‘El bon pare’ al Teatre Borràs

La vida d’en Roger Denís (Lluís Soler), l’alcalde d’una petita ciutat de províncies, es desmunta de la manera més insospitada de la nit al dia. Quan les coses no li podien anar millor en la política, el retorn de la seva filla (Georgina Latre) i un vídeo descobert per Internet, d’ella i el seu xicot (Ramon Madaula), fan que s’adoni que potser no és tan bon pare com es pensa. I, és clar, quan tot comença a torçar-se i les veritats surten a la llum només falta la intervenció d’una ex (Teresa Vallicrosa) amb ganes d’afegir més llenya al foc per deixar un home tocat i enfonsat. ‘El bon pare’ és una tragicomèdia sobre la figura masculina i la paternitat. El retrat d’una generació de pares que han cregut que una educació moderna, tolerant i oberta era la solució a tots els mals i s’han trobat que la relació pares-fills era tan complicada i misteriosa com sempre. El malson delirant que viu el protagonista d’‘El bon pare’ ens demostra que hi ha coses que un pare no hauria de saber mai sobre la seva filla.

‘El bon pare’, estrenada al Grec 2016, és una tragicomèdia que aborda els models de paternitat i les relacions dins de la família. El text suposa el retorn del David Plana al teatre després de ‘Dia de partit’ (2008) i la peça breu ‘La casa del bosc’ (2012) amb què va guanyar el II Torneig de Dramatúrgia Catalana en el marc del Temporada Alta. Des dels seu inicis si res ha caracteritzat l’obra de Plana és l’acostament a la comèdia partint de la negror i les situacions tèrboles i pertorbadores. Aquest mateix acostament és el que utilitza a ‘El bon pare’ per tractar la paternitat i les relacions de família i els seus secrets (narrativament temes tan fructífers) presentant la clàssica contradicció entre fer el que s’espera de nosaltres i fer realitat els nostres desitjos. Si bé és cert que en aquest cas la negror dels seus inicis s’ha aclarit per mostrar-nos una comèdia ‘amable’, més digerible per a tots els públics, però sempre amb certa aspresa ‘marca de la casa’.

El text té un punt de partida molt original i està molt ben presentat: Una nit en Roger Denís descobreix que la seva filla i el xicot d’aquesta han fet un vídeo que circula per Internet i que han deixat el protagonista atordit i totalment descol·locat. Un magnífic Lluís Soler dóna vida a aquest ‘bon pare’, alcalde progressista d'una ciutat de províncies, qui veu com tot el seu món i el suposat control que semblava tenir sobre la seva filla s’esvaeixen. Ada, la filla, torna a casa per vacances i, a partir d'aquí, els fets es van succeint amb molta agilitat a través d’encertats gags i ràpids diàlegs.

Un dels punts més interessants de l’obra és veure com el polític comença l’acte amb les regnes de la seva vida ben agafades i, de sobte, es gira la truita i tot se’n va en orris. I és que Soler mostra a la perfecció aquesta evolució del personatge. Entre les culpables d’aquest ‘enfonsament’ hi ha la seva ex molt ben interpretada per la Teresa Vallicrosa (quina gran comedianta!). La mare de l’Ada és una dona frívola que acaba manipulant, molt fàcilment per cert, el controlador del seu ex.

La trama avança ràpidament i ho fa amb girs sorprenents de guió que no fan perdre gens de versemblaça a l’obra.

Destacar l'espai escènic a càrrec de Sebastià Brosa qui construeix un escenari que simula aquesta magnífica casa (típica de família benestant) del pare: Allà, dalt de la ciutat, des d’on controla el territori mentre els membres de la seva família apareixen per trencar en mil trossos l'harmonia familiar.

 ‘El bon pare’ aconsegueix fer passar un bona estona i fer riure a qui vagi a veure-la.

Fitxa artística: ‘El bon pare’ al Teatre Borràs

Autor i director: David Plana

Interpretació: Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre i Jaume Madaula

Escenografia: Sebastià Brosa Vestuari: Montse Alacuart. Disseny d'il·luminació: David Bofarull. Disseny de so/concepció sonora: Dani Ferrer. Disseny de vídeo: Mar Orfila. Ajudanta de direcció: Clàudia Flores. Ajudanta escenografia: Núria Garcia Pubill. Disseny Gràfic: Albert Aran. Fotografia: Pablo Ricciardulli. Producció: Estel Solé i Carles Roca. Ajudant de Producció: Olalla Calvo. Administració: Teresa Gómez Cap Tècnic: Eudald Gili. Construcció Escenografia: Jorba - Miró Estudi -Taller d’Escenografia

Cristina Guarro Ávila