Web cultural de críticas de libros, entrevistas con escritores, y más... Dirigido por Xavier Borrell
Entrevista de Xavier Borrell a Santiago Castellanos autor de Historia de Roma para Propera parada cultura
Ambientat en una petita llibreria ubicada en el districte de les llibreries més gran del món, descriu la diferent gent que es passeja envoltada de tota mena de llibres HI ha molts llibres i descripcions japoneses que fa fa molt aprenentatge, almenys en el meu cas, llevat que tinguis unes bases dins la literatura japonesa.
Portada per l'oncle de la Tatako (en Satoru) és tot un personatge que ens deixa veure a través de la seva persona la part tradicional de la societat japonesa. Ell és l'amo i senyor, desconfiat i patriarcal. La seva dona la Mamoko l'ajuda en el negoci igual que ho fa la Tatako en les sedes estones lliures fins que es queda al capdavant del negoci mentre els seus tiets marxen a un viatge que ella els ha regalat.
La Tatako descobreix així dins l'entusiasme dels clients, uns misteris que fa temps li ronden pel cap. El Satoru de vegades es comporta d'una manera estranya. I ella vol esbrinar el motiu. Tot embolicat amb la misteriosa dona del paraigua vermell que sempre hi és al final del carrer.
Quina relació pot tenir amb la llibreria?
És un llibre de lectura amena, a la coberta podem veure la Tatako i el seu amic Sabu i encara que no es descriu mai cap mostra d'afectament (cosa típica en les societats orientals) mantenen una relació. Aquí es mantenen a ratlla els costums i tradicions.
Ens trobem davant un llibre tou, tendre. La llibreria ens pot semblar una gran família oriental, solemne, cerimoniosa.
Particularment m'agraden els llibres amb més acció I moviment encara que en el seu favor dir que és un llibre pausat, transparent i entretingut.
Rosa Tobajas
Julià Guillamon conegut com a periodista, escriptor, crític literari i comissari d'exposicions ens presenta aquest llibre que subtitula Memòries d'un nen gran. Memòries que començant quan troba a casa seva un rellotge vell de caixa verda com es veu a la portada del llibre, un Benetton by Bulova de moda als vuitanta i que gràcies al paki del barri aconsegueix que funcioni.
Va entrellaçant records de la infància, viscuts entre el Poble Nou a l'hivern (curs escolar) i a l'estiu a Arbúcies on l'àvia i la mare regentaven un hostal. Infància passada com ell ens explica en una família obrera i desestructurada.
Coneixerem la seva entrada al món cultural com a periodista de l'Avui en els seus primer anys d'estudiant de Filologia catalana. En aquests records entren les seves àvies, les tietes, tot el món que l'envolta. Posteriorment, ens explicarà la vida nocturna d'aquells anys i la gent que l'acompanyava en la irrupció a la vida cultural barcelonina i en la que algun personatge queden més mals parats que d'altres.
Ens explica moltes anècdotes viscudes quan començava en el món del periodisme barrejades amb records de com era la vida dels i joves del seu entorn. Al final del llibre se centra més a recollir els seus inicis professionals citant a les persones que el van ajudar i altres que més aviat li van posar bastons a les rodes per dir-ho d'alguna manera.
Aquest període de postmodernitat s'acabaria amb els Jocs Olímpics de la ciutat. Aquestes memòries, les seves vivències ens porten a un món que ja no existeix encara que la ciutat sigui la mateixa. El llenguatge és molt acurat i fàcil de llegir malgrat que en algun moment ens desconnectem bé perquè s'allarga en alguns records que potser pel lector no són tan importants.
Bona lectura.
Eugénia Ros
La última novela publicada de Eduardo Mendoza puede ser un divertimento para muchos de sus lectores y una decepción para algunos otros. Cuestión de gustos.
Este es un extracto de la sinopsis de la novela:
“Barcelona, primavera de 2022. Los miembros de una organización gubernamental secreta se enfrentan a la peligrosísima investigación de tres casos que tal vez estén relacionados entre sí, o tal vez no: la aparición de un cuerpo sin vida en un hotel de Las Ramblas, la desaparición de un millonario británico en su yate y las singulares finanzas de Conservas Fernández.”
Si nos centramos en el entretenimiento, cabe destacar que la novela se mueve más cercana al terreno del “cozy crime”, y más lejana al clásico misterio de la novela “hardboiled”. Mendoza siempre se ha destacado por su fino sentido del humor, que puede no ser del agrado de todos los aficionados a las novelas negras y de misterio, por aquello de asociar este tipo de novela con aquello que tiene que ver con el delito, lo más truculento posible. En este caso, podríamos convenir que la novela puede asemejarse a un vodevil, a una comedia de enredo. En la que se combinan, lo estrafalario, lo estrambótico, lo disparatado, lo absurdo y lo surrealista con la fina sátira social del autor.
Si en las novelas “cozy crime” aparece un detective aficionado, habitualmente, en esta novela, Mendoza, se dispara y trabaja las diferentes tramas con nueve “agentes secretos” diferentes, a cuál más variopinto. Dichas tramas se sustentan en dichos agentes que se caracterizan por ser personas marginales e incompetentes.
Lectura recomendable para pasar un rato de diversión y entretenimiento con uno de los mejores autores de la literatura española, que destila un humor personal, con toque británico, quizá por su residencia en Londres, donde vive hace años.
Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) es uno de los escritores españoles más reconocidos y galardonados del país. Aunque su principal género literario es la novela, donde destacan primera “La verdad sobre el caso Savolta” y otra, de gran repercusión, como lo fue “La ciudad de los prodigios”, con Barcelona como escenario de la misma. Mendoza, una persona de gran cultura, ha escrito un gran número de ensayos y relatos, también. En 2010 recibió el premio Planeta por su novela “Riña de gatos. Madrid 1936” y en 2016 el Premio Cervantes, el más alto galardón en lengua castellana. En cuanto a las novelas de misterio, destaca su primera novela “El misterio de la cripta embrujada”, quizá la mejor de toda su obra en ese género literario.
J.A. Aguilar
