dissabte, 11 d’octubre de 2014

M.A.R.I.L.U.L.A., una comèdia existencialista.


Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball mentre espera sense massa ganes l'arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món... Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!
Mònica Glaenzel ha triat aquesta obra de Lena Kitsopoulou, estrenada a Atenes l’any 2009 i representada arreu d’Europa, per fer el seu debut en el difícil art del monòleg. Kitsopoulou va escriure aquesta obra a partir del suïcidi del pensionista grec, que es va cremar, a les portes del parlament del país.

Kitsopoulou, una de les veus més interessants del nou teatre grec, fa parlar una dona deprimida, enfadada amb el món i amb ella mateixa, però, paradoxalment, carregada de força, de sentit de l’humor i de vida. La protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. no es troba gaire bé. És una dona en crisi. Darrerament n'hi ha molt, d'això: dones en crisi, homes en crisi... països en crisi! "Irònica però, la crua realitat" així la definia Herman Bonnín, el director de La Seca, en la presentació de la temporada.

La protagonista d’aquest monòleg és una dona amb depressió i ni ella mateixa entén per què està així. Formula un munt de preguntes per a les quals no té resposta. Escoltant-la ens adonem que qualsevol de nosaltres podríem estar deprimit. Sens dubte, hi ajuda el fet que Glaenzel és capaç de demostrar les contradiccions (que tots en tenim) d’aquest personatge. Ajudada per l’expressivitat del seu rostre i la gestualitat del seu cos, l’actriu reflecteix els diferents estats anímics d’aquesta dona que passa de la comèdia al drama en un plis plas.

La feina de l’actriu, està acompanyada d’una posada en escena molt adient. Al fons de l’escenari, un mirall a través del qual es reflecteix la platea, com buscant una identificació amb el públic. Hi música i un bon joc de llums.

Hi ha molt de crítica a una societat que depèn cada vegada més dels fàrmacs, una societat que espera trobar les respostes i les solucions en les pastilles. El que ens arriba al llarg de poc més d’una hora és la humanitat i, en certa manera, la fragilitat, d’aquesta dona. Una obra que des d’un humor enginyós ens posa davant dels ulls la bogeria aparent de la vida moderna.

Cristina Guarro

M.A.R.I.L.U.L.A. a La Seca fins al 12 d’octubre 
FITXA ARTÍSTICA
Autora Lena Kitsopoulou
Traducció Joan Sellent
Assessorament en la traducció Kyriakí Cristoforidi
Adaptació Josep Maria Mestres, Joan Sellent i Mònica Glaenzel  
Actriu Mònica Glaenzel
Direcció Josep Maria Mestres
Escenografia Max Glaenzel
Vestuari Bàrbara Glaenzel
Disseny d’il•luminació Raimon Rius
Disseny de so Jordi Bonet
Moviment Montse Colomé
Cantant David Moreno
Producció i ajudant de direcció Stéphanie Derid
Disseny gràfic Quim Marin
Teaser  Eric Motjer i Quim Marin
Fotografia Antonella Delussu
Construcció escenografia Jorba-Mirò Estudi-Taller d’Escenografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada