dilluns, 16 de novembre del 2026

«La sensibilitat no és ni bona ni dolenta, és una manera de ser» - Entrevista a Anna Romeu, autora de 'La força de la sensibilitat'


La sensibilitat forma part de tots nosaltres, però no tothom viu les emocions i percep el món de la mateixa manera. Després de publicar Soc sensible, Anna Romeu torna amb La força de la sensibilitat. Com construir relacions sanes i plenes amb les persones que ens envolten, publicat per Rosa dels Vents. Una obra que ens convida a comprendre millor la nostra manera de sentir i a descobrir com la sensibilitat pot influir en les relacions personals. Parlem amb l'autora sobre l'alta sensibilitat, els avantatges i les dificultats que comporta i la importància d'acceptar-nos tal com som.

Anna, després de publicar Soc sensible, tornes amb un nou llibre. Però abans d'entrar-hi, m'agradaria que ens expliquessis una cosa que pot generar confusió. És el mateix ser sensible que ser una persona altament sensible?

No, i és una distinció molt important. De fet, tothom és sensible, i precisament d'aquí venia el títol del meu primer llibre, Soc sensible. Totes les persones tenim un determinat grau de sensibilitat, però hi ha un percentatge minoritari de la població que presenta una sensibilitat especialment elevada, tant a nivell sensorial com emocional. Alguns estudis situen aquest percentatge al voltant del 30%.

Aquestes persones es relacionen amb el món d'una manera diferent. Capten més informació de l'entorn a través dels sentits, però també perceben amb més intensitat les emocions i les sensacions del propi cos. Com que reben més informació, també acostumen a reaccionar-hi d'una manera més intensa.

Imagino que amb Soc sensible moltes persones es van sentir identificades amb allò que explicaves. Et van quedar coses per dir i per això has decidit publicar La força de la sensibilitat?

Exactament. El primer llibre va néixer de la voluntat d'explicar què és la sensibilitat i ajudar les persones a comprendre millor aquesta característica. Era una idea que feia uns quants anys que tenia al cap. Amb aquest nou llibre volia continuar aprofundint en el tema, especialment en la manera com ens relacionem amb els altres i en com podem construir relacions més sanes a partir del coneixement de la nostra sensibilitat.

Quan parlem de persones altament sensibles, ens referim, per exemple, a aquelles que ploren veient una pel·lícula quan ningú més ho fa, o que s'emocionen davant de situacions quotidianes que als altres els passen desapercebudes?

Podria ser, però no necessàriament. Emocionar-se amb facilitat pot ser una característica, però l'alta sensibilitat és molt més que això. Hi ha una sèrie de trets que s'han de donar per poder parlar d'una persona altament sensible. No n'hi ha prou amb plorar en una pel·lícula o emocionar-se davant d'una situació determinada. Per això existeixen eines i qüestionaris que ens poden ajudar a identificar aquesta característica.

I ser altament sensible és bo o dolent? Ho pregunto perquè potser permet gaudir més intensament de la vida, però també pot comportar més problemes quan les coses no van bé.

No és ni bo ni dolent. És. És una manera de ser, un tret de personalitat. Hem d'entendre que la personalitat és una combinació de diferents trets i que no hi ha dues persones exactament iguals.

Quan vius experiències positives, l'alta sensibilitat pot ser meravellosa, perquè gaudeixes de les coses amb una intensitat molt gran. Però quan pateixes o vius situacions negatives, també les experimentes més intensament i això pot fer que la gestió emocional sigui més complicada. Per tant, no podem considerar que sigui una característica positiva o negativa per si mateixa. Tot depèn de les circumstàncies i de com aprenem a gestionar-la.

En el món de l'art, la literatura, la música o la dansa, tenir una sensibilitat més elevada pot ser un avantatge? Ho dic perquè sembla que la creació artística està molt relacionada amb les emocions.

Sí, és cert que les persones altament sensibles poden tenir una gran capacitat per relacionar conceptes, captar matisos i desenvolupar processos creatius. El seu cervell processa la informació d'una manera molt intensa i això pot afavorir determinades formes de creativitat.

Ara bé, jo no diria necessàriament que per dedicar-se a l'art sigui millor ser altament sensible. El que sí que et diria és que, si ets una persona altament sensible, l'art et pot ajudar molt. Pot ser una eina fantàstica per expressar emocions, canalitzar-les i comprendre millor allò que sents.

I els que encara no hem fet cap prova, com podem saber si som persones altament sensibles?

Doncs és molt fàcil, perquè existeix un test gratuït que es pot fer per internet. Només cal entrar a la pàgina web de PAS España, passespana.org, i allà hi trobareu l'accés directe.

És un qüestionari que ha estat validat a través d'una tesi doctoral i que ens pot ajudar a identificar si presentem aquest tret de personalitat.

Què et diu la gent que durant molts anys s'ha sentit diferent, que potser no acabava de trobar el seu lloc al món i que, després de llegir el teu llibre, ha descobert que allò que li passava tenia una explicació?

El que més em transmeten és una sensació de tranquil·litat. Quan una persona aconsegueix posar nom a allò que li passa i, sobretot, entén que és una cosa normal, experimenta un gran alleujament.

Moltes persones altament sensibles han crescut pensant que eren diferents, estranyes o que hi havia alguna cosa en elles que no funcionava com havia de funcionar. Algunes fins i tot s'han sentit rebutjades pel seu entorn.

Quan descobreixen que l'alta sensibilitat no és cap problema, ni una patologia, ni una malaltia, sinó simplement una característica de la seva personalitat, canvia la manera com es veuen a si mateixes.

Moltes vegades la reacció és una cosa tan senzilla com dir: «Ah, d'acord, ara ho entenc». I aquesta sensació de comprendre's millor és molt important. Posar nom a les coses i normalitzar-les ajuda a treure'ls el pes negatiu que els hem atribuït durant molt de temps.

I què passa amb els nens i els adolescents? Perquè potser són els que tenen més dificultats per entendre què els està passant i no sempre busquen ajuda o informació.

En el cas dels nens és especialment important detectar l'alta sensibilitat. L'entorn en què creixen té una influència enorme. Si a un nen altament sensible li expliquem com és, com funciona i quines característiques té, podrà créixer entenent la seva sensibilitat com una cosa natural.

Això farà que no tingui problemes per expressar les seves emocions o mostrar-se tal com és. La normalització des de la infància és fonamental.

I amb els adolescents? Imagino que encara deu ser més complicat, perquè és una etapa en què les emocions ja acostumen a estar a flor de pell.

Exactament. De fet, jo sempre dic que l'adolescència és probablement el moment més difícil per detectar l'alta sensibilitat.

Durant aquesta etapa hi ha una activació emocional molt intensa que forma part del desenvolupament normal de les persones. Els adolescents viuen les emocions d'una manera molt particular i, en molts casos, gairebé tots poden semblar altament sensibles.

Per això, quan treballo amb adolescents, una de les coses que faig és revisar com eren durant la infància. Intento descobrir si aquella intensitat emocional ja existia abans o si ha aparegut amb l'adolescència. En alguns casos, fins i tot és preferible esperar que creixin una mica per poder valorar-ho millor.

L'adolescència és una etapa molt específica de la vida i hem de tenir-ho present abans de treure conclusions.

Anna, per acabar, més enllà dels teus llibres, on et poden trobar les persones que vulguin continuar aprenent sobre l'alta sensibilitat i seguir la teva feina?

Soc molt activa a les xarxes socials perquè m'agrada moltíssim la divulgació. Em poden trobar a Instagram, TikTok i LinkedIn. També tinc una pàgina web amb un blog on vaig publicant continguts relacionats amb la sensibilitat i la psicologia. Si em busquen pel meu nom, Anna Romeu, em trobaran fàcilment.

Xavier Borrell


La força de la sensibilitat
Anna Romeu
Editorial: Rosa Dels Vents
ISBN: 9791387653354
Idioma: Català
Número de páginas: 296
Año de edición: 2026
Colección: Divulgació

Compra-ho aquí, sense cost per a tu, i col·laboras a mantenir aquesta web:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Popular