'Parlour song' és la història d'un expert en demolicions, el Ned, que comença a perdre coses a casa seva i, a conseqüència d'això, darrerament no pot dormir. El seu veí, el Dale, és propietari d'un túnel de rentat de cotxes i, com a bon amic del Ned, tracta d'ajudar-lo. El tercer personatge de l'obra és la Joy, l'esposa del Ned, una dona que ha caigut en la rutina matrimonial i que fa anys que sent poques emocions a la seva vida.
Aquesta obra de Jez Butterworth retracta els problemes de tres persones que pertanyen a la societat del benestar però que no són felices, malgrat que vulguin aparentar-ho. El Teatre Goya ens ofereix una versió de la Magda Puyo que no és capaç de captar del tot l'essència dramàtica de l'obra original i alguns moments de la funció pretenen ser còmics però cauen en l'absurd.
Amb un text tan peculiar, els actors haurien de tenir més força i beneficiar-se més de tots els matissos que ofereixen els seus personatges. 'Parlour song' parla de traïcions, de por, de fracassos... és una tragicomèdia que no segueix una narració normal i amb un final obert que no acaba de fer el pes.
Laura Mas
Parlour song (Música de fons)
Teatre Goya
Autor: Jez Butterworth
Direcció: Magda Puyo
Repartiment: Victòria Pagès, Josep Julien, Joan Negrié
Fins el 6 de maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada