dilluns, 2 de maig de 2011

Entrevista a Marc Moreno autor de 'Cabdills'

El periodista Marc Moreno debuta com a novel·lista amb Cabdills (Actéon Editorial), un thriller ple de suspens on la política catalana és analitzada de forma exhaustiva en una trama que gira al voltant de la desaparició de l'espasa de Vilardell del museu francès on es troba exposada. Aquest fet desencadenarà que l'espanyolisme més radical i el catalanisme moderat hi vulguin ficar cullerada pel bé dels seus interessos. L'autor treu la seva vena periodística per desemmascarar a aquells que s’aprofiten del sentiment catalanista només per treure'n benefici personal, enganyant a la societat amb falses promeses o envoltant-se en la senyera per sortir als mitjans de comunicació, marginant als veritablement compromesos amb la causa catalana.

"Els personatges persegueixen un interès personal que anteposen a la seva ideologia o a l'interès públic que suposadament defensen"

Xavier Borrell. Barcelona

Com se li va ocórrer relacionar els sentiments que suscita el nacionalisme català amb la trama sobre l'espasa de Vilardell?

Amb Cabdills la idea era escriure una novel·la que reflectís la societat catalana actual, amb el debat identitari i nacional que vivim actualment, ficcionant al límit l’enfrontament entre dos posicionaments tan llunyans com l’independentisme i la dreta espanyola més anticatalanista. Però també ho volia relacionar amb la nostra història, amb un període tan ric per a Catalunya com l’edat mitjana i la llegenda d’una peça com l’espasa d’en Vilardell. La clau ha estat buscar l’equilibri entre el toc medieval d’on parteix tot i una situació tan actual com les lluites d’alguns polítics pels seus interessos personals i com s’amaguen darrere les ideologies per treure benefici.

Què sabem realment de l'espasa de Vilardell?

Hi ha molta informació i diverses versions que en alguns punts són incompatibles entre sí. En prop de nou segles que porta aquesta llegenda hi ha hagut moltes variacions. Al final, el que queda clar és que l’espasa d’en Vilardell és una peça de la història de Catalunya, i això no és llegenda, és una realitat, però alhora és una gran desconeguda. Les llegendes són llegendes i jo només he aprofitat per fer literatura a partir d’una de les versions.

La literatura és una bona manera de desemmascarar la classe política?

O ho fem els ciutadans o ells mateixos queda clar que no ho faran. Però no tan sols al moviment independentista, on de vegades molts tenim la sensació que alguns polítics juguen amb els sentiments nacionals de molts catalans per treure un profit personal, sinó en general amb qualsevol ideologia. Hi ha un clima de decepció generalitzada amb la tasca dels polítics, i jo en aquest cas he escrit una història amb el que m’agafa més a prop, que és la independència de Catalunya, però de trepes polítics n’hi ha a tot arreu. O aquesta és la idea que reflecteixen les enquestes, on que un polític tregui un 4’9 de valoració ja és tot un èxit.

Sembla que ara es recupera l'interès per l'Edat Mitjana catalana...

Sí, i això ens beneficia i ens reafirma com a poble que es parli d’un període ric de la nostra història. Estem comprovant que si mirem uns quants segles cap enrere podem treure personatges i vivències molt interessants, en clau catalana, i que per fer literatura no ens cal seguir l’estela de les modes d’altres èpoques, on potser com a poble no tenim tant a dir. Si Catalunya va jugar un paper important al món durant l’Edat Mitjana, trobo lògic que com a catalans ens interessem per aquest període més que per altres.

I això és aprofitat pels polítics per tirar del fil nacionalista?

Com abans comentava, Catalunya està immersa en un debat nacional per trobar-se a sí mateixa i potser per aquí la gent s’interessa en descobrir d’on venim, vol investigar les nostres arrels. No crec que hi hagi un interès polític que promogui una recuperació històrica, però en canvi sí que crec que hi ha un interès social, dels catalans, en aprofundir i conèixer millor el que va passar a casa nostra, en recuperar personatges històrics, llegendes... i això ens beneficia a tots com a poble perquè és un moviment natural i espontani. Si qualsevol escriptor, o jo mateix, fem un llibre relacionat amb aquesta etapa per voluntat pròpia i a la gent li crida l’atenció i el compren, és perquè tots tenim ganes de saber més de nosaltres com a poble, no perquè institucions públiques o estaments polítics el promoguin.

Al llibre apareix la Fundación Francisco Franco. S'enfadaran per ser els dolents de la novel·la?

A Cabdills gairebé tots són dolents, si ens fixem en què la majoria dels personatges el que persegueixen és un interès personal i el posen per davant de la seva ideologia o d’un interès públic que suposadament defensen. No els importa mentir, trair o fer el que calgui per assolir el seu objectiu. A partir d’aquí hi ha alguns que tenen més mala baba que d’altres, que són més contundents, més ximples o més encantadors, però he intentat que tots els personatges tinguin un toc que et fa gràcia i un altre que et fa odiar-los, no només els de l’extrema dreta.

Retrats polítics a banda, Cabdills és un thriller trepidant amb reminiscències medievals. És aquest el gènere que predominarà en futures novel·les?

Sí, m'interessa el thriller de ritme frenètic i apassionant, on no deixen de passar coses. I si pot ser amb un toc polític, millor; al cap i a la fi és un àmbit de la societat que té repercussió a les nostres vides i que no podem obviar. Ara estic amb els últims retocs d’una segona novel·la que continua la porta que s’ha obert amb Cabdills en el sentit de parlar de la voluntat de poder de les persones a les altes esferes i de com es perverteixen. De com l’ànsia de tenir més, d’assolir més poder, diners o repercussió, porta a polítics i a gent de tot tipus a fer bogeries. Per parlar d’aquests temes no hi ha cap eina com el thriller i la novel·la negra.

I seguirà escrivint en clau catalana?

Sí, tinc clar que sempre ho faré en clau catalana, amb personatges molt d’aquí i amb situacions d’aquí. Em costa creure que el meu veí es pugui convertir en un assassí en sèrie o que un mosso d’esquadra alcohòlic i solitari es passi tres dies seguits sense dormir per investigar un cas i després el resolgui per inspiració divina. Potser als Estats Units això passa, però aquí és difícil de creure.

Amb aquesta novel·la, els lectors poden descobrir un aspecte desconegut de la nostra història. Suposo que encara queden moltes històries per recuperar de l'Edat Mitjana a Catalunya...

Sens dubte! L’espasa d’en Soler de Vilardell només és una petitíssima part de l’edat mitjana catalana, una anècdota. Cabdills no és una novel·la històrica ni molt menys, només parteix d’aquesta llegenda i d’uns fets històrics que van tenir lloc per explicar una lluita d’interessos a la Catalunya d’avui. Però mira si hi ha per descobrir que a partir d’un petit fet històric com aquest es pot muntar un thriller parlant dels polítics actuals!

Llegeix la ressenya



(Clicka sobre la portada)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada