Dia 13 de novembre de 2012. Són les nou de la nit. La platea del teatre Villarroel és plena de gom a gom. Entre el públic hi ha cares que ens resulten molt conegudes, d’altres no les hem vist mai. Actors, actrius, periodistes, personalitats del panorama cultural català i espectadors anònims no es volen perdre una de les primeres funcions de Poder absoluto, escrita i dirigida per Roger Peña i Carulla.
Una foto en blanc i negre, dos homes molt seriosos i dues paraules: traïció i engany. El pòster promocional de l’obra anuncia als espectadors el que es trobaran dalt de l’escenari: dos personatges que reflexionen obertament sobre la manca d’escrúpols dels nostres polítics.
Un polític vetarà (Emilio Gutiérrez Caba) que aspira a convertir-se en el proper president del seu país, Àustria, manté una conversa amb un jove company de partit (Eduard Farelo), que l’admira per la seva impecable trajectòria professional i vital. Aviat s’adona, però, que aquest polític íntegre i honest no és més que un ésser mesquí i ambiciós, especialment en aquests moments. I és que la victòria electoral del cap del partit es pot veure estroncada si surten a la llum uns documents que provarien la seva col•laboració amb el règim nazi. És per això que necessita algú honest i lleial; algú en qui pugui confiar i que sigui capaç d’actuar en benefici dels interessos del partit. En definitiva, li cal la col•laboració del polític jove i entusiasta per assassinar la persona que posseeix aquests documents. El llop ferotge i cruel demana a l’ovella dòcil i honesta que col•labori amb ell. Ara bé, les coses no sempre són el que semblen.
Roger Peña i Carulla aconsegueix que l’espectador s’indigni davant les paraules dures dels seus personatges, però alhora que acabi compadint-se d’ells. Dóna vida a dos homes complexos, que viuen encegats pel poder, però que al capdavall són dos éssers humans amb les seves debilitats i els seus drames personals. Poder absoluto ens presenta, doncs, una reflexió molt directa i contundent sobre el món de la política, però sobretot una reflexió sobre la condició humana.
És dia 13 de novembre de 2012. Són dos quarts d’onze de la nit. Una gran obació del públic palesa la satisfacció dels espectadors. Una gran interpretació, un text excel•lent, una posada en escena perfecta. Actors, actrius, periodistes, personalitats del panorama cultural català i espectadors anònims abandonen la sala. Després d’una bona dosi de realitat, només ens queda tornar al nostre món de ficció…
Núria Gutierrez Just
Dramatúrgia i direcció: Roger Peña i Carulla
Intèrprets: Emilio Gutiérrez Caba i Eduard Farelo
Producció: La Villarroel, Pentación Espectáculos i Entresòl de Produccions
Escenografia: Carles Pujol
Idioma: castellà
Durada: 1 hora i 30 minuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada