'Una dona d’aigua' - Núria Esponellà

Una dona d’aigua (Columna), de Núria Esponellà, novel•la finalista del Premi Prudenci Bertrana, presenta la història d’un amor clandestí entre la Sarah Prats i en Miquel Camps, tots dos casats però infeliços en els seus matrimonis, emmarcada en la ciutat de Banyoles el 1887. El punt de partida és el descobriment realitzat per una periodista catalana que al mercat de les Puces de Saint Ouen, a París, troba unes fotografies que li criden l’atenció perquè estan fetes a Banyoles, la seva ciutat. El retorn a Banyoles de la Sarah, filla d’un industrial local però que ha viscut uns anys a París, trasbalsa la vida d’en Miquel, un farmacèutic convalescent d’una llarga pneumònia. La Sarah, però, és una dona especial. D’entrada, té epilèpsia, una malaltia estigmatitzada i desconeguda a l’època, i a més conviu amb els maltractaments constant del seu marit que, endeutat, la pressiona per accedir als diners que ella té de l’herència del seu pare, dels quals no pot disposar perquè, tot i tenir 24 anys, a finals del segle XIX encara no era major d’edat legalment i depenia per tot del seu espòs. Per si no ni hagués prou, la Sarah guarda un secret terrible que farà trontollar la seva relació amb en Miquel. No obstant, l’amor ho pot tot i finalment, el farmacèutic i l’Anna, la seva fidel germana, ajudaran la Sarah a sortir de la situació límit en què es troba atrapada.

A la novel•la s’hi barregen la intriga psicològica, la recreació de l'ambient de la Banyoles de finals de segle XIX, la història d’un amor adúlter i clandestí i la transformació interior d'una dona. Esponellà toca, doncs, molts temes, però el que a mi més m’ha interessat és precisament tot el que rodeja a la història d’amor principal entre Miquel i Sarah, una relació vuitcentista que recorda les dames fràgils de Wilkie Collins, malaltes dels nervis i sotmeses a les normes dels metges, pares o marits, aïllades per un entorn que no les deixa ser lliures. El que dóna veritable interès a les gairebé 500 pàgines de la novel•la és la recreació detallista del petit univers d’una ciutat que tot just comença a recuperar-se de la darrera guerra carlina, de la qual l’autora en descriu l’entorn polític, social i religiós i també de la Barcelona que es preparava per a l’Exposició Universal de 1888. Protagonistes ficticis conviuen amb personatges històrics rellevants, com per exemple el veterinari Francesc Darder  i el farmacèutic Pere Alsius, estudiós de la mandíbula de Banyoles, en una època de despertar científic en què el darwinisme encara no era acceptat per la majoria dels estudiosos. La trama també inclou fets relacionats amb la història de Banyoles i alguns símbols emblemàtics d’aquesta ciutat com l’arqueta de Sant Martirià o el Museu Darder, que aleshores tot just era un projecte que es forjaria a la Botiga-Museu de Barcelona, un establiment que Darder acabava d’obrir a la Diagonal i que seria el primer museu d’història natural de l’Estat.

Un personatge més de la novel•la és l’Estany de Banyoles, un indret especial i únic a Catalunya, envoltat de màgia, misteri i llegendes. Les seves aigües, tranquil•les però en ocasions també convulses, reflecteixen els estats d’ànim de la protagonista. L’autora descriu interessants episodis geològics relacionats amb les emocions de la Sarah.

Marta Planes


Una dona d’aigua
Núria Esponellà
ISBN 978-84-6641-671-9
Pàgines 496 pags
Any 2013
Columna edicions