dimecres, 4 de novembre de 2015

'La Merceria' - Teresa Roig



Un fet fortuït uneix les vides, aparentment oposades, de dos homes que ocupen pols equidistants a la societat barcelonina de primers del segle XX. No comparteixen idees polítiques ni educació ni cultura, però aquests suposats abismes desapareixen per un sol i important fet: són dues bones persones.

L'amistat que neix entre els dos serà un nexe que no es trencarà amb els anys i que superarà tots els entrebancs que els posarà la vida. I jo afegiria que aquesta amistat supera fins i tot la mort.

Els llaços que uneixen en Tonet amb l’Eudalt s’estenen a les seves dues famílies: els Llorens i els Fortuny, que durant tres generacions es veuran entreteixides per una mena d'atracció que els puja a una muntanya russa d'intenses emocions. Amor i desamor, felicitat i tragèdia, odi, enveja... Dues famílies que són un exemple, la diana dels avatars que la societat catalana hi viu, pateix i lluita durant més d'un segle convuls com ho va ser per al país el segle XX.

Teresa Roig, l'autora, utilitza una merceria del barri de Gràcia com a element central de l'obra. Aquest petit i modest local serà una excusa per a les disputes entre les dues famílies i també patirà, com els personatges, els contratemps de la societat catalana durant els gairebé cent anys que se’ns mostren entre les pàgines d'aquesta obra.

La merceria és un MacGuffin, una excusa argumental que l'autora utilitza de manera intel·ligent per motivar els personatges i el desenvolupament de la història. Es podria haver utilitzat una sabateria, una escola, una fruiteria..., i la història no hauria canviat, perquè l'important en si no és el local que ofereix el títol a l'obra, l’important són els fets històrics que viu el país, que pateixen els protagonistes i, sobretot, els sentiments que els mou: ambició i enveja, la lluita per la supervivència , la màgia de ser feliç amb una abraçada, amb una mirada que ni el temps ni la malaltia aconsegueixen oblidar.

L’amor és el principal motor que argumenta aquesta obra, l’amor i el desig de viure, l’amor entre las persones, l’amor de la família, on les dones hi juguen un paper essencial. En aquesta vesant la Teresa Roig fa un tic feminista, doncs les seves dones son fortes, lluitadores, tossudes... Elles són qui porten el timó de la nau, tant per fer el bé com per fer el mal. Són elles les que marquen les directrius de tota la historia, tant s’hi val que sigui darrera de les portes de la merceria o de les finestres dels seus palauets.

Utilitzant un narrador omniscient, que normalment és el més distant, l’autora en sap apropar-se al lector, sembla que li obri les portes de la merceria i li ofereix aquella cadira del racó, la que està a prop del carretó de la padrina Mercè, a prop del taulell on les tres generacions de dones Llorens lluiten pel seu negoci, per la seva vida, lluiten per mantenir les portes obertes d’un local que al meu parer és la metàfora d’una Barcelona que resisteix les guerres, els bombardeigs, les penúries, que lluita per la seva dignitat. I quan sembla que tot està a punt d’enfonsar-se, es reinventa, igual que... Barcelona.

Griselda Martín Carpena

La Merceria
Autora: Teresa Roig
Editorial: Columna
1ª edició: octubre del 2015
362 pàgines
IBSN: 978-84-664-2005-1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrevista a Isabel de Villalonga autora de 'Els sis a Barcelona' (Pirates a la biblioteca)

Com va sorgir la idea d’'Els sis a Barcelona'? Me la va proposar l'editora, Reyes Ferrer. Es tractava de fer uns contes di...