dijous, 25 de setembre de 2014

'Pensaments secrets' a la Sala Muntaner



S’apaguen els llums, tot és en  silenci, la funció és a punt de començar. El cor batega ansiós de veure l’obra. I de sobte, la veu harmoniosa de Mercè Pons comença a sonar per tota la sala. Aquesta veu, suau i melodiosa, atrapa ja des de bon començament al públic.

Dos únics actors formen part de l’escena. Dos únics pensaments. Dues formes de veure la vida.

L’obra es situa en un campus universitari anglès, on s’acaba d’instal•lar la protagonista, una escriptora que ha enviudat fa poc i que, donades les seves creences religioses, diposita en el més enllà l’ànima del seu marit difunt.. l’altre personatge és un professor de ciències, apassionat, faldiller, casat, però que és infidel a la seva esposa constantment, i només pensa en fer un polvet amb la primera dona que trobi, un científic convençut de que tot plegat és el resultat d’un muntatge que l’home s’ha creat per tal de donar significat a la vida i a la mort.

Ambdós personatges comencen a descriure la situació i ens endinsen, ja de bona entrada, en el que serà el fil conductor de l’obra: art o ciència, homes o màquines. A partir d’aquí, s’inicia un debat sobre l’amor, la fidelitat, la religió, la vida, la mort...

La comèdia esdevé en una excusa per plantejar tots els dubtes existencials de l’home, des del començament del temps. Amb només dos actors damunt d’un escenari, l’autor és capaç de fer arribar a l’espectador aquest dilema, mostrant dos punts de vista antagònics que, de tan contraris que són, fan que es creï una atracció perillosa.

La posada en escena és magnífica. Els pocs elements que formen el decorat són capaços de mostrar diversos paratges on es mouen els personatges. A cada escena, aquests elements són moguts i esdevenen diferents espais de l’obra: un despatx, una habitació, un parc... tot abraçat per uns perfectes efectes sonors i lumínics que aconsegueixen, en tot moment, endinsar-nos en un espai molt anglès, molt elegant i relaxant, tot i l’emoció dels diàlegs i la voracitat de les paraules i dels pensaments.

El gran atractiu de l’obra és la postura antagònica dels personatges que, per mitjà del seu diàleg ferotge, fan implicar als espectadors en una o d’altra postura davant els pensaments que es mostren.

Tot i que, al principi, el ritme és lent, per tal d’introduir-nos en aquest ambient tan formal i refinat, típic de les obres angleses, a mesura que avança l’obra esdevé vertiginós donades les situacions en que s’enfonsen els personatges.

Dos actors ben coneguts pel públic. Dos actors que fan molt atractiva l’obra abans de veure-la i que no deceben en cap moment a l’espectador, amb la seva immillorable interpretació.

I no ens oblidarem del fantàstic treball de direcció, de so, d’imatge, de posta en escena... Realment, una magnífica obra que deixa un dolç i grat regust a tothom.

Rosa Mingorance

Foto:David Ruano

 PENSAMENTS SECRETS
Durada: 75 minuts
Espectacle en català
Direcció: 
Lluís Soler
Autor: 
David Lodge
Intèrprets: 
Àlex Casanovas i Mercè Pons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada