Marina, què volies transmetre amb aquest llibre?
Aquest llibre és una col·lecció de quinze assajos que tenen la cuina com a fil conductor. A partir de l’acte de menjar, intento reflexionar sobre qüestions que m’interessen: la identitat, la memòria, la cultura, la turistificació o la manera com ens relacionem amb els aliments. El títol ja apunta aquesta idea de cuinar a foc lent per trobar espais de llibertat i resistència quotidiana.
El llibre parla només de cuina?
No exactament. La cuina és l’excusa per parlar de moltes altres coses. Hi ha capítols més filosòfics, d’altres més relacionats amb la sociologia o la nutrició, i també textos que recuperen records personals i familiars. Menjar és un acte universal que ens connecta a tots, i això permet abordar temes molt diversos.
També critiques algunes tendències actuals relacionades amb l’alimentació.
Sí. Com a dietista, em preocupa molt el món digital ple de gurus nutricionals, dietes miracle i discursos simplistes sobre la salut o la longevitat. Intento aportar una mirada més reflexiva i menys superficial sobre aquests temes.
La memòria i les arrels hi tenen molt pes.
Moltíssim. Quan marxem de casa o ens fem grans, sovint comencem a valorar aquells plats que fèiem gairebé sense pensar-hi. Les olles de llegums de la meva mare, per exemple, avui tenen un significat emocional molt fort. També crec que hi ha coneixements culinaris tradicionals que es poden perdre si no els mantenim vius.
Parles molt d’Eivissa i de la turistificació.
Sí, perquè és una realitat que visc de molt a prop. Eivissa és una illa que ha canviat enormement: hi ha molta pressió turística, dificultats d’habitatge i una pèrdua progressiva d’arrels i identitat. Això també afecta la manera de menjar. Dependrem cada vegada més de productes de fora i correm el risc que la cuina tradicional es converteixi només en un reclam folklòric per als turistes.
Què vols dir amb “folklorització” de la cuina?
Que moltes vegades la gastronomia tradicional acaba convertida en una postal simpàtica, però desconnectada de la vida real. El repte és que aquestes receptes i aquesta cultura gastronòmica tornin a formar part de les cases i del dia a dia, no només dels restaurants pensats per al turisme.
Al llibre també hi ha una crítica a la uniformització alimentària.
Sí. Avui viatges a qualsevol lloc del món i sovint trobes els mateixos restaurants, els mateixos plats i les mateixes modes, com l’“avocado toast”. Això no és només una qüestió gastronòmica: parla també de cultura, economia, medi ambient i identitat.
Escriure aquest llibre ha estat també un exercici personal?
Totalment. Escriure m’ajuda a ordenar pensaments i a donar forma a inquietuds que moltes vegades compartim sense adonar-nos-en. Quan poses aquestes reflexions en comú, t’adones que moltes experiències són universals i que compartir-les crea espais de diàleg i connexió amb els altres.
El llibre també destaca per les il·lustracions de Gala Pont Paradís.
Ha estat una col·laboració preciosa. Na Gala va entendre de seguida l’univers que volia transmetre. Hi ha il·lustracions molt personals, com una olla de la meva àvia que encara conservo a casa, i ella la va saber representar d’una manera molt emotiva.
Per acabar, què t’agradaria que s’endugués el lector?
Sobretot, una invitació a reflexionar. Sobre què mengem, d’on venim, quines tradicions volem conservar i quin model de vida volem construir. El llibre no busca donar respostes tancades, sinó obrir converses.
Xavier Borrell
Fer brou per ser lliure
Ilustrador: Gala Pont
Editorial: Bruguera
ISBN: 9788402431127
Idioma: Català
Número de páginas: 192
Año de edición: 2026
Colección: Bruguera Contemporània
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada