Temps que van ser apropa al lector a l’univers Tusquets, un univers compartit per dos germans que reviuen plegats els records d’infantesa i joventut. Com si es tractés d’un partit de tennis, Oscar Tusquets - arquitecte, pintor, escriptor- i Esther Tusquets – editora i escriptora- intercanvien cartes (correus electrònics) en les quals reconstrueixen una història compartida a través de dues versions distintes, sovint oposades. Fills de casa bona, els germans Tusquets rememoren les vivències i anècdotes viscudes – i patides- en el sí d’una família de classe benestant que els va veure créixer en la Barcelona de postguerra.
Sorprèn el recurs emprat en l’edició que diferencia les dues veus dels protagonistes amb dos tipus de tipografia, distinta família i color, encara que a mida que s’avança en la lectura ja no resulta necessari recórrer a la lletra blava o negra per identificar qui parla. A estones, l’intercanvi d’escrits resulta un tant repetitiu i mancat de ritme. Destaca, possiblement per la seva faceta d’escriptora (Confesiones de una vieja dama indigna, 2009), el relat d’Esther Tusquets, amb una to més reflexiu, analític i alhora compromès que aconsegueix transmetre sinceritat i proximitat.
Tot i que el lector pot anar perdent l’entusiasme que contagia l’inici d’aquesta biografia atípica, Temps que van ser resulta un bon experiment protagonitzat i relatat per dos personatges que han gaudit de dues vides interessants, allunyades de l’avorriment d’allò més comú. Conscients d’aquest fet, i d’aquesta sort, han decidit encertadament fer-se un homenatge, i compartir-lo.
Júlia Tardà
Títol: Temps que van ser
Autors: Esther i Oscar Tusquets
Editorial: Bruguera
ISBN: 978-84-02-42093-0
Any 2012
272 pag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada