dimecres, 1 d’abril del 2026

Jaume Clotet tanca la trilogia amb «L’espasa del rei», una aventura èpica que reivindica els mites i paisatges de casa nostra


Jaume Clotet, periodista, historiador i escriptor barceloní (nascut el 1974), culmina amb «L’espasa del rei» (Columna Edicions / Destino, 2026) la trilogia iniciada amb La Germandat de l’Àngel Caigut (Premi Josep Pla 2024) i continuada amb La calavera de l’apòstol (2025). La novel·la, que no es pot llegir de forma independent, tanca de manera definitiva les aventures de la mossa d’esquadra Berta Bosch i el monjo de Montserrat Bernat Balaguer, donant resposta als misteris sembrats des del primer llibre, especialment l’empresonament de Satanàs a Roma.
En una trobada recent, Clotet va explicar que la trilogia no estava prevista inicialment. El primer volum començava amb Satanàs tancat a Roma, procedent d’Acre al segle XIII, però l’autor no sabia encara els detalls de com hi havia arribat ni qui l’havia empresonat. L’èxit del llibre va impulsar la continuïtat, i Clotet va decidir tancar-ho tot en tres volums per evitar fils oberts, com li agrada en les trilogies que comencen i acaben de manera rodona.
El cor de la novel·la és l’espasa del rei, una relíquia històrica real atribuïda a Jaume I (i probablement usada pels monarques de la Corona d’Aragó), que avui es conserva al Musée de l’Armée de París. Clotet la va veure en una exposició al MNAC el 2018 sobre la història medieval de Catalunya. Es tracta d’una espasa de virtut, un objecte amb poder màgic segons la creença medieval: qui la porta no perd cap batalla ni combat.

Aquesta idea no és inventada: apareix a les cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós, i els historiadors n’han parlat extensament. Fins i tot les normes dels duels entre cavallers prohibien les espases de virtut, perquè donaven una victòria assegurada, i es van arribar a anul·lar combats per sospites de frau. Clotet destaca que, tot i ser un element recurrent a la literatura medieval catalana, mai s’havia utilitzat com a eix central d’una novel·la de ficció, i li encaixava perfectament per tancar la saga sense spoilers.

Com als llibres anteriors, l’autor barreja història, llegenda i thriller amb salts temporals. En aquesta tercera part n’ha fet sis, ambientats a la Terra Santa, per explicar l’origen de l’espasa, sempre lligats a la trama contemporània de Berta Bosch i Bernat Balaguer. Hi apareixen els fills de Jaume I (Pere i Ferran) i un cavaller en una aventura trepidant on història i fantasia col·lideixen amb força èpica.
Una de les marques de la casa de Clotet és la presència de localitzacions reals i concretes de Catalunya, que desperten l’interès del lector per descobrir-les. En aquest llibre hi surten:
  • Montserrat
  • Barcelona
  • Perpinyà (de passada)
  • La Basílica del Sagrat Cor del Tibidabo, un lloc que tothom veu des de lluny però que poca gent visita realment (l’església, l’cripta i la figura gegant de Jesús de més de 10 metres, amb vistes espectaculars sobre la ciutat). Clotet hi va pujar per documentar una escena i es va sorprendre que, fins i tot allà, hi havia sobretot estrangers.
L’escriptor valora molt aquest aspecte: molts lectors li han dit que, després de llegir els llibres anteriors, han visitat llocs com Sant Pere de Rodes o han descobert el “miracle del Solsonès”. En un cas fins i tot van organitzar un acte a Sant Pere de l’Avern (al Penedès) el 28 de desembre, inspirat en una llegenda que ell va “inventar” convenientment per a la trama.Per què triomfen aquests llibres?Clotet creu que part de l’èxit rau en el fet que parla de coses de casa nostra en un gènere (thriller històric amb elements místics, fantàstics i bíblics) que a Catalunya es fa poc. Tendim a conrear més la literatura intimista o del “jo”, mentre que en altres països es tracten amb més naturalitat aquests temes llegendaris.
El públic català, diu, és “normal i corrent” com qualsevol altre: li agrada el gènere i, si no el troba en català i fet aquí, el consumeix en castellà o en altres idiomes (com va passar amb l’últim Dan Brown, que va ser dels més llegits). Per això celebra que hi hagi un petit repunt de reculls de llegendes i mites catalans, que poden ser el pas previ a més novel·les d’aquest tipus.Clotet defensa que els seus llibres contribueixen a crear comunitat i identitat a través de paisatges, història i mites propis. No només és qüestió d’argument o estil, sinó de “coses supernostrades” que connecten amb el lector.
L’autor ha deixat clar que aquest tercer volum tanca la trilogia de manera intencionada: és impossible llegir-lo independentment (a diferència del segon, que es podia fer), i està dissenyat per resoldre tots els fils, especialment el tancament del principi del primer llibre. Les aventures contemporànies de Berta i Bernat acaben aquí, tot i que Clotet no descarta explorar altres camins en el futur.
«L’espasa del rei» es presenta com la novel·la més ambiciosa de la sèrie, amb salts temporals a la Terra Santa, conspiracions i un element màgic-històric potent. Després de l’èxit esclatant dels dos primers volums, aquest tancament arriba carregat d’expectació i amb la voluntat de fer que els lectors mirin amb uns altres ulls l’espasa que reposa a París, els paisatges catalans i els mites que formen part del nostre passat.
Un thriller històric que barreja rigor, emoció i orgull de casa, i que consolida Jaume Clotet com un referent del gènere en català.
Redacció.

L’espasa del rei / la espada del reyEditorial: Columna Cat / Ediciones DestinoTraductor castellà: Manuel Pérez SubiranaISBN: 9788466434799 / 9788423369423Idioma: Català / CastellanoNúmero de páginas: 304 / 312Año de edición: 2026


Popular