'A la vora de l’aigua' Ève Bonfanti i Yves Hunstad al Teatre Akadèmia

Un escenari molt sobri: una taula i dues cadires. Un escenari a la bora del públic, o més ben dit, el públic ubicat a la bora de l’escenari, a tocar els actors. Tan a prop hi són els uns dels altres que es crea un vincle molt ferm. Sens dubte, un factor imprescindible per aconseguir que el públic esdevingui una part més de l’obra.

Una obra molt surrealista. Dos autors compartint la seva obra amb el  públic, en una lectura esbojarrada que configura la creació mateixa del guió. Un guió escrit per dos autors, un home i una dona, que donaran visions diferents dels actes. Lluny de ser contradictòries són complementàries. L’un no pot existir sens l’altra, com l’obra no pot existir sense els espectadors, ni sense els actors. Tot plegat un conjunt molt estrambòtic que va configurant l’obra sencera.

Dos actors. Dos únics actors-autors de l’obra que estan llegint. Una obra inacabada que pren forma a mesura que es descriu a l’escenari. Dos actors que, alhora, interpreten el paper dels actors que conformen l’obra.

I és aquí on neix la grandesa de tot plegat: a les paraules. L’immens poder de les paraules que evoquen un paisatge i uns fets, i que descriuen a uns personatges que esdevenen reals damunt l’escenari a la pell dels actors que els interpreten.

Un text embullat que s’endinsa dins el cervell dels oients i que reflexa com, la ment humana és capaç de donar forma, amb les paraules, a tot allò que volem crear.

Un viatge en el temps i en l’espai on l’espectador forma part de tota la  teranyina verbal i descriptiva dels fets que esdevenen davant dels nostres ulls.

Una obra molt esplèndida que aconsegueix establir una complicitat extraordinària entre actors i públic. Molt propera, molt intuïtiva.

Ambdós actors, per tant, constitueixen el vincle d’unió entre el text i els personatges, i entre els personatges i el públic. Amb una interpretació magnífica i un treball força acurat, aconsegueixen realment obrir el món de la imaginació a tot el públic que els segueix des del començament amb tant d’interès que semblaria que estigués hipnotitzat.

Cal aplaudir el magnífic treball d’en Francesc Garrido i l’Alícia González Laá que amb les seves veus i els seus gestos són capaços d’aconseguir totes aquestes sensacions i d’evocar totes les situacions que els personatges de l’obra viuran un cop estigui acabada.

Simplement magnífic.

Rosa Mingorance

A la vora de l’aigua
Ève Bonfanti i Yves Hunstad
Teatre Akadèmia
Repartiment:
Francesc Garrido
Alícia González Laá