Web cultural de críticas de libros, entrevistas con escritores, y más... Dirigido por Xavier Borrell
Entrevista de Xavier Borrell a Eduardo Rabasa autor de El hotel de los corazones rotos para Propera parada cultura.
El cine ambulante de Mr. Saito es una novela de lectura fácil, cálida y profundamente agradable. Su narradora es una niña que vamos viendo crecer hasta convertirse en adolescente y mujer, mientras comparte su historia en una remota isla de Canadá, cerca de Terranova. A través de sus recuerdos descubrimos un entorno aislado pero lleno de encanto, imaginación y pequeñas maravillas cotidianas.
La protagonista, acompañada por un amigo invisible y una imaginación desbordante, nos introduce en la vida de los habitantes de la isla: descendientes de inmigrantes escoceses y franceses que llegaron a estas nuevas tierras en busca de una vida mejor. El libro retrata su día a día, las dificultades del aislamiento y los vínculos comunitarios que se tejen entre ellos.
Uno de los elementos más hermosos de la novela es la irrupción del cine ambulante, que se convierte en una auténtica ventana al mundo para una comunidad prácticamente incomunicada. El descubrimiento del cine transforma la mirada de los habitantes, conectándolos con realidades lejanas y abriendo un espacio para el asombro.
En conjunto, es una lectura profundamente recomendable: entrañable, evocadora y perfecta para desconectar, dejarse llevar y disfrutar de una historia llena de humanidad.
Annette Bjergfeldt (1961) es una creadora danesa polifacética: escritora, cantautora y artista visual. Ha publicado varios discos y es conocida por su estilo colorista tanto en la música como en la pintura. Además, trabaja como coach de composición y destaca por una sensibilidad artística que impregna su escritura, caracterizada por un tono lírico, cálido y lleno de imaginación.
Olga Yagüe
Mercè Ibarz, coneguda periodista, assagista i crítica cultural, a Una noia a la ciutat ens explica les seves vivències de quan, l’any 1971 i amb disset anys, arriba a Barcelona per estudiar periodisme, on coneixerà L., que serà el seu company durant cinquanta anys. Quan ella el coneix, L. ja havia estat, també amb disset anys, empresonat i jutjat a Madrid pel temible TOP (Tribunal d’Ordre Públic), acusat de repartir octavetes. Eren els últims anys abans de la mort del dictador.
Amb un estil senzill i àgil que fa de bon llegir, M. Ibarz comença explicant el seu dia a dia al final del franquisme i, estirant del fil, arriba fins als nostres dies. En menys de dues-centes pàgines ens retorna a un passat de fa cinquanta anys, però que sembla molt llunyà quan veiem com ha canviat tot en aquesta nostra ciutat, per no parlar dels costums i de la manera de viure.
Al llarg de la narració ens ofereix pinzellades dels seus estudis, de la clandestinitat en què vivien algunes persones pel fet de voler la fi de la dictadura —sense caure mai en el pamflet—, i també ens parla de la música i el cinema d’aquells anys. Mica en mica, va introduint la seva vida professional i la de L.
Si bé explica allò que va fer, també ens diu allò que no va fer en aquells dies de la Transició, en què tothom semblava despertar i voler fer coses per canviar el món.
Aquest llibre, als coetanis de l’autora, els recordarà la seva joventut, i als més joves els permetrà conèixer, amb una veu neutra, el món que va tocar viure als seus pares i avis.
Mercè Ibarz, al llarg de la seva carrera, ha rebut nombrosos premis; cal destacar el Premi Crítica Serra d’Or (1991), el Premi Trajectòria (2023) en el marc de la Setmana del Llibre en Català pel caràcter pioner de la seva obra, i, aquest 2025, la Creu de Sant Jordi.
Bona lectura!
Eugénia Ros
Barcelona se ha convertido en la capital del crimen, un infierno que no conoce ninguna ley. La democracia ha fracasado, la economía se ha hundido y la lucha por el poder ha dividido el mapa en zonas controladas por distintas facciones.
