diumenge, 11 de març de 2012

Torn de nit - Agustí Vehí


Títol: Torn de nit
Autor: Agustí Vehí
Editorial: Alrevés
Col·lecció: Crims.cat
Edició: gener de 2012
Pàgines: 159
ISBN: 978-84-15098-40-9

         Agustí Vehí va néixer a Figueres l’any 1958 i és llicenciat i doctor en Història. Compagina la seva feina com a sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres amb la recerca, la docència i els estudis d’especialització. Ha escrit llibres d’història i de divulgació i tres novel·les negres “Abans del silenci”, “Ginesta pels morts”, “Un blues empordanès” i “Quan la nit mata el dia”.
         “Torn de nit” és el segon títol de la valenta col·lecció Crims.cat dirigida per Àlex Martín Escribà i editada per Alrevés que recull el testimoni de la desapareguda i enyorada Cua de Palla. El torn de nit del cos policial de Vilaclara és el divertit protagonista col·lectiu d’aquesta novel·la negra explicada amb la sornegueria d’un autor que riu amb la mateixa facilitat del mort i de qui el vetlla. Trobareu a la novel·la disbarats inimaginables, solucions d’anar per casa, anècdotes hilarants i un seguit de personatges infinitament humans i plens d’humanes febleses. Bordells sorollosos amb prostitutes que porten el ritme a la sang, animals que fan la guitza a mitja nit i una colla d’agents que aconsegueixen fer de la localitat empordanesa de Vilaclara un lloc ben pintoresc. Un estil sorneguer, un sentit de l’ humor més que notable i la “transcripció” d’una parla quasi ancestral  fan de la lectura de “Torn de nit” un plaer des de la primera a la darrera pàgina.
         I com a tast unes línies:
         “Vila gran i sàvia a peu d’una frontera que si te’n vas fa pujada i cansa, i si tornes fa baixada i t’entrebanques, la gent de Vilaclara, com la de Sóller de Mallorca, ha vist de tot i sap que tot passa: els que s’havien de menjar el món corren al cap de quatre dies cap a França camí de l’exili, empaitats pels que emplenaven les presons feia exactament els mateixos quatre dies. (...) tot plegat és una bona tocada de collons i, convençuts d’aquesta veritat immutable, es dediquen, acte seguit, al capítol de coses importants, demanant que hi ha per dinar”.

Empar Fernández

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada