Mercè Ibarz, coneguda periodista, assagista i crítica cultural, a Una noia a la ciutat ens explica les seves vivències de quan, l’any 1971 i amb disset anys, arriba a Barcelona per estudiar periodisme, on coneixerà L., que serà el seu company durant cinquanta anys. Quan ella el coneix, L. ja havia estat, també amb disset anys, empresonat i jutjat a Madrid pel temible TOP (Tribunal d’Ordre Públic), acusat de repartir octavetes. Eren els últims anys abans de la mort del dictador.
Amb un estil senzill i àgil que fa de bon llegir, M. Ibarz comença explicant el seu dia a dia al final del franquisme i, estirant del fil, arriba fins als nostres dies. En menys de dues-centes pàgines ens retorna a un passat de fa cinquanta anys, però que sembla molt llunyà quan veiem com ha canviat tot en aquesta nostra ciutat, per no parlar dels costums i de la manera de viure.
Al llarg de la narració ens ofereix pinzellades dels seus estudis, de la clandestinitat en què vivien algunes persones pel fet de voler la fi de la dictadura —sense caure mai en el pamflet—, i també ens parla de la música i el cinema d’aquells anys. Mica en mica, va introduint la seva vida professional i la de L.
Si bé explica allò que va fer, també ens diu allò que no va fer en aquells dies de la Transició, en què tothom semblava despertar i voler fer coses per canviar el món.
Aquest llibre, als coetanis de l’autora, els recordarà la seva joventut, i als més joves els permetrà conèixer, amb una veu neutra, el món que va tocar viure als seus pares i avis.
Mercè Ibarz, al llarg de la seva carrera, ha rebut nombrosos premis; cal destacar el Premi Crítica Serra d’Or (1991), el Premi Trajectòria (2023) en el marc de la Setmana del Llibre en Català pel caràcter pioner de la seva obra, i, aquest 2025, la Creu de Sant Jordi.
Bona lectura!
Eugénia Ros
Mercè Ibarz
Editorial Anagrama S.A.U.
ISBN: 9788433948007
Idioma: Català / Castellano
Número de páginas: 184
Año de edición: 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada