'Si haguéssim agafat el tramvia' - Lucinda Estruga Laporta

El llibre “Si haguéssim agafat el tramvia” és un recull de 14 relats, el segon dels quals és el que dóna nom al llibre. Cadascun dels contes està magníficament il•lustrat per Ernest Fernández i Roig.
Dels 14 relats del llibre,  n’hi ha un nombre considerable que parlen d’història, de la història recent del nostre país. Per exemple, al relat  (Ella volia ser francesa) hi trobareu històries d’exili,  de fugida i escampada quan la guerra civil espanyola estava acabant, sobre la vida dels perdedors al país veí, França, quan aquest estava ocupat pels nazis; En  “Els fills de la guineu” hi trobareu històries de restriccions, d’escassetat d’aliments, de racionament i d’estraperlo a la trista, penosa i desgraciada postguerra, històries de dones soles que acabada la guerra han de tirar la família endavant amb feines i treballs. A Si haguéssim agafat el tramvia, hi trobareu històries de presó, de repressió, de delacions, d’escassetat de tota mena de recursos per a viure, per al dia-dia, però també de solidaritat entre els perdedors. El relat de “guaitant pel balcó” es basa sobretot en la història de bombardejos, de terror per la guerra des d’uns ulls de nen. El balcó que il•lustra aquesta història és també molt original i bonic.  A part de l’interès històric dels relats, la manera com són narrats fan que el lector s’identifiqui amb la història. Aquests relats permeten –als lectors--  que s’entengui la història més enllà dels fets factuals, les dates, els personatges, i permeten donar una visió de la història plena de sentiments, d’emocions, de la vida dels homes i dones que la van viure.

Un altre grup important de relats són de caire feminista i de gènere, entenent com a tal una literatura en la qual predomina una mirada femenina. Un denominador comú en tots els relats és l’univers femení. En la majoria dels escrits les protagonistes són dones: dones d’avui que evoquen el passat o que viuen situacions de tota mena en el present. I la Lucinda demostra un  coneixement profund de l’ànima femenina, del món de les dones en la seva varietat d’edats, varietat de procedències, varietat d’estils de vida, varietat de  relacions, de preocupacions, de riquesa de pensaments, ...

Així hi podem trobar: Una esposa i mare que no és valorada en el si de la seva família en el relat “Noia, tu no toques de peus a terra”  o la dona a qui van prendre el nadó només acabar de néixer –un tema ben actual, avui—i que la Lucinda narrava abans del 2007 en el relat “Hi ha cases plenes de secrets” o la història d’un amor clandestí, amb una  intensa relació entre mare i filla en el conte “Passejàvem per Venècia”, o una història que narra la brutalitat de la violència de gènere en el relat “Trucades a mitja tarda” o el misteri de la intimitat femenina en “Voldria no dir-te mai adèu”

I dic que la literatura de la Lucinda és feminista també per la manera que hi són presents els homes. El seu paper o protagonisme sempre està en funció de la seva relació amb les dones: així en el pare i els fills  en el relat “Noia, tu no toques de peus a terra”, són unes persones totalment insensibles i indiferents als sentiments i necessitats de la muller i mare, comportaments que arriben fins al maltractament físic i psicològic.  En contraposició, el protagonista masculí  en el relat “L’udol que arrossega el vent”el senegalès Lamine,  emociona en la seva descripció de la seva estimada Idrissa, descripció que  respira estimació, respecte i devoció que està esperant que arribi amb un cayuco.

Finalment, destacar que tots els contes són relats amb una gran força narrativa,  es plantegen situacions d’una gran profunditat humana de vegades tràgics, de vegades d’una fina ironia,  de vegades amb humor i sempre amb un llenguatge directe, planer, ric en el lèxic i amb una preocupació de recuperar frases fetes i paraules genuïnament catalanes.

Dolors Freixenet

Si haguéssim agafat el tramvia
Lucinda Estruga 
Nº PÁGINAS 236
ISBN 978-84-616-2587-1
FECHA PUBLICACIÓN 01-04-2013