divendres, 13 de novembre del 2026

'El cine de mi vida', de Esther Gili: un maravilloso viaje por nuestros recuerdos cinematográficos


Hay libros que se leen y otros que se disfrutan página a página, que nos invitan a detenernos, recordar y viajar en el tiempo. El cine de mi vida, de Esther Gili, pertenece sin duda a esta segunda categoría.

Estamos ante un libro de una edición magnífica, con una encuadernación muy cuidada y un despliegue de ilustraciones que convierten cada página en una pequeña sorpresa. Pero, sobre todo, estamos ante un homenaje al cine y a la manera en que las películas forman parte de nuestra propia historia.

A través de sus diferentes apartados, Esther Gili nos propone un recorrido por los géneros cinematográficos, el cine clásico, las películas de los años ochenta y noventa, las producciones más recientes e incluso la televisión. Todo ello acompañado de unas ilustraciones maravillosas y de comentarios que nos permiten descubrir cómo determinadas películas han marcado la vida de la autora.

Y lo mejor es que resulta prácticamente imposible pasar sus páginas sin encontrar algún recuerdo propio. ¿Quién no recuerda E.T., Los Goonies, En busca del arca perdida o tantas otras películas que nos acompañaron durante nuestra infancia y juventud? Cada lector encontrará sus propias referencias, sus personajes favoritos y aquellas escenas que todavía conserva en la memoria.

Por supuesto, los aficionados al cine negro también tenemos nuestro espacio en este recorrido por la historia del séptimo arte.

Uno de los grandes atractivos del libro es precisamente que se puede abrir por cualquier página y empezar a disfrutarlo. No hace falta seguir un orden: cada ilustración, cada referencia y cada apartado nos invita a recuperar una película, una época o una emoción.

Publicado por Lunwerg, El cine de mi vida es mucho más que un libro sobre películas. Es un álbum de recuerdos, una declaración de amor al cine y una invitación a reencontrarnos con aquellas historias que, de una manera u otra, también forman parte de nosotros.

Una recomendación que quiero hacer especialmente pensando en los regalos de Navidad, los cumpleaños o, sencillamente, en quienes disfrutan rodeándose de buenos libros. Una obra para regalar, para conservar y para coleccionar.

Porque hay películas que nunca olvidamos y libros que nos ayudan a recordar por qué las amamos.

Un auténtico regalo para cualquier amante del cine.


Xavier Borrell



El cine de mi vida
Esther Gili
Editorial: Lunwerg Editores
ISBN: 9791388220302
Idioma: Castellano
Número de páginas: 224
Año de edición: 2026
Plaza de edición: Barcelona

Cómpralo en Amazon, sin coste para ti, y contribuyes al mantenimiento de este espacio:


dijous, 12 de novembre del 2026

'La editora' - Marta Martín Girón


¿Hasta qué punto es responsable alguien que no participa directamente en el acoso, pero tampoco hace nada para detenerlo?


Marta Martín Girón cambia de registro y con La editora, nos presenta un thriller psicológico en el que el bullying y sobre todo las consecuencias que acarrea para quienes lo sufren condiciona sus vidas.

Penelope trabaja como editora en una editorial tras una adolescencia marcada por acontecimientos traumáticos, pero todo cambia cuando recibe un manuscrito anónimo que narra un caso de acoso escolar en el que ella reconoce episodios de su propia vida y que termino de forma trágica con la muerte de su amiga Ali.

A partir aquí, Penelope empieza a investigar quien puede estar detrás del manuscrito y porqué ahora se lo envía a ella. Recuerdos del pasado que aún están sin cerrar y entrar en contacto con compañeras de esa época revolverán un pasado en el que nadie parece estar libre de sospecha.

La novela alterna pasado y presente (antes y ahora al principio del capítulo) con lo que la autora nos va desgranando información de lo que ocurrió y alimentando las sospechas en muchos de los personajes. 

Pero sobre todo con La editora, Marta Martín Girón aborda un problema social importantísimo, como es el del acoso escolar y lo hace, no solo mostrando el sufrimiento de la víctima o la crueldad del acosador, sino que introduce en la ecuación a los compañeros, las familias y quienes contemplan determinadas situaciones sin intervenir. 

Penelope, la protagonista, nos muestra como un hecho traumático en su juventud condiciona su vida de adulta y la forma de relacionarse. Se ha convertido en una persona insegura que se siente culpable por lo que ocurrió y llena de desconfianza hacia los demás.

El resto de los personajes alimentan las dudas de lo que le pasó a Ali y creo que esto es muy importante, la autora nos muestra las diferentes formas que podemos afrontar las personas ante el acoso, que van desde quien ejerce directamente el acoso, quien participa de manera indirecta, quien observa y prefiere mantenerse al margen o quienes conocen determinadas circunstancias y prefieren callar.

La editora es una novela muy interesante, que con capítulos cortos que alternan presente y pasado, nos hace reflexionar sobre el acoso escolar, la culpa, la memoria, el silencio y sus consecuencias. 

Marta martín Girón es madrileña y actualmente reside en un pueblo del Delta del Ebro. Es autora de una docena de thrillers entre los que destacan Dama Blanca, Luna Roja, Alma púrpura (finalista del festival Cubelles Noir 2026), Cada niña que murió y La interna. 


Marcial García Llorente


La editora
Marta Martín Girón
Editorial Harper Collins
ISBN: 9788410647466
Idioma: Castellano
Número de páginas: 352
Año de edición: 2026


Cómpralo em Amazon, sin coste, para ti y ayudas a mantener el blog:

https://link.amazon/B0ctig8ah



dimecres, 11 de novembre del 2026

«Per a la Polina és una història que reivindica la importància de l'amor i de la música» Entrevista a Maria Sempere editora de 'Per a la Polina' de Takis Würger

Parlem amb Maria Sempere, editora de Les Hores, sobre Per a la Polina, la novel·la de l'escriptor alemany Takis Würger. Una història que combina música, amor, amistat i el pas del temps, i que ens convida a reflexionar sobre allò que ens manté connectats amb la vida. Una obra amb vocació de faula que ha aconseguit un important reconeixement internacional i que ha estat traduïda a 26 idiomes.

Maria, benvinguda un cop més. Avui ens presentes Per a la Polina, una novel·la que té un punt molt romàntic, gairebé de conte, i que deixa una sensació molt agradable. Era aquesta la intenció de l'autor?

Sí, aquesta era precisament la voluntat de l'autor. Takis Würger volia escriure una novel·la amb un aire de faula, gairebé com un conte, tot i que parteix d'una realitat perfectament possible. És una història que gira al voltant de dos grans temes: la música i l'amor.

L'autor volia reivindicar la importància de l'amor, perquè de vegades sembla que, quan parlem d'aquest sentiment, ens referim exclusivament a l'amor de parella o a històries excessivament romàntiques. Però l'amor també és el que sentim pels nostres fills, pels pares, pels germans i pels amics. És un sentiment que travessa moltes de les nostres relacions.

La novel·la treballa molt bé aquesta connexió entre la música i l'amor, i ens mostra com la música ens pot ajudar a expressar allò que sentim i que, de vegades, no som capaços de posar en paraules. No cal ser un expert en música clàssica ni conèixer els grans compositors per gaudir-ne, perquè tots aquests elements estan molt ben integrats en la història.

Takis Würger té una trajectòria força particular. Abans de dedicar-se a la ficció va treballar com a reporter en diferents països i va cobrir conflictes internacionals. Com influeix aquesta experiència en la seva faceta com a novel·lista?

És un escriptor alemany que va estudiar Ciències Humanes i Polítiques a Cambridge i que durant molts anys va treballar com a reporter per a Der Spiegel, un dels diaris més importants d'Alemanya. Va exercir aquesta feina en diferents països, com l'Afganistan, Líbia i l'Iraq.

En un moment determinat va decidir fer el pas cap a la literatura de ficció. Aquesta és una de les seves novel·les més recents, i la seva obra ha tingut un reconeixement important.

Tot i que continua treballant amb l'escriptura, evidentment hi ha una diferència considerable entre explicar realitats, conflictes i situacions que ha conegut com a periodista i endinsar-se en una història de ficció com aquesta. En aquest cas, va començar amb la idea d'escriure sobre música i finalment va acabar construint una novel·la que també parla de l'amor.

Què hi trobarà el lector? Qui són Hannes i Polina i com comença aquesta història?

La novel·la ens presenta dos nens que pràcticament han crescut junts. Les seves mares són dues dones solteres que es coneixen a l'hospital, quan donen a llum a la mateixa sala, i a partir d'aquell moment estableixen una amistat molt estreta.

Seguim especialment la vida d'en Hannes, que des de ben petit demostra unes capacitats musicals extraordinàries. Ell i la seva mare viuen en una casa molt gran situada enmig dels aiguamolls, al centre d'Alemanya. Comparteixen aquest espai amb un masover que s'encarrega de gestionar la finca i que, en el passat, havia estat professor de piano.

Aquest home és qui descobreix el talent musical del noi. S'adona que té una oïda extraordinària i comença a ensenyar-li a tocar el piano. En Hannes és un nen molt tímid, reservat i amb dificultats per expressar els seus sentiments. La música es convertirà en el seu principal mitjà per comunicar les emocions i explicar allò que li passa per dins.

La relació entre els dos protagonistes canvia quan encara són adolescents. Què passa perquè les seves vides prenguin camins diferents?

Els dos joves creixen junts fins que tenen aproximadament catorze anys. En aquell moment es produeix un fet extern molt impactant que afecta profundament les dues famílies i provoca que en Hannes i la Polina s'allunyin.

Continuen tenint algun contacte, però progressivament les seves vides se separen. Paral·lelament, en Hannes decideix abandonar el piano arran d'aquell esdeveniment.

La novel·la fa aleshores un salt temporal i ens presenta en Hannes ja adult. Curiosament, tot i haver deixat de tocar, treballa en una empresa dedicada al transport de pianos. Això ens introdueix en un univers molt particular: el trasllat d'aquests instruments, els afinadors, la logística i totes les particularitats que envolten un món que probablement molts lectors desconeixen.

És interessant que, tot i haver abandonat la música, continuï treballant envoltat de pianos. És com si no hagués aconseguit desprendre's del seu passat.

Exactament. I en aquesta etapa adulta també adquireix molta importància l'amistat. Els companys que coneix a l'empresa de transport de pianos tenen un paper fonamental, perquè de vegades els amics són les persones que ens ajuden a no allunyar-nos de qui som realment.

Són persones que ens recorden la nostra essència i ens ajuden a recuperar allò que ens motiva i ens connecta amb la vida.

En un moment especialment difícil, en Hannes s'adona que s'ha distanciat molt de la persona que era i d'allò que realment li donava sentit a la seva existència. És aleshores quan decideix intentar recuperar el vincle amb la música. I, per a ell, recuperar la música també significa intentar retrobar la Polina, aquell primer amor adolescent amb qui va descobrir una manera diferent de mirar el món.

La seva recerca es converteix, per tant, en una manera de reconnectar amb el seu passat i amb ell mateix.

Edición en castellano en Alba editorial

La novel·la ha rebut el reconeixement dels llibreters suïssos i s'ha traduït a 26 idiomes. Quin creus que és el secret del seu èxit internacional?

Crec que una de les claus és precisament la voluntat de l'autor d'explicar una història bonica sobre l'amor. Sovint, quan llegim històries d'amor, ens trobem amb situacions molt complicades, relacions difícils i realitats dures. En canvi, aquí l'autor ha volgut posar al centre la importància de l'amor en les nostres vides.

I no parlem únicament de l'amor de parella, sinó també de l'amor entre pares i fills, entre germans i entre amics.

A més, la novel·la està construïda en dues etapes temporals que permeten que lectors de diferents edats s'hi puguin identificar. Quan els protagonistes són joves, tots podem recordar el nostre primer amor, aquella descoberta dels sentiments i la intensitat amb què vivim les primeres experiències afectives.

Després, quan en Hannes ja és adult, apareix una altra reflexió molt interessant: la necessitat de descobrir què és allò que ens connecta amb la vida, què ens fa sentir que som nosaltres mateixos i què ens dona motius per continuar endavant.

També hi ha una feina important de documentació al voltant de la música clàssica i del món dels pianos. Potser és un dels atractius de la novel·la: descobrir un univers que no coneixem gaire.

Sí, i crec que és un dels grans encerts de l'autor. Hi trobem referències a compositors, a la música clàssica, a la construcció dels pianos i a tot el món que envolta aquests instruments. Són aspectes que potser molts lectors desconeixen, però no cal tenir coneixements musicals per seguir la història.

Tot aquest univers està molt ben entrellaçat amb la vida dels protagonistes. No és una informació que interrompi la narració, sinó que forma part de la mateixa història i contribueix a entendre millor en Hannes, els seus sentiments i la seva evolució.

Al final, tenim una història d'amor, una separació, un retrobament amb el passat i, sobretot, una recerca de la pròpia identitat. Crec que aquesta combinació és el que fa que sigui una novel·la tan emotiva i agradable de llegir.

Per tant, podríem dir que Per a la Polina és molt més que una història d'amor: és també una història sobre recuperar allò que hem perdut pel camí.

Sí, exactament. És una història molt bonica, gairebé com una faula, que ens parla de la música, de l'amor, de l'amistat i de la importància de no perdre allò que ens fa ser qui som. L'autor volia acostar-se una mica al món dels contes de fades, i crec que ho aconsegueix.

Xavier Borrell 


Per a la Polina
Takis Würger
Traductor: Lourdes Bigorra Cervelló
Editorial: Editorial les Hores
ISBN: 9791399072181
Idioma: Català
Número de páginas: 288
Año de edición: 2026


Compra-ho a Amazon sense cost per tu i ajudaràs a mantenir aquest bloc:

Castellano: https://link.amazon/B091pxo3O

dimarts, 10 de novembre del 2026

'Historia de los mozárabes en Córdoba (Mártires cristianos bajo el dominio omeya)' - Rafael Sánchez Saus


Publicada en 2026 Historia de los mozárabes en Córdoba es de aquellas lecturas obligadas que para aquellos que les gusta la historia de España desde su conquista en el 711 a manos del islam. Por lo que Sánchez Saus a lo largo de 178 páginas pretende hacer un relato de todo lo acontecido en esa época de la historia.

Poniendo especial énfasis en los mandatos de Abderramán II y Mohamed en los cuales la convivencia que hasta entonces era pacifica, dejo de serlo por el endurecimiento de las leyes islámicas y la amenaza a la comunidad de perder su propia identidad frente a la arabización. Dando lugar a que unos 50 cristianos entre desafiasen la ley islámica y rechazando a Mahoma pese a que serían decapitados.

Este grupo de mártires y especialmente un grupo de 10 mujeres centran la obra de Sánchez Saus, dando cabida no solo a historiadores, si no que también a San Eulogio de Córdoba y Álvaro de Córdoba quienes documentaron este trágico episodio, que reflejó la tensión cultural extrema de la época

En conclusión, otra de las referencias biobibliográficas para tener en cuenta para los estudiosos de la historia de España, con una cronología en las últimas paginas donde el lector puede consultar aquello que aconteció desde el 711 con la conquista árabe-islámica de España hasta el 884 cuando los restos de los mártires Eulogio y Leocricia fueron recibidos en Oviedo en enero de aquel año. Pero esta estaría más completa y fácil de leer si hubiera dentro de ella ilustraciones o manuscritos que ayudaran al lector a comprender mejor el interesante contenido del libro.

Rafael Sánchez Saus ( Albacete 1956) es licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Sevilla y doctor en la Universidad Complutense de Madrid desde 1986. Es autor de numerosos libros de temática medieval, tales como Caballería y linaje en la Sevilla medieval, Linajes sevillanos medievales, La nobleza andaluza en la Edad Media, Al-Andalus y la Cruz, Les chrétiens dans Al-Andalus, etc.  Es colaborador habitual del Grupo Joly, con la  columna semanal Envío en Diario de Sevilla, Diario de Cádiz.


Raquel Bellido


Historia de los mozárabes en Córdoba

Rafael Sánchez Saus

Editorial: Almuzara

ISBN: 979-13-7020-502-7

Idioma: Castellano

Número de página: 178

Año de edición: 2026


Cómpralo en Amazon y contribuyes al mantenimineto del blog sin coste para ti:


https://link.amazon/B0cgbWgNX


dilluns, 9 de novembre del 2026

'Los cuatro pasaron el día juntos' - Chris Kraus


Los cuatro pasaron el día juntos parte de un crimen real ocurrido en 2019 en una pequeña ciudad minera de Minnesota. Tres adolescentes pasan el día con un conocido y terminan asesinándolo. A priori parece que vamos a leer un true crime sobre qué pasó ese día, quiénes eran esos chicos y qué les llevó hasta allí. 

Pero la novela no es exactamente eso. Aunque el título hace referencia a los cuatro protagonistas del crimen, diría que casi dos terceras partes del libro están dedicadas a Catt Greene, una mujer que se obsesiona con el caso y cuya vida personal y familiar va ocupando cada vez más espacio. 

Y aquí reconozco que me ha resultado un poco confuso: por momentos parece que estás leyendo dos novelas distintas y cuesta entender hacia dónde quiere llevarte la autora. Aun así, esa mezcla sirve para hablar de pobreza, drogas, desigualdad y de una América bastante poco amable. 

Chris Kraus nació en Nueva York en 1955 y es escritora y crítica cultural. Es conocida sobre todo por Amo a Dick, publicada en 1997, que acabó convirtiéndose en un libro de culto. También ha escrito Aliens y anorexia, Sopor y El verano del odio, además de varios libros de no ficción. En 2016 recibió una beca Guggenheim y su obra se ha traducido a diecisiete idiomas. 

Chris Kraus juega mucho a mezclar ficción, realidad y autobiografía, y seguramente eso explica la estructura tan peculiar de esta novela. Una lectura interesante y diferente, aunque no siempre fácil de seguir y bastante distinta de lo que el título te hace esperar. 


Cristina Pérez


Los cuatro pasaron el día juntos
Chris Kraus
Traductor: Gabriela Ellena Castellotti
Editorial: Random House
ISBN: 9788439746508
Idioma: Castellano
Número de páginas: 288
Año de edición: 2026
Colección: Random House


Cómpralo pinchando aquí y recibiremos una pequeña aportación, sin coste para ti, para seguir existiendo:



Popular