La ciutat verticalBea Cabezas
Editorial Columna
Gènere: Novel·la / Thriller
1ª edició, 2011
336 pàgines
ISBN 9788466413572
Que el Premi Carlemany vagi a parar a mans d'una autora que, fins al pronunciament del jurat, només tenia un llibre al mercat i era força desconeguda per tots nosaltres, ja ens va fer pensar que La ciutat vertical podria ser una bona sorpresa. En la novel·la, Daniel ha rebut un missatge del seu pare perquè vagi a veure'l al seu pis de Nova York, divuit anys després de l’ultima vegada que va saber d'ell. En arribar troba que és mort amb dos trets a l’esquena. Sense entendre res, ni saber què fer, comença a mirar al voltant i només troba una vivenda en males condicions, on destaca un manuscrit adreçat a ell.
De seguida veu com de diferent han sigut les seves vides: el Daniel ha triomfat com a arquitecte treballant al Empire State Building, mentre que el seu pare, Joan Cases, arribat del barri de Gràcia de Barcelona a finals del segle XIX, es va buscar la vida fent de tot, com picar sota terra per construir el metro de la ciutat, fer de periodista o fins i tot traspassar els marges legals quan feia falta. Joan era llavors un més en la petita comunitat de catalans que allà buscaven una vida millor.
Per començar, és d’agrair que Bea Cabezas hagi decidit investigar tot el que envolta a la colònia catalana que va arribar a la ciutat dels gratacels durant el canvi de segle, del XIX al XX, i a més, que ho faci una autora catalana que sap el què és anar a viure a Nova York. D'aquesta manera, La ciutat vertical recupera curiositats com el diari que es feia allà en català, La Llumanera, les històries sobre l’entrada dels immigrants a través de l'Ellis Island i fins i tot el mon sòrdid del baixos fons del Lower East Side de Manhattan.
La novel·la es compon de dues trames. En una, Daniel es troba desubicat a la ciutat de Boston, en un clima massa tradicional i poc emprenedor, al contrari del que ha descobert a Nova York, on es construeixen edificis de cent plantes i es veuen grans obres d’enginyeria. A sobre, mentre mira d'explicar-se a sí mateix qui es, el manuscrit del seu pare li crea certs dubtes existencials sobre el seu matrimoni i el seu futur.D’altra banda, la novel·la mostra les primeres aventures americanes de Joan Cases, i aquesta part pot resultar menys interessant des del moment en què es converteix en ciutadà de ple dret. Tot i així, l'autora sap trobar un desenllaç molt encertat per arrodonir la trama, el que confirma que, efectivament, La ciutat vertical és una bona sorpresa.
Xavier Borrell
De seguida veu com de diferent han sigut les seves vides: el Daniel ha triomfat com a arquitecte treballant al Empire State Building, mentre que el seu pare, Joan Cases, arribat del barri de Gràcia de Barcelona a finals del segle XIX, es va buscar la vida fent de tot, com picar sota terra per construir el metro de la ciutat, fer de periodista o fins i tot traspassar els marges legals quan feia falta. Joan era llavors un més en la petita comunitat de catalans que allà buscaven una vida millor.
Per començar, és d’agrair que Bea Cabezas hagi decidit investigar tot el que envolta a la colònia catalana que va arribar a la ciutat dels gratacels durant el canvi de segle, del XIX al XX, i a més, que ho faci una autora catalana que sap el què és anar a viure a Nova York. D'aquesta manera, La ciutat vertical recupera curiositats com el diari que es feia allà en català, La Llumanera, les històries sobre l’entrada dels immigrants a través de l'Ellis Island i fins i tot el mon sòrdid del baixos fons del Lower East Side de Manhattan.
La novel·la es compon de dues trames. En una, Daniel es troba desubicat a la ciutat de Boston, en un clima massa tradicional i poc emprenedor, al contrari del que ha descobert a Nova York, on es construeixen edificis de cent plantes i es veuen grans obres d’enginyeria. A sobre, mentre mira d'explicar-se a sí mateix qui es, el manuscrit del seu pare li crea certs dubtes existencials sobre el seu matrimoni i el seu futur.D’altra banda, la novel·la mostra les primeres aventures americanes de Joan Cases, i aquesta part pot resultar menys interessant des del moment en què es converteix en ciutadà de ple dret. Tot i així, l'autora sap trobar un desenllaç molt encertat per arrodonir la trama, el que confirma que, efectivament, La ciutat vertical és una bona sorpresa.
Xavier Borrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada