dilluns, 7 d’octubre de 2019

Entrevista a Jordi Bertran autor de ‘Breu història dels castells i la muixeranga als països catalans’


 



L’especialista en Castells i Muixerangues Jordi Bertran presenta llibre sobre un tema que domina i hem pogut xerrar amb ell 

Encara es poden veure muixerangues com les primeres arreu dels països catalans?
El punt exacte inicial desconeixem com era. Ara bé, encara existeixen bastantes danses amb torres de tres pisos, construcció que correspondria al primer estadi recollit en il·lustracions del segle XVII.

Per què amb el temps a les festes patronals i processions de Corpus es van crear tantes manifestacions artístiques diferents?
El Corpus i les festes patronals eren grans espectacles populars al carrer. Eren atractius artístics.

Troba a faltar més documentació sobre castells i muixerangues antigues, tenint en compte que porten tants segles?
Déu n'hi do la que ha anat emergint. Ara mateix, disposem d'informació d'un centenar de localitats sumant les dades del ball de valencians, que és com se'l denominava fora de terres valencianes, i les pròpies del territori d'origen, sempre abans que comenci el canvi cap als castells en assolir els sis pisos

Creu que part de l’èxit de les colles castelleres es que sempre han aglutinat gent de totes parts, idiomes i races?
Aquest és un fenomen que no va més enllà del moviment migratori de la postguerra espanyola de la segona meitat del segle XX.

Els falcons estarien més a prop de muixeranga o castells?
Depèn de la colla. Els falcons van arribar en el segle XX per influència de l'Europa de l'Est. En origen eren exercicis gimnàstics. Aquí hi ha colles que han afegit figures de la Muixeranga d'Algemesí i/o construccions castelleres.

Hi ha documentats accidents molt greus a l’historia castellera?
Per desgràcia sí, amb diferents defuncions tant en la segona meitat del segle XIX com en temps recents, i afectant a adults i a canalla. Estadísticament són mínims.

Creu que el futur dels castells passa per la integració parts igual de les dones a les colles?
Estem en aquest camí. L'actual etapa d'excel·lència castellera i muixeranga era seria impensable sense la dona en posicions de tronc, de pinya, de canalla, i en òrgans directius.

A que atribueix que cada vegada hagi més colles castelleres i més castellers?
L'èxit en les alçades, el ressò mediàtic, el prestigi de la declaració com a Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ara bé, també hi ha colles i muixerangues que no es consoliden.

Com aconsellaria començar a qui vulgui apropar-se al mon casteller?
El meu fill de 12 anys ha anat sol a una colla perquè li agradaven des de petit. És el més important: que t'agradin. Cal tenir present que exigeixen dedicació d'assaig i temps de cap de setmana per a les actuacions.

Com es troba el projecte del Museu casteller de Catalunya a Valls?
He estat el que en gestió cultural denominem el project manager entre abril de 2014 i juny de 2019 per encàrrec del Consorci que integren la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Valls i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. S'ha construït un equipament turístic i cultural modern de prop de 3.000 m2 amb voluntat de prestar servei a turistes, visitants, comunitat escolar i castellera, i al barri antic on està emplaçat. Moltes persones hi han dipositat molt de treball i il·lusió. En el tram final, malgrat que el pla de viabilitat de 2014 realitzat per una consultoria cultural externa i revisat i millorat per un auditor independent el 2018 i 2019, establia un import econòmic concret per a la gestió integral de l'equipament, algú sense criteris de gestió cultural va optar per rebaixar la xifra amb què sortia a licitació. Això ha fet que el concurs públic quedés desert. S'ha de tornar a convocar.

Xavier Borrell

Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans
Autor: Bertran, Jordi
ISBN: 978-84-1303-121-7
184 pàgines
Tapa rústica amb solapes
115 x 185 mm
Col·lecció: DivÈrsia.cat Nº 01
Data de publicació: Agost 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada