Merida és una hàbil arquera filla del rei Fergus i la Reina Elinor i, com tota princesa, li arriba el moment de casar-se. Disposta a traçar el seu propi destí, decideix trencar amb aquesta tradició. Això provoca el caos al regne i aquest es augmentat quan Merida coneix a una vella sàvia que fa que se li compleixi un desig... El caos s’accentua i aquest fet provoca que Merida es vegi obligada a descobrir el significat de la veritable valentia quan s’esforça per acabar amb una terrible maledicció abans que sigui massa tard.
Aquesta pel·lícula ha estat dirigida per 2 directors no gaire experimentats en aquest camp; Brenda Chapman i Mark Andrews. Chapman, directora de “El príncipe de Egipto (1998)”, és també la guionista del film i al ser anunciada com a directora de la pel·lícula va convertir-se en la primera directora dels estudis Pixar. Però a l’octubre del 2010 fou substituïda per Mark Andrews a causa de desacords creatius, passant a ser co-directora. Chapman un cop estrenat “Brave” deixà Pixar i s’uní a Lucasfilm Animation com la directora assegura a http://brenda-chapman.com/blog/. Per altra banda Mark Andrews és conegut per treballar a films amb tant de renom com “Spider-man (2002)”, “Star Wars: Clone Wars (2003)” o “Ratatouille (2007)” però només ha treballat com a director als curtmetratges “One Man Band (2005)”, i “Violet (2007)”. Tot i el canvi rotund de direcció i la poca experiència d’aquests no fa que tècnicament ni estèticament perdi qualitat el film.
Aquest llargmetratge d’animació de ciència ficció amb part d’aventura i còmic tracta el desig de llibertat, de trencar les normes establertes per la societat i el que això comporta. Un audiovisual de 93 min. destinat a tots els públics; on els petits es diverteixen i els més grans els hi farà pensar.
El guió, tot i ser una mica fluix, és capaç de distreure, divertir i fer que l’espectador surti del cinema amb un bon gust de boca. Però es cert que “Brave” se’n va de l’estil Pixar i sembla més una pel·lícula de Disney. No pel transfons ni la moralna que transmet, ja que hi ha films de Pixar més buits de significat com ara “Cars (2006)” o “Bichos (1998)” que no arriben al nivell de “Los increibles (2004)”, “Ratatuille (2007)” o “Toy Story (1995)”, sinó per la història; la història d’una princesa, el tema per excel·lència de Disney. I ha aquest fet s’afegeix que recorda de forma inquietant a “La bella y la bestia (1991)”
El film en versió original consta amb les conegudes veus d’Emma Thompson com a Reina Elinor, Robbie Coltrane (conegut pel seu paper de Rubeus Hagrid a la saga de Harry Potter) en l’aparença de Lord Dingwall, el presentador de televisió escossés Craig Ferguson com ha Lord Maclntosh, entre d’altres.
“Brave” s’inicia amb plànols llargs i generalment amb poc moviment de càmera i ha mesura que avança la trama els plànols es van escurçant i hi ha més moviments. Això comporta que hi hagi una diferencia bastant marcada entre el principi i el final i que li doni gran dinamisme al film.
Els personatges, estilísticament parlant, són bastant reals i a més agrada veure’ls, a diferència dels personatges de Gore Verbinski, Rango (2011) que són més alternatius. Però més reals i espectaculars encara són els paisatges; capaç de fer submergir al cent per cent dins la història a l’espectador.
Un altre aspecte a valorar del llargmetratge és la banda sonora de Patrick Doyle, nominat a l’Oscar per Hamlet al 1996. Doyle, natal d’escòcia, plasma musicalment l’esperit escossés en que s’immergeix l’espectador.
Un film entretingut on s’amaga tota una caòtica trama de canvis de direcció però que explica la historia d’una jova princesa. Amb un doblatge excel·lent en versió original i una música òptima... Però una trama una mica dubtosa. Per a propers films de Pixar Animation Studios només cal esperar que torni a dirigir el tità per excel·lència de Pixar: John Lasseter.
Pel·lícula: Brave. Direcció: Mark Andrews, Brenda Chapman i Steve Purcell. País: USA. Any: 2012. Durada: 93min. Gènere: Animació, Comèdia, Aventura i ciència ficció. Doblatge original: Kelly Macdonald, Billy Connolly, Emma Thompson, Julie Walters John Ratzenberger, Kevin McKidd, Craig Ferguson i Robbie Coltrane. Història: Brenda Chapman Guió: Brenda Chapman i Irene Mecchi. Producció: Katherine Sarafian i John Lasseter. Música: Patrick Doyle. Muntatge: Ken Schretzmann. Idioma: Anglès.
Carles Tamayo
"Aquest llargmetratge d’animació de ciència ficció amb part d’aventura i còmic tracta el desig de llibertat, (...)" Ciència ficcio?!? Haha! l'hauré de veure doncs.
ResponEliminaEs curios que tot el que m'ha arribat d'aquesta pel·li son males crítiques, excepte per l'animació del cabell de la protagonista. Per la resta, m'han dit que es fluixa de guió, i que tot el que s'ha venut en els trailers i promocions es fum, ja que no deixa de ser una historia de mare/filla en conflicte. I clar, "princesita Disney" al canto per vendre nines a la canalla.
Ara, que si es de ciencia ficció, potser m'hi passo. Hi haurà Escocesos tocant la tecno-gaita? Lluites per les Highlands amb espases làser. O es l'ós? que es un Ciyber-ós? Això no m'ho perdo! xD