Victor J. Jurado publica novel·la sobre els moments convulsos al voltant de l'1 d'octubre i ens ha contestat a aquesta entrevista.
Per què va decidir escriure
sobre una revolució encara no acabada?
Perquè la fase inicial
estava molt ben definida, aquella que va des del setembre fins la detenció
d’alguns consellers. A més, no hi ha un final a la vista per aquesta
revolució...
Va patir per la credibilitat
de la novel·la en ser la protagonista una jove Guardia Civil?
No. A més, la informació
sobre els aspectes més propis del vaixell del Piolín i altres elements interns,
els he extret dels vídeos i cartes obertes a diaris que compartien els propis
policies.
Veu un historiador un moment
comparable als fets que estem vivint?
No sabria dir-ne un que s’hi
assemblés, perquè ara mateix és el poble que porta la veu cantant. I, amb la
quantitat de matisos que es pot posar a cada moment i moviment, qualsevol
comparativa que fes la consideraria una burrada uns minuts després. El que sí
que és cert és que Catalunya té un caràcter especial, durant tota la seva
història no han deixat d’haver-hi protestes i “revoltes” cada certs anys,
emmarcades en les necessitats del seu temps.
Podem donar per mort el
principi actual de que els joves ja no es preocupen per res i no es manifesten?
Efectivament, crec que això
ja ho podem donar per acabat. La societat ja està polititzada, començant per
aquells que l’hauran de sustentar en un futur.
Creu que l’1 d’octubre serà
un punt d’inflexió en la història de Catalunya?
Sí. L’1 d’octubre va
demostrar que la gent auto-organitzada té un poder molt real i que no depenen
dels seus representants per fer les coses que creuen justes.
Què li diria als col·legues
espanyols que neguen tot el dret històric de Catalunya a la seva sobirania?
Si el que neguen són temes
històrics, que llegeixin.
Li han superat els
esdeveniments tant com per escriure una o dues continuacions del llibre
explicant més fets posteriors?
Es podrien fer perfectament,
caldrà veure on anem. Sembla que tot plegat hagi hivernat i que, a la
primavera, agafa una nova volada.
Per què va decidir crear la
novel·la a partir de la veu de personatges diversos?
Perquè els escenaris viscuts
durant els darrers mesos de l’any passat poden ser mirats des de diversos punts
de vista. En la meva novel·la en proposo tres: el del militant d’Arran, el de
la guàrdia civil i el de l’home apolític. A grans trets, són les maneres
d’apropar-se a la realitat d’aquells moments.
S’ha tornat a repetir el fet
de la història de Catalunya en el que el poble s’avança als seus mandataris?
No ho veig tant així. Perquè
és normal que aquells que poden incórrer en responsabilitats penals per ocupar
càrrecs institucionals, vigilin molt més les seves passes i paraules. A més,
els ritmes de la política i de les passions són diferents.
Xavier Borrell
La tardor de la llibertat
Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna Edicions
Número de pàgines: 272
2018
isbn 978-84-664-2358-8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada