 8 d’abril del 2026

'Deja de decir mentiras' - Philippe Besson


Primera incursión de Philippe Besson en la autoficción, Deja de decir mentiras subraya, empezando por el título, hasta qué punto elegir la verdad supone a veces un heroísmo.

Estando de paseo en su región natal, el narrador, que no es otro que Philippe Besson, ve en el vestíbulo del hotel a un joven de espaldas cuyo parecido con su primer amor le golpea como un puñetazo. A partir de ahí retrocede veinticinco años en el tiempo hasta el encuentro entre dos adolescentes totalmente opuestos: uno, más bien tímido, es hijo de profesor, alumno aplicado y lector empedernido; el otro, Thomas, es hijo de campesinos, rebelde, carismático y misterioso, ídolo de las chicas del instituto.

Desde el primer momento, la atracción entre ellos es inmediata, sin equívoco. Los encuentros clandestinos que vienen después se bañan en una fascinación teñida de culpabilidad y de negación. El secreto que los envuelve los hace mucho más intensos. Sin embargo, Thomas se muestra incapaz de expresar sus sentimientos, de aceptar lo que es. 

Esta es una historia real, en la que el propio Philippe Besson nos habla de su vida: de cuando era un estudiante brillante que se había fijado en Thomas, uno de los populares del instituto, y un día, de la nada, Thomas le citó en un bar a las afueras del pueblo, y empezó así una relación de descubrimiento, intensa, corta, de esas que te marcan de por vida. La novela te atrapa desde el principio, breve, intensa y tierna, fácil de leer, que narra el primer amor, el remordimiento, el deseo y la vergüenza al mismo tiempo, un amor abocado desde el principio a un final sin continuación. 

En una de sus primeras citas Thomas le dice a Philippe una frase que para él será inolvidable: «Porque tú te marcharás y nosotros nos quedaremos». 

Y efectivamente así será, aunque ninguno de los dos olvidará nunca su primer amor, como cuarenta años después comprobará Philippe a través del relato del hijo de Thomas.

El autor dedica la novela a Thomas Andrieu. 

Philippe Breson es francés, autor, dramaturgo y guionista. Licenciado en derecho, actualmente ejerce de jurista y enseña Derecho Social. Ha publicado más de una veintena de libros y la novela Deja de decir mentiras (premio Maison de la Presse) ha sido llevada al cine por Olivier Peyon.

Mercè Pérez San Juan

Deja de decir mentiras
Philippe Besson
Traductor: Isabel Llasat Botija
Plata Editores
ISBN: 9788410439009
Idioma: castellano
Número de páginas: 187
Año de edición: 2025

dimecres, 1 d’abril del 2026

Jaume Clotet tanca la trilogia amb «L’espasa del rei», una aventura èpica que reivindica els mites i paisatges de casa nostra


Jaume Clotet, periodista, historiador i escriptor barceloní (nascut el 1974), culmina amb «L’espasa del rei» (Columna Edicions / Destino, 2026) la trilogia iniciada amb La Germandat de l’Àngel Caigut (Premi Josep Pla 2024) i continuada amb La calavera de l’apòstol (2025). La novel·la, que no es pot llegir de forma independent, tanca de manera definitiva les aventures de la mossa d’esquadra Berta Bosch i el monjo de Montserrat Bernat Balaguer, donant resposta als misteris sembrats des del primer llibre, especialment l’empresonament de Satanàs a Roma.
En una trobada recent, Clotet va explicar que la trilogia no estava prevista inicialment. El primer volum començava amb Satanàs tancat a Roma, procedent d’Acre al segle XIII, però l’autor no sabia encara els detalls de com hi havia arribat ni qui l’havia empresonat. L’èxit del llibre va impulsar la continuïtat, i Clotet va decidir tancar-ho tot en tres volums per evitar fils oberts, com li agrada en les trilogies que comencen i acaben de manera rodona.
El cor de la novel·la és l’espasa del rei, una relíquia històrica real atribuïda a Jaume I (i probablement usada pels monarques de la Corona d’Aragó), que avui es conserva al Musée de l’Armée de París. Clotet la va veure en una exposició al MNAC el 2018 sobre la història medieval de Catalunya. Es tracta d’una espasa de virtut, un objecte amb poder màgic segons la creença medieval: qui la porta no perd cap batalla ni combat.

Aquesta idea no és inventada: apareix a les cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós, i els historiadors n’han parlat extensament. Fins i tot les normes dels duels entre cavallers prohibien les espases de virtut, perquè donaven una victòria assegurada, i es van arribar a anul·lar combats per sospites de frau. Clotet destaca que, tot i ser un element recurrent a la literatura medieval catalana, mai s’havia utilitzat com a eix central d’una novel·la de ficció, i li encaixava perfectament per tancar la saga sense spoilers.

Com als llibres anteriors, l’autor barreja història, llegenda i thriller amb salts temporals. En aquesta tercera part n’ha fet sis, ambientats a la Terra Santa, per explicar l’origen de l’espasa, sempre lligats a la trama contemporània de Berta Bosch i Bernat Balaguer. Hi apareixen els fills de Jaume I (Pere i Ferran) i un cavaller en una aventura trepidant on història i fantasia col·lideixen amb força èpica.
Una de les marques de la casa de Clotet és la presència de localitzacions reals i concretes de Catalunya, que desperten l’interès del lector per descobrir-les. En aquest llibre hi surten:
  • Montserrat
  • Barcelona
  • Perpinyà (de passada)
  • La Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, un lloc que tothom veu des de lluny però que poca gent visita realment (l’església, l’cripta i la figura gegant de Jesús de més de 10 metres, amb vistes espectaculars sobre la ciutat). Clotet hi va pujar per documentar una escena i es va sorprendre que, fins i tot allà, hi havia sobretot estrangers.
L’escriptor valora molt aquest aspecte: molts lectors li han dit que, després de llegir els llibres anteriors, han visitat llocs com Sant Pere de Rodes o han descobert el “miracle del Solsonès”. En un cas fins i tot van organitzar un acte a Sant Pere de l’Avern (al Penedès) el 28 de desembre, inspirat en una llegenda que ell va “inventar” convenientment per a la trama.Per què triomfen aquests llibres?Clotet creu que part de l’èxit rau en el fet que parla de coses de casa nostra en un gènere (thriller històric amb elements místics, fantàstics i bíblics) que a Catalunya es fa poc. Tendim a conrear més la literatura intimista o del “jo”, mentre que en altres països es tracten amb més naturalitat aquests temes llegendaris.
El públic català, diu, és “normal i corrent” com qualsevol altre: li agrada el gènere i, si no el troba en català i fet aquí, el consumeix en castellà o en altres idiomes (com va passar amb l’últim Dan Brown, que va ser dels més llegits). Per això celebra que hi hagi un petit repunt de reculls de llegendes i mites catalans, que poden ser el pas previ a més novel·les d’aquest tipus.Clotet defensa que els seus llibres contribueixen a crear comunitat i identitat a través de paisatges, història i mites propis. No només és qüestió d’argument o estil, sinó de “coses supernostrades” que connecten amb el lector.
L’autor ha deixat clar que aquest tercer volum tanca la trilogia de manera intencionada: és impossible llegir-lo independentment (a diferència del segon, que es podia fer), i està dissenyat per resoldre tots els fils, especialment el tancament del principi del primer llibre. Les aventures contemporànies de Berta i Bernat acaben aquí, tot i que Clotet no descarta explorar altres camins en el futur.
«L’espasa del rei» es presenta com la novel·la més ambiciosa de la sèrie, amb salts temporals a la Terra Santa, conspiracions i un element màgic-històric potent. Després de l’èxit esclatant dels dos primers volums, aquest tancament arriba carregat d’expectació i amb la voluntat de fer que els lectors mirin amb uns altres ulls l’espasa que reposa a París, els paisatges catalans i els mites que formen part del nostre passat.
Un thriller històric que barreja rigor, emoció i orgull de casa, i que consolida Jaume Clotet com un referent del gènere en català.
Redacció.

L’espasa del rei / la espada del reyEditorial: Columna Cat / Ediciones DestinoTraductor castellà: Manuel Pérez SubiranaISBN: 9788466434799 / 9788423369423Idioma: Català / CastellanoNúmero de páginas: 304 / 312Año de edición: 2026


Popular