dijous, 21 de maig del 2026

'Les orquídies del mal' - Núria Bacardit


Al poble de l’Albada la Martina Galvi viu a Cal Cavaller, la masia familiar dedicada a granja i camps de farratge i de quaranta vaques lleteres. Però compagina les seves activitats rurals, com a biòloga que es, a col·laborar amb un grup de científics de  la Universitat de Lleida en un programa d’investigació per trobar un remei pels malalts de l’ELA, precisament en base a unes orquídies salvatges que creixen en una zona de la seva finca.

A l’inici de la novel·la una terrible sequera castiga la zona, el riu baixa mig eixut però una inesperada tempesta trencar la tranquil·litat del poble quan la torrentera arrastra i deixa al descobert  el cadàver d’una dona mig nua que no pertany a ningú del poble, i si en un principi tot sembla un desgraciat accident la primera anàlisi que la forense fa al  cadàver conclou que no ha mort ofegada per que no te aigua als pulmons però si ferides d’arma blanca.

La novel·la manté l’interès per com avançar la investigació del crim, a mida que va avançant els fets es van entrellaçant i cada vegada surten mes dubtes sobre el mòbil del crim i el que ha portat a l’assassí a cometre’l .La novel·la te girs interessant que fan sorgir dubtes sobre els diferents personatges, fins arribar al desenllaç final.

Núria Bacardit llicenciada en Comunicació treballa a TV3 i actualment cobreix les informacions de la Delegació de la Catalunya Central, en aquesta seva primera novel·la al temps que ens endinsa en la investigació del crim aprofita per introduir-nos en el tema de les finques que es volen reconvertir en explotacions fotovoltaiques, la corrupció dels polítics, la burocràcia que afecta a  pagesos i ramaders, els rumors que corren pels pobles, els mitjans de comunicació que  ocupen el poble cerquen sensacionalisme. 

Bona Lectura.


Eugénia Ros


Núria Bacardit 
Les orquídies del mal
Editorial La Campana
Páginas 224
Idioma Català
ISBN 9788419836434
Any 2025




dimecres, 20 de maig del 2026

“La cuina també és una manera de resistir i preservar la identitat” - Entrevista a Marina Ribas sobre 'Fer brou per ser lliure'



La dietista i divulgadora Marina Ribas presenta Fer brou per ser lliure, un recull de quinze assajos que utilitzen la cuina com a punt de partida per reflexionar sobre la memòria, la cultura, la turistificació i les relacions humanes. Amb un to íntim i crític, l’autora reivindica el valor de les tradicions culinàries i alerta sobre la pèrdua d’identitat en un món cada vegada més globalitzat.

Marina, què volies transmetre amb aquest llibre?

Aquest llibre és una col·lecció de quinze assajos que tenen la cuina com a fil conductor. A partir de l’acte de menjar, intento reflexionar sobre qüestions que m’interessen: la identitat, la memòria, la cultura, la turistificació o la manera com ens relacionem amb els aliments. El títol ja apunta aquesta idea de cuinar a foc lent per trobar espais de llibertat i resistència quotidiana.

El llibre parla només de cuina?

No exactament. La cuina és l’excusa per parlar de moltes altres coses. Hi ha capítols més filosòfics, d’altres més relacionats amb la sociologia o la nutrició, i també textos que recuperen records personals i familiars. Menjar és un acte universal que ens connecta a tots, i això permet abordar temes molt diversos.

També critiques algunes tendències actuals relacionades amb l’alimentació.

Sí. Com a dietista, em preocupa molt el món digital ple de gurus nutricionals, dietes miracle i discursos simplistes sobre la salut o la longevitat. Intento aportar una mirada més reflexiva i menys superficial sobre aquests temes.

La memòria i les arrels hi tenen molt pes.

Moltíssim. Quan marxem de casa o ens fem grans, sovint comencem a valorar aquells plats que fèiem gairebé sense pensar-hi. Les olles de llegums de la meva mare, per exemple, avui tenen un significat emocional molt fort. També crec que hi ha coneixements culinaris tradicionals que es poden perdre si no els mantenim vius.

Parles molt d’Eivissa i de la turistificació.

Sí, perquè és una realitat que visc de molt a prop. Eivissa és una illa que ha canviat enormement: hi ha molta pressió turística, dificultats d’habitatge i una pèrdua progressiva d’arrels i identitat. Això també afecta la manera de menjar. Dependrem cada vegada més de productes de fora i correm el risc que la cuina tradicional es converteixi només en un reclam folklòric per als turistes.

Què vols dir amb “folklorització” de la cuina?

Que moltes vegades la gastronomia tradicional acaba convertida en una postal simpàtica, però desconnectada de la vida real. El repte és que aquestes receptes i aquesta cultura gastronòmica tornin a formar part de les cases i del dia a dia, no només dels restaurants pensats per al turisme.

Al llibre també hi ha una crítica a la uniformització alimentària.

Sí. Avui viatges a qualsevol lloc del món i sovint trobes els mateixos restaurants, els mateixos plats i les mateixes modes, com l’“avocado toast”. Això no és només una qüestió gastronòmica: parla també de cultura, economia, medi ambient i identitat.

Escriure aquest llibre ha estat també un exercici personal?

Totalment. Escriure m’ajuda a ordenar pensaments i a donar forma a inquietuds que moltes vegades compartim sense adonar-nos-en. Quan poses aquestes reflexions en comú, t’adones que moltes experiències són universals i que compartir-les crea espais de diàleg i connexió amb els altres.

El llibre també destaca per les il·lustracions de Gala Pont Paradís.

Ha estat una col·laboració preciosa. Na Gala va entendre de seguida l’univers que volia transmetre. Hi ha il·lustracions molt personals, com una olla de la meva àvia que encara conservo a casa, i ella la va saber representar d’una manera molt emotiva.

Per acabar, què t’agradaria que s’endugués el lector?

Sobretot, una invitació a reflexionar. Sobre què mengem, d’on venim, quines tradicions volem conservar i quin model de vida volem construir. El llibre no busca donar respostes tancades, sinó obrir converses.

Xavier Borrell


Marina Ribas sobre 
Fer brou per ser lliure
Ilustrador: Gala Pont
Editorial: Bruguera
ISBN: 9788402431127
Idioma: Català
Número de páginas: 192
Año de edición: 2026
Colección: Bruguera Contemporània


dimarts, 19 de maig del 2026

'El secreto de la esposa perfecta' - Liane Child


Liane Child autora de “El secreto de la esposa perfecta”, en realidad es el seudónimo de la escritora británica Sarh Clarke autora de thrillers psicológicos.


Precisamente este es uno de ellos, que toma el universo de las “tradwifes” e influencers de vida perfecta y explora las grietas ocultas tras la imagen ideal de esposa y madre que proyecta en un entorno idílico, pero que poco a poco, muestra una mezcla de fragilidad, ambición y secretos que la convierten en un personaje mucho más complejo de lo que parece.


La protagonista la “Sra. Madison March” parece vivir el sueño tradicional: marido perfecto, hijos felices y una vida cuidadosamente fotografiada para el mundo. La novela juega precisamente con esa idea de escaparate brillante. Pero cada capítulo va levantando capas de barniz hasta revelar una historia mucho más oscura sobre identidad, control y la obsesión de proyectar felicidad.


Madison transmite fragilidad, pero también una capacidad calculadora que mantiene al lector en constante duda.  


¿Es víctima de su entorno o arquitecta de parte del engaño?


Los personajes como el marido “El Sr. March”, aporta una tensión constante con su actitud controlada y excesivamente perfecta. No necesita grandes explosiones emocionales para resultar inquietante: basta su forma de controlar ciertos detalles, de aparecer siempre demasiado correcto, demasiado sereno.

La autora juega con él como una sombra elegante que poco a poco invade la trama.


“Cally” la nueva tutora de los niños, es otro de los personajes clave de la novela. Su presencia rompe la aparente calma de la familia March y aporta una mirada más cercana y humana dentro de un hogar obsesionado con la perfección. A medida que avanza la historia, su papel gana importancia y se convierte en decisivo para descubrir los secretos que todos intentan esconder.


La autora mantiene muy bien el ritmo con capítulos ágiles y cortos. Además, conecta muy bien con debates actuales sobre redes sociales, feminidad idealizada y la presión de convertir la vida cotidiana en espectáculo.


Un thriller doméstico con aroma a pan recién hecho… y a peligro escondido en la despensa. 


Dolors Ruiz Calvo



El secreto de la esposa perfecta 

Liane Child

Editorial Harper Collins 

Traducción Carlos Ramos Malavé

ISBN: 9788410644687

Idioma: Castellano

Número de páginas: 336

Año de edición: 2026


dilluns, 18 de maig del 2026

'El somni de Gaudí' - Coia Valls

Barcelona, 1883. L’encàrrec d’un temple encara inimaginable transforma el destí d’una família que creixerà al ritme de la construcció de la Sagrada Família. Al llarg de cinc generacions, els personatges viuen moments d’amor, pèrdua i esperança mentre el temple es converteix en el fil que uneix les seves vides. A través de guerres, epidèmies i canvis socials, la novel·la mostra com la Sagrada Família deixa empremta en totes les persones que s’hi acosten.

Novel·la molt interessant i recomanable per a totes les persones que vulguin conèixer millor la història de la Basílica de la Sagrada Família i també la vida de les persones que van participar en la seva construcció. El llibre explica el procés de creació del temple, des dels primers plans fins a l’actualitat, d’una manera molt clara i fàcil d’entendre.

Una de les coses que més destaca de l’obra és la seva lectura àgil i entretinguda. Tot i parlar d’un tema històric, no es fa pesada en cap moment, perquè l’autora aconsegueix combinar molt bé la realitat amb les emocions dels personatges. Això fa que el lector s’endinsi ràpidament en la història i senti curiositat per continuar llegint.

El que realment fa especial aquesta novel·la és el punt de vista des del qual està narrada. En lloc de centrar-se només en Antoni Gaudí, el llibre dona veu a moltes de les persones anònimes que van treballar en la construcció de la Sagrada Família. Pedrers apassionats per la pedra, artesans del vidre, treballadors, artistes i fins i tot veïns del barri comparteixen les seves experiències i sentiments. Gràcies a això, el lector pot entendre que la basílica no és només una obra arquitectònica impressionant, sinó també el resultat de l’esforç, els somnis i la dedicació de moltes persones.

A més, la novel·la transmet molt bé l’amor per l’art i per la feina ben feta. Les descripcions dels materials, dels vitralls i de l’ambient de Barcelona fan que sigui fàcil imaginar-se els carrers i els tallers de l’època. També ajuda a entendre les dificultats que van haver de superar els treballadors i com la construcció de la Sagrada Família va influir en la vida del barri i dels seus habitants.

Personalment, crec que és un llibre molt bonic perquè no només ensenya història, sinó que també transmet emocions i valors com l’esforç, la perseverança i la passió pels somnis. Després de llegir-lo, és impossible mirar la Sagrada Família de la mateixa manera, ja que entens tot el treball humà que hi ha darrere de cada detall del monument.

El somni de Gaudí és una lectura molt recomanable, interessant i emotiva. És ideal tant per a persones que ja admiren l’obra de Gaudí com per a aquells que volen descobrir la història de la Sagrada Família d’una manera diferent i més humana.

Olga Yagüe 


El somni de Gaudí
Coia Valls
Editorial: Rosa Dels Vents
ISBN: 9791387653743
Idioma: Català
Número de páginas: 424
Año de edición: 2026
Colección: Narrativa Catalana



divendres, 15 de maig del 2026

“La novela de Marceau Miller pone a prueba al lector desde la primera página” - Entrevista a Candela Morillas, editora de 'La novela de Marceau Miller'

Bienvenidos. Hoy nos acompaña Candela Morillas, editora de Maeva, para hablar de uno de los grandes misterios literarios de la temporada: La novela de Marceau Miller. Un libro que ya empieza anunciando la muerte de su protagonista… sin que sepamos siquiera quién es realmente Marceau Miller. 

¿Qué podemos contar de este Marceau Miller que anuncia su propia muerte nada más comenzar la novela?

Es difícil hablar de ella sin revelar demasiado, porque precisamente es una novela que juega con los claroscuros. Parece que te revela muchas cosas, pero después descubres que algunas no son verdad. Lo cierto es que tiene un comienzo muy potente: el protagonista muere al inicio de la historia y el lector lo sabe desde las primeras páginas. No es un spoiler, es el punto de partida. A partir de ahí conocemos las horas previas a su caída en la montaña y todo lo que sucede después, en torno a la investigación para descubrir si fue un accidente o algo provocado.

Un protagonista al que le gusta escalar sin arnés ni protección.

Sí. Desde el principio vemos que Marceau Miller es un personaje construido desde el misterio. Todo lo que lo rodea es muy enigmático. Está atormentado por sucesos del pasado que influyen muchísimo en su psicología y en esa necesidad constante de ponerse al límite. Escala sin protección y, apenas empieza la novela, cae y muere.

Y además, no tenemos autor. Solo sabemos que es La novela de Marceau Miller.

Exacto. De hecho, decidimos dejar en la portada únicamente el título, sin nombre de autor. El juego forma parte de la propuesta. El autor escribe bajo el pseudónimo del propio protagonista, así que el escritor y el personaje comparten identidad.

Hay una frase que resume muy bien esa idea…

Sí, me encanta. Dice algo así como: “Desde que me lancé a esta aventura literaria, la realidad y la ficción se han mezclado inexorablemente. Yo mismo tengo dificultades para encontrar el camino de la verdad. Y es precisamente en esa porosidad entre lo inventado y lo vivido donde quiero llevar al lector”. Ese es el gran juego de la novela: nunca sabes del todo qué es real y qué no.

Además es una novela con mucho ritmo, llena de giros y sorpresas.

Totalmente. En Maeva publicamos mucha novela negra y no siempre es fácil encontrar algo realmente distinto. Esta novela nos atrapó desde el principio precisamente por eso. También por su estructura: está narrada en tres planos diferentes y con tres voces distintas. Curiosamente, la historia principal no está narrada por Marceau Miller, sino por Sara, su esposa, que investiga si la muerte de su marido fue realmente accidental.

Y a eso se suma el manuscrito perdido…

Exacto. Porque Marceau Miller también es escritor de novela negra. Ahí vuelve el juego entre realidad y ficción. A través de ese manuscrito perdido, el lector va descubriendo información incluso antes que los personajes que investigan el caso. Eso convierte la lectura en una experiencia muy inmersiva.

El lector termina sospechando de todo el mundo.

Sí. De hecho, una de las frases promocionales que más hemos querido destacar es: “¿Cuánto tiempo hace que no lees un libro que te pone a prueba?”. Porque realmente lo hace. Igual que le sucede a Sara, acabas desconfiando de todos, incluso de los personajes más cercanos.

Es un libro que ya se ha vendido en catorce países. ¿Cómo ha sido la reacción internacional?

Muy rápida. Descubrimos la novela en la Feria de Frankfurt y enseguida vimos que había muchísimo interés. En Francia ya ha vendido más de 30.000 ejemplares. Además, sabemos que habrá adaptación audiovisual; todavía no han confirmado la plataforma, pero sí que se convertirá en serie. Era una novela con un potencial clarísimo.

Lo único que sabemos seguro es que el autor viene de Francia, ¿verdad?

Sí, es prácticamente lo único confirmado. Mucha gente pensó enseguida en Joel Dicker porque tiene una escritura muy parecida y comparte ciertos elementos: ambientación suiza, ritmo narrativo, estructura… El propio Joel Dicker ha negado ser él, aunque eso demuestra hasta qué punto el fenómeno se ha hecho grande.

Yo también pensé inmediatamente en Joel Dicker.

Nos ha pasado a todos. Incluso el diseño de cubierta tiene un aire muy inspirado en ese estilo. Pero leyendo la novela te das cuenta de que detrás hay alguien muy consolidado, un autor que sabe perfectamente lo que hace y que ha decidido jugar con esta identidad secreta.

Y parece que tendremos Marceau Miller para rato.

Eso esperamos. No nos han confirmado que vaya a ser el último libro bajo este pseudónimo, así que ojalá haya más.

Pues habrá que seguir intentando descubrir quién es realmente Marceau Miller. 

Xavier Borrell


La novela de Marceau Miller
Traductor: María José Enguix Tercero
Editorial: Maeva Ediciones
ISBN: 9791387664602
Idioma: Castellano
Número de páginas: 304
Año de edición: 2026
Colección: MAEVA noir



dijous, 14 de maig del 2026

'Donde termina el verano' - Elma Correa


El título de la novela Donde termina el verano hace mención a como comienza la misma, un día de verano en que se celebra la fiesta de despedida de Elisa que gracias a una beca de atletismo deja su barrio en Mexicali para ir a estudiar a Monterrey. Elisa pasa el día junto a su inseparable amiga Aimé y ambas serán responsables de un trágico suceso que marcará sus vidas y la del barrio. 

Veinte años después las amigas se reencontraran en Mexicali cuando Elisa regrese como una mujer que no ha visto cumplidas sus expectativas, ya no es el ídolo local y Aimé es una mujer que ante las circunstancias adversas ha sabida reconducir su vida. 

La autora sitúa la acción en un barrio de Mexicali ciudad fronteriza con Estados Unidos, un barrio donde la pobreza se cierne sobre sus habitantes en medio de un entorno hostil donde reina la violencia, niños y mujeres que desaparecen y si aparecen es en forma de cadáveres, seres vulnerables que con promesas de roba y alimentos son pasto de ciertas organizaciones religiosas.

Elma Correa nos describe lo que es vivir en lugares como Mexicali y como las personas se buscan la vida para sobrevivir o con suerte salir de la pobreza, de las organizaciones que pululan a su alrededor así como de las dos enfermeras del barrio intentando inculcar cuestiones básicas de sanidad y que con buena fe en la mayoría de los casos terminan haciendo una labor mas propia de trabajadores sociales, una muy buena crónica para conocer una realidad que por desgracia ya no es noticia.

Elma Correa vive en Mexicali donde coordina el encuentro internacional de escritores Tiempo Libre y gestiona @habitaciones_propias, un espacio virtual donde las mujeres del mundo comparten los espacios donde crean. Por Donde termina el verano ha recibido el Premio Biblioteca Breve 2026.

Buena lectura.


Eugénia Ros


Donde termina el verano
Elma Correa
Editorial: Seix Barral
ISBN: 9788432249570
Idioma: Castellano
Número de páginas: 304
Colección: Biblioteca Breve


dimecres, 13 de maig del 2026

'Las Jefas' - Esther Garcia Llovet


Publicada al 2026, Las Jefas, la última entrega de la Trilogia de los países del Este, tras Spanish Beauty y Los guapos, es de aquellas historias que enganchan al lector desde el principio, no solo por el entorno en el que se desarrolla la novela un pueblo de la costa alicantina como es Villajoyosa sino que también la descripción y el nombre del hotel el: Zen Gardens que tranquilamente nos llevaría a un hotel con villas y habitaciones con vistas al mar en el sudeste asiático o a la isla de Bali cuyas playas paradisiacas hacen las delicias de los turistas en pleno Océano Indico, todo un lujo.

Pero el Zen Gardens de la costa levantina, es un hotel donde conviven personajes variopintos como Romana Romano y las hermanas Petit Navarro propietarias del establecimiento quienes en vez de velar por el funcionamiento del establecimiento emplean el tiempo en jugar al mus o a presumir de cuerpo, mientras que sus empleados el encargado de mantenimiento. 

Alex llamado el Primo aunque todo el mundo desconoce su nombre real, disponible a todas horas u Oliver el barman trabajan para sacar adelante el negocio de las jefas con huéspedes tan peculiares como Monico Molinari  un jubilado de larga estancia en el hotel. 

Con Las Jefas Garcia Llovet no solo concluye la trilogía que empezó con Spanish Beauty, sino que también consigue llevar al lector a un mundo al que a pesar de que se puede respirar el lujo de un resort exclusivo donde se puede alojar gente de alto poder económico lo cierto es que empezando por sus propietarias o Molinari, el barman o el Primo, todos ellos establan relaciones más allá de lo profesional, siendo una familia en un mundo donde priman mas las apariencias que no la propia realidad. 

Esther García Llovet (Málaga, 1963) estudió Psicología Clínica y Dirección de Cine, dedicándose a la fotografía. Es autora de Coda (2003), Submáquina (2009), Las crudas (2009) y Mamut (2013), además de relatos en diversas antologías y revistas. En Anagrama ha publicado Cómo dejar de escribir (2017) y fue ganadora ex aequo del Premio a mejor novela negra escrita por una mujer del festival Cubelles Noir en 2022 por Spanish Beauty.


Raquel Bellido 


Las Jefas

Esther Garcia Llovet

Editorial: Anagrama

ISBN: 978-84-33949-01- 1

Idioma: Castellano

Número de página: 160

Año de edición: 2026


dimarts, 12 de maig del 2026

'Los crímenes del bosque' - Anders de la Motte

Los crímenes del bosque de Anders de la Motte es un thriller oscuro e intrigante que atrapa al lector desde las primeras páginas. La historia comienza con el hallazgo del cadáver de una mujer en una antigua construcción abandonada en medio del bosque. El cuerpo aparece con un dedo amputado y una runa dibujada en el suelo, elementos que convierten el caso en un misterio inquietante. Diez años después, la investigación pasa a manos de la Unidad de Casos Perdidos, un grupo formado por policías marginados y desacreditados en quienes nadie confía.

Al frente de esta unidad está la investigadora Leonore Asker, una protagonista fuerte y compleja que contará con la ayuda de su antiguo compañero de instituto, el profesor Martin Hill. A medida que avanzan en la investigación, descubren una red de corrupción y secretos ocultos durante años. Jonàs Hellman, antiguo amor y compañero de Leonore, intentará impedir que el caso se resuelva, ya que estuvo implicado en la ocultación de pruebas y en proteger a los principales sospechosos: personas poderosas que creen estar por encima de la ley.

Uno de los aspectos más fascinantes de la novela es cómo el autor conecta el crimen actual con un asesinato ocurrido hace más de mil años en el mismo lugar, relacionado con la legendaria “Joven Gris”. El bosque se convierte así en un escenario casi vivo, lleno de misterio, antiguas creencias y rituales mitológicos que envuelven toda la trama en una atmósfera inquietante.

La novela destaca también por la crítica a una sociedad cerrada y corrupta, donde las élites manipulan la verdad para protegerse. Sin embargo, entre tanta oscuridad, el relato también deja espacio para la ternura, la solidaridad y las relaciones humanas que los personajes van construyendo.

Anders de la Motte consigue mantener la tensión en todo momento gracias a los continuos giros argumentales y a las pistas falsas que despistan constantemente al lector. El suspense está muy bien construido y hace imposible prever lo que realmente sucederá. El desenlace resulta tan sorprendente como original, cerrando la historia de una manera impactante e inesperada.

Anders de la Motte, Nacido en 1971. Entre 1996 y 2001 trabajó como policía; luego fue director de seguridad de varias empresas, y desde hace varios años está dedicado exclusivamente a la escritura. En 2010 obtuvo el Premio de la Academia Sueca de Escritores de Novela Negra por Games; en 2015 obtuvo el mismo galardón por su obra UltiMatum. Sus novelas están comenzando a traducirse al inglés, alemán, italiano y español, entre otras lenguas, y a adaptarse como películas y series de televisión.

Rosa Tobajas


Los crímenes del bosque
Anders de la Motte
Traductor: Ana Lydia García del Valle
Editorial: Editorial Planeta
ISBN: 9788408318651
Idioma: Castellano
Número de páginas: 600 
Año de edición: 2026
Colección: Planeta Internacional
Serie/Saga: Unidad de Casos Perdidos


dilluns, 11 de maig del 2026

Entrevista a Maria Sempere editora de Les Hores sobre 'Una treva que no es pau' i 'Glòria' - “La literatura és una manera d’entendre el món i de trobar sentit a la vida”


Amb l’arribada de Sant Jordi, les editorials ultimen les seves apostes literàries per a una de les diades més importants de l’any. Una de les editorials independents que continua consolidant una veu pròpia dins el panorama català és Les Hores, dirigida per Maria Sempere, que torna a apostar per una literatura exigent, contemporània i profundament humana.
  • Una treva que no és pau, de Miriam Toews
  • Glòria, de Victor Heringer

En aquesta conversa, Sempere ens presenta dues de les novetats destacades del catàleg: Una treva que no és pau, de l’escriptora canadenca Miriam Toews, i Glòria, del brasiler Victor Heringer. Dues obres marcades per la ironia, la reflexió existencial i la capacitat de transformar el dolor i la perplexitat contemporània en literatura vibrant.

Maria, ha passat Sant Jordi i arribeu amb noves propostes literàries molt potents. Una d’elles és Una treva que no és pau. Què representa aquest llibre dins la trajectòria de Miriam Toews i també dins del catàleg de Les Hores?

És un llibre molt especial per nosaltres perquè Miriam Toews és una de les autores més estimades del nostre catàleg. Aquest és el cinquè títol seu que publiquem. Abans havíem editat Les tristes recancesElles parlenUna bondat complicada i Que no s’apagui la flama. És una autora amb una veu absolutament única i amb una capacitat extraordinària per combinar profunditat emocional, humor i una mirada molt lúcida sobre la vida.

En aquest cas, Una treva que no és pau és probablement el seu llibre més autobiogràfic. Parteix d’una situació aparentment molt senzilla: la protagonista és convidada a participar en un esdeveniment literari a Ciutat de Mèxic, i l’entrevistador li pregunta repetidament per què escriu. Però ella no troba una resposta fàcil ni definitiva. Cada vegada que intenta respondre, la pregunta l’obliga a tornar enrere, a revisar la seva vida, els seus records, la seva família i sobretot la relació amb la seva germana i el seu pare.

És un llibre molt marcat per les experiències personals de l’autora, oi?

Sí, totalment. La relació amb la família és central. Tant el pare com la germana de l’autora es van suïcidar, i aquest dolor travessa tota la novel·la. Però el que és impressionant és que Miriam Toews no cau mai en el dramatisme ni en la solemnitat. Té una ironia molt fina, un humor molt subtil, i això fa que el llibre sigui molt viu i molt humà.

No són unes memòries tradicionals. Hi trobem records, reflexions i sobretot moltes cartes entre ella i la seva germana. Aquestes cartes tenen una força enorme perquè mostren dues maneres molt diferents d’afrontar la vida. Mentre la protagonista intenta trobar sentit a través de l’escriptura i de l’humor, la germana viu una lluita constant amb el sentit mateix de l’existència.

La novel·la també parla molt dels orígens de l’autora i de la comunitat on va créixer.

Sí. Miriam Toews prové d’una comunitat mennonita del Canadà, una comunitat molt religiosa i molt tancada, pràcticament apartada del món modern. Ella i la seva germana en van marxar quan eren molt joves.

Al llibre això apareix molt present, especialment en les cartes que s’envien durant els anys de joventut. Hi ha moments molt divertits perquè expliquen les seves aventures quan decideixen abandonar aquell entorn tan estricte i marxar a Europa. La protagonista se’n va amb el nòvio a Irlanda del Nord amb la idea de convertir-se en artistes revolucionaris. Després passen per Irlanda, Londres i altres llocs d’Europa, i totes aquestes experiències apareixen narrades amb moltíssima ironia.

Però al mateix temps el llibre reflexiona sobre què significa créixer dins una comunitat tan rígida i com això et marca per sempre, encara que te’n vagis.

Hi ha una gran reflexió sobre l’escriptura mateixa. Es podria considerar una novel·la metaliterària?

Sí, completament. El llibre gira al voltant d’aquesta pregunta: per què escrivim? I crec que això el converteix en una lectura especialment interessant per a persones que escriuen, siguin escriptors professionals o simplement persones que tenen la necessitat de posar en paraules el que viuen.

Per la protagonista, escriure és una manera d’ordenar el món. És gairebé una necessitat vital. Ella sent que, si no escriu les coses, li costa entendre-les o fins i tot creure que són reals.

Això és molt bonic perquè al final tots, d’alguna manera, intentem explicar-nos la nostra pròpia vida. Alguns ho fan escrivint novel·les, altres amb un diari personal o simplement pensant i reinterpretant constantment el que els passa.

L’altra gran novetat és Glòria, de Victor Heringer. És una novel·la molt diferent però també molt marcada per l’humor i la reflexió existencial.

Sí. Victor Heringer era un autor brasiler extraordinari que va morir molt jove, abans dels trenta anys. La seva mort encara avui està envoltada de cert misteri, tot i que sembla que es va suïcidar.

El més impressionant és que, malgrat la seva joventut, ja havia guanyat els premis literaris més importants del Brasil, entre ells el Premi Jabuti amb Glòria. Nosaltres ja havíem publicat anteriorment L’amor dels homes singulars, i ara ens feia molta il·lusió incorporar aquesta altra obra al catàleg.

Quin és el punt de partida de la novel·la?

La novel·la presenta una família molt peculiar. Els pares eduquen els fills amb moltíssim sentit de l’humor. Tot s’ho prenen amb ironia, fent bromes constantment, fins al punt que la realitat gairebé es desdibuixa.

I al mateix temps hi ha aquesta mena de mite familiar segons el qual tots els avantpassats moren de “melancolia aguda”. Evidentment és una exageració humorística, però serveix per mostrar com les famílies construeixen els seus propis relats i les seves pròpies llegendes.

La novel·la està dividida en dues parts. Primer veiem els fills durant la infància, i després els seguim durant la vida adulta, quan cadascun intenta trobar el seu lloc al món.

Els tres germans representen maneres diferents de viure la contemporaneïtat.

Exacte. I això és una de les coses més interessants de la novel·la. Un dels germans és un artista frustrat que treballa en un museu i que acaba refugiant-se en fòrums d’internet, on idealitza una dona que creu que és la seva veïna.

Un altre representa una vida molt més convencional: treballa en una empresa, està obsessionat amb els diners i viu completament integrat dins la lògica productiva contemporània.

I el tercer busca sentit a través de l’espiritualitat. Es converteix en pastor evangèlic, marxa a l’Àfrica i després torna al Brasil per fundar una nova religió que es fa viral. Aquí Heringer fa una crítica molt irònica sobre la necessitat de transcendència i també sobre els mecanismes de popularitat i consum espiritual actuals.

Malgrat els temes profunds, hi ha molt humor.

Sí, moltíssim. I això és el que fa tan especials tant Miriam Toews com Victor Heringer. Tots dos parteixen de qüestions molt dures —la mort, la tristesa, la recerca de sentit— però les transformen en una experiència literària molt viva, molt irònica i fins i tot divertida.

L’humor aquí no és superficial. És una manera de mirar el món i també una manera de suportar-lo.

A Les Hores busqueu especialment aquest tipus de literatura que interpel·la el lector?

Sí. A nosaltres ens interessa publicar llibres que, a més de tenir una gran qualitat literària, ajudin el lector a pensar i a entendre millor el món en què viu.

Ens agraden les històries que plantegen preguntes importants: què fem aquí, què és una vida significativa, què ens mou, què ens connecta amb els altres. Encara que les històries passin al Canadà o al Brasil, les inquietuds humanes són universals.

La bona literatura sempre ens interpel·la perquè ens obliga a mirar-nos a nosaltres mateixos.

Per aquest Sant Jordi, Maria Sempere recomana dues lectures que combinen humor, profunditat emocional i reflexió contemporània:

Dues novel·les que demostren que la literatura encara pot ser un espai privilegiat per pensar la vida, qüestionar-nos el present i trobar, ni que sigui provisionalment, una mica de sentit.

Xavier Borrell


Una treva que no es pau
Miriam Toews
Traductor: Octavi Gil Pujol
Editorial: Editorial les Hores
ISBN: 9791399072143
Idioma: Català
Número de páginas: 184
Any d'edició: 2026

Glòria
Victor Heringer
Traductor: Pere Comellas Casanova
Editorial: Les Hores
ISBN: 9791399072136
Idioma: Català
Número de páginas: 296
Any d'edició: 2026


divendres, 8 de maig del 2026

'La granja del Ritz' - Teresa Roig

Abans de res he d’admetre que per culpa de, o millor dit, gràcies a (després de llegir-lo és just donar-les-hi) la cita que obre aquest La granja del Ritz, les meves ganes de llegir-lo i confiar en la seva qualitat es van veure augmentades en un 1000%.

Sempre he estat un amant de l’art, en silenci això sí, sobretot de la música, però també dels llibres, del cinema i del teatre. Recordo anys de la meva vida veient pel·lícules a altes hores de la matinada o anant al teatre dues vegades per setmana, a més de comprar llibres com si no hi hagués demà, com si el temps per llegir-los se m’acabés en sortir el sol. De música no en parlaré, això donaria per a una altra ressenya, quan no un article complet.

Però mai vaig veure una pel·lícula d’estrena dues vegades. Sí, moltes pel·lícules m’han impactat. M’han fet somiar. M’han enfadat. M’han emocionat. Fins i tot han aconseguit fer-me plorar. Però només una va aconseguir que pagués religiosament la meva entrada dues vegades.

Un lugar en el mundo, de Adolfo Aristarain, amb Federico Luppi, Cecilia Roth i José Sacristán, té el privilegi i l’honor de ser aquesta pel·lícula.

Així que imagineu la meva (agradable) sorpresa en trobar-me una cita (“Quan un troba el seu lloc, ja no pot marxar-ne”) de Mario (el personatge interpretat per Luppi en aquella pel·lícula) obrint La granja del Ritz, l’última novel·la de Teresa Roig; senzillament em va robar el cor.

La novel·la neix, segons la mateixa autora, d’una notícia: unes gallines havien de ser capturades per motius sanitaris al barri de Vallbona, un dels barris que formen part del districte de Nou Barris (encara que ja siguin tretze aquests barris), unes gallines de les quals es diu que són les netes de les que anys enrere campaven lliurement per la granja Montserrat. És en aquell instant quan Roig veu clarament que aquella granja té una història que ha de ser explicada.

A través de quatre històries en diferents èpoques i de dos personatges cadascuna: Eugènia i Cristian; Miquel i Montserrat; Mercedes i Ramón; Ricard i Carme, anem coneixent la història d’una granja als afores de Barcelona que va acabar abastint amb les seves fruites, verdures, carn i ous el gran Hotel Ritz, actualment Hotel El Palace Barcelona, situat a la Gran Via de la capital catalana.

Evidentment tota novel·la comporta una història d’amor, i en aquest cas no hi podia faltar. És més, podem parlar de quatre històries d’amor, ja que cadascun dels personatges en defineix una. Fins i tot l’origen mateix de la granja és un autèntic acte d’amor. Miquel regala la granja a Montserrat.

Òbviament arriba un moment a la novel·la en què els personatges creuen els seus camins.

La granja del Ritz mostra una connexió entre la Barcelona rural d’antany i la burgesia, però també demostra que vivim molt desconnectats de la natura, ja que el nostre entorn a la gran ciutat és absoluta i completament urbà, i no ens enganyem, els pocs parcs que hi ha a la ciutat fan ben poc favor a la natura salvatge.

Però La granja del Ritz és molt més, ja que també hi trobem la lluita veïnal de la perifèria, que va haver de patir per aconseguir els serveis bàsics per a aquells barris allunyats del centre urbà. Es parla molt de El 47, però La granja del Ritz també mereixeria una pel·lícula. Per cert, Manolo Vital apareix al llibre.

La granja del Ritz és un magnífic llibre que no només compta amb uns personatges versemblants, sinó que a més recorda el passat d’una ciutat que a poc a poc va anar menjant-se els horts que li donaven de menjar, literalment, en benefici propi. Roig hi parla d’emocions i aconsegueix transmetre-les al lector en cadascun dels seus personatges, que per una raó o una altra van trobar a La granja del Ritz un lloc del qual ja no podien marxar.

Salva G.


Títol: La granja del Ritz
Autora: Teresa Roig
Editorial: Rosa dels Vents
Edició: 1a edició, febrer de 2026
Nombre de pàgines: 330
ISBN: 978-84-19756-90-9

dijous, 7 de maig del 2026

'La escritora' – J.D. Barker y James Patterson


J.D. Barker es uno de esos escritores que consiguen enganchar al lector desde la primera página. 

Especializado en thriller y suspense, destaca por combinar de forma muy natural el misterio con lo psicológico, creando historias que no solo se leen, sino que se viven, siendo parte de su fuerza narrativa, su capacidad para generar tensión constante, apoyándose en un ritmo ágil, capítulos cortos y giros inesperados que obligan al lector a replantearse continuamente lo que cree saber. 

Es posible que su pasado como periodista explique esa habilidad para construir tramas sólidas, bien documentadas y con personajes verosímiles, llenos de matices. Además, Barker suele trabajar con narrativas fragmentadas—cambios de perspectiva, saltos temporales o líneas narrativas paralelas—que incrementan la intriga y mantienen una sensación permanente de incertidumbre.

En su novela La escritora, refleja muy bien ese sello personal. Todo empieza cuando una exitosa autora de true crime llama a la policía tras encontrar a su marido muerto en su casa. Sin embargo, lo que parece un caso sencillo pronto se complica: ella misma resulta sospechosa desde el primer momento. 

La llegada del detective Declan Shaw abre una investigación llena de secretos, mentiras y conexiones inesperadas con el pasado. A medida que avanza la historia, el lector se ve atrapado en un juego constante de dudas, donde nada es completamente fiable. 

¿Es realmente inocente la protagonista o está manipulando la situación? 

un ritmo muy dinámico y giros continuos, la novela mantiene la tensión hasta un final sorprendente que obliga a reinterpretar todo lo ocurrido.

Por su parte James Patterson (Newburgh, 1947) es el escritor más prolífico y de mayor éxito del mundo. En los Estados Unidos, de cada 15 libros que se venden, uno es de Patterson. Sus obras, que se publican en más de 50 países, cuentan con más de 16 millones de lectores al año. Además, algunas de sus historias han pasado a la gran pantalla con una enorme acogida por parte del público.


Cristina Pérez


La escritora
J.D. Barker y James Patterson
Traductor: Víctor Manuel García de Isusi
Editorial: Rba Libros
ISBN: 9788410988866
Idioma: Castellano
Número de páginas: 384
Año de edición: 2026
Colección: Serie Negra


Popular