Toni Soler
Editorial Columna
1ª edició, 2011
Gènere: Història
168 pàgines
ISBN: 9788466413787
La història de Catalunya del segle XX va ser suficientment intensa com per generar llibres i pel·lícules durant un centenar d'anys més. El 14 d’abril de 1931 es van dur a terme unes eleccions locals a tota Espanya, on els diversos partits republicans van aconseguir guanyar i, encara que no era vinculant pel poder de les grans institucions, la roda republicana no es va aturar. El primer que s’hi va assabentar a Barcelona va ser Lluís Companys, qui sense tenir molt clar com reaccionar, va decidir apropar-se a la plaça Sant Jaume per saber quina mena de resistència trobaria i calcular la intensitat del recolzament del poble.
Com que no va trobar ningú que l'aturés es va omplir de valor i va proclamar la República Catalana dins la Federació espanyola des del balcó de la Generalitat. Això diferia de la idea que tenia Francesc Macià (l’avi) de com s’havien de fer les coses per aconseguir la tan desitjada independència de Catalunya, tot i que es va pujar al carro tractant de dirigir-ho tot i procurant que el govern republicà espanyol acceptés el nou estatut català. Durant tres dies, Catalunya va ser independent amb dies de reunions, entrevistes i improvisacions; tot va acabar amb un nou estatut i una autonomia catalana, com un pas endavant cap a l'autogovern.
A partir d’aquests fets, l’historiador i presentador del programa de TV3 de sàtira política Polònia ha escrit aquest llibre i el guió de la TV movie que estrenarà TV3 properament, dirigida per Manel Huerga, amb el paper de Fermí Reixach com a Macià i Pere Ponce com a Companys. L'autor va dir a la presentació que "durant tres dies hi va haver un assaig d’una proclamació d'independència molt útil per saber què s’ha de fer si es vol repetir en un futur", a més de què "tot va transcórrer amb tranquil·litat gràcies a què la gent de la CNT, que eren qui veritablement tenien les armes, es van quedar esperant la fugida del rei Alfons XIII per actuar". També va puntualitzar que "per ser sobirà no només cal sortir al balcó i proclamar-ho, sinó que cal tenir la clau de la caixa dels impostos i la del les armes per que tot funcioni". El llibre, però, destaca també pels aspectes aparentment més simples que van venir després, com quan Macià es va dedicar a rebre a esbarts i dansaires o colles castelleres, que a la vegada, com diu el mateix Soler, feien riure i plorar. Bona manera de recuperar un fet important de la nostra història i, de pas, preparar-se per la pel·lícula de Manuel Huerga.
Xavier Borrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada