Com va néixer Tries invisibles? Era un projecte pensat des del principi com un recull o vas reunir textos que ja tenies escrits?
Sempre he escrit relats. Quan el projecte es va començar a formalitzar, vaig enviar un petit tastet de quatre o cinc contes a la Maria i al Manel de l’editorial Les Hores per veure si els interessaven. Quan em van dir que sí i em van preguntar si en tenia més, vaig seleccionar aquells relats que creia que podien formar part d’un mateix conjunt, perquè compartien una idea o una sensibilitat comuna.
Al llibre hi trobem relats de llargades molt diverses. Com decideixes l’extensió d’una història?
La veritat és que no la decideixo. Quan començo a escriure un relat, ja tinc molt clar dins del cap què vull explicar i cap on vaig. No m’assec a escriure fins que la història està força definida mentalment. Quan escric, arriba un moment que m’adono que ja he dit tot el que volia dir. Allargar-ho seria repetitiu o innecessari. Per això l’extensió sempre és una incògnita fins al final.
Hi ha algun fil conductor que uneixi tots els contes del llibre?
Sí. Tot i que cada relat és diferent, amb narradors, veus i estructures diverses, tots comparteixen una mirada sobre personatges que viuen una mica al marge. Són persones que no fan exactament allò que s’espera d’elles, que habiten una mena de realitat paral·lela o que afronten la vida d’una manera condicionada per les circumstàncies. És com si visquessin a la cara B de la vida.
Vivim en una societat on sembla que tothom hagi de ser feliç, jove i exitós. Els meus personatges no encaixen en aquesta realitat idealitzada, però continuen endavant i sobreviuen des dels marges.
Com és el teu procés d’escriptura?
La llavor de les històries sempre em ve de l’exterior: una conversa escoltada per casualitat, una situació que em sorprèn o alguna cosa que em provoca inquietud. Normalment no prenc notes. Ho deixo reposar al meu cap. Si al cap d’un temps encara hi continuo pensant, és que allò pot convertir-se en una història.
A partir d’aquí començo a treballar-la mentalment. Quan m’assec a escriure, ja sé què vull explicar, encara que després faci proves, canviï el narrador o revisi aspectes de la història. Però necessito tenir clar el destí abans de començar.
El títol, Tries invisibles, és molt suggeridor. Què significa?
Em va costar molt trobar-lo. De fet, va ser una de les últimes coses que vam decidir, amb l’ajuda de la meva editora.
La paraula “tries” fa referència al fet que tots els personatges prenen decisions. De fet, tots ho fem constantment al llarg de la vida. I “invisibles” perquè sovint aquestes decisions són ocultes per als altres, i fins i tot per a nosaltres mateixos. Moltes vegades no som del tot conscients de les tries que estem fent fins molt més endavant.
Els teus relats tenen una certa condensació expressiva que recorda la poesia. Hi estàs d’acord?
La poesia em fa molt de respecte. En soc lectora, però no n’escric. Tot i això, crec que relat i poesia comparteixen una cosa important: l’essència. En tots dos casos es tracta d’anar al nucli del que vols explicar.
El relat, per la seva extensió, m’obliga a treballar molt cada frase i cada paraula. M’agrada escriure d’una manera força austera, sense floritures, i crec que aquest gènere m’ajuda a fer que la forma i el fons encaixin.
Publiques a Les Hores, una editorial molt reconeguda dins la literatura catalana contemporània. Què representa per a tu?
És exactament on volia ser. Segueixo l’editorial des dels seus inicis i sempre m’ha interessat molt el que publica. Crec que encaixa amb les meves inquietuds literàries. Les Hores acostuma a parlar de la vida, dels temes humans i quotidians, i quan vaig pensar a qui enviar els contes ho vaig tenir molt clar.
Per això estic encantada de formar part del seu catàleg.
Per acabar, què trobaran els lectors a Tries invisibles?
Trobaran històries de persones que viuen una mica fora del focus, personatges que sovint passen desapercebuts però que afronten conflictes i decisions universals. Històries petites en aparença, però que parlen de les grans preguntes de la vida.
Xavier Borrell
Mercè Pujades CidEditorial:
Editorial les Hores
ISBN: 9791399072150
Idioma: Català
Número de páginas: 152
Año de edición: 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada