dimecres, 4 de gener de 2012

I el món gira - David Cirici (Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2011)

I el món gira 
David Cirici
Columna Edicions
(Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2011)
Any 2011
ISBN 978-84-6641-447-0
Pàgines 544 pags


I el món gira de David Cirici (Edicions Columna) narra la història de Ricard Moja, president de la Fundació d’una prestigiosa institució cultural, que desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l'artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l'orgasme, que segons ell és l'origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a seva obra. Mentrestant Rubén Montesinos, un funcionari de l'Ajuntament encarregat de l'assistència als indigents, rep l'encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d'en Ricard desapareguda a l'Índia fa més de trenta anys. També hi juguen un paper destacat els masovers immigrants de la casa que Moja té a la Costa Brava. És, doncs, una novel•la d’històries encreuades que funcionen de manera independent, de les quals la més còmica és la de les perruqueres, mentre que la de Rubén Montesinos és l’elegia de la joventut perduda i la nostàlgia per una època passada. Alhora, cada història presenta un fort contrast entre diferents classes socials, des del món burgès i esnob de Moja i Benito fins a la classe baixa de les perruqueres o els masovers, passant per la mitjana de Montesinos. I el món gira guanya en interès en els fragments en què Cirici intenta buscar el vessant més humà de la història, com reaccionen la dona, els amics, els veïns a l’esclat de l’escàndol.  


L’autor s’inspira clarament i sense amagar-se’n en el cas Millet per explicar la història de Ricard Moja. El lector trobarà moltes semblances entre els dos personatges, des de la declaració de culpabilitat, les visites als jutjats, les xafarderies (tots dos van pagar la boda de la filla amb els diners desviats, per exemple.) Altres semblances que el mateix Cirici ha confirmat en entrevistes: l’estudi de Res Benito és el de Mariscal, molts aspectes plàstics tenen a veure amb Barceló i l’artista conceptual Jordi Benito i el text que presenta a l’ajuntament de Barcelona està inspirat en el discurs que va fer Perejaume quan es van inaugurar les seves pintures al sostre del Liceu. I l’alcalde, que és descrit com un “petit noble romà de rínxols infantils” i que no para de fer crides als barcelonins i barcelonines, també recorda referents reals. 



Marta Planes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada