dilluns, 18 de febrer de 2013

'Si, primer ministre' al Teatre Condal



Adaptació catalana dirigida per Abel Folk de la sèrie Yes Minister, sàtira del funcionament del govern a Regne Unit. Es va emetre pels canals de ràdio i televisió de la BBC des dels anys 1980 i 1984. Va haver un segon lliurament titulat Yes Prime Minister que es va emetre entre els anys 1986 i 1988. Va aconseguir un gran èxit popular, arribant a ser fins i tot la sèrie preferida de la Dama de Ferro, Margaret Thatcher. (en algun detall se sentiria reflectida?) 



Cal destacar el bon ritme de l'obra ja que, partint d'una sola trama, manté a l'espectador atent, buscant segurament analogies amb la política actual i propera, durant les dues hores que dura la interpretació i, a més, aconseguint que apareguin somriures. 





És cap de setmana i el primer ministre, el seu secretari, assessora política i un important càrrec del seu gabinet es reuneixen en la mansió de camp de Chequers, en Buckingamshire, residència oficial del primer ministre de Regne Unit. 


El rei d'un país imaginari anomenat Kumranistan construirà un oleoducte de petroli i gas que travessarà Europa. Se'ns mostra un zig-zag absurd, però comprensible per a saltar-se Rússia i que tots els països amics puguin omplir les seves arques amb els milions promesos. Diners avançats que després es retornarà amb interessos… Com? Aquesta qüestió sembla no preocupar-los…

Se'ls planteja un problema moral. El rei, a través del seu ambaixador, exigeix una menor com recompensa als diners que els avançarà, tema sense importància en el seu regne, però que al principi escandalitza les consciències europees. 


En el segon acte, on hi ha un gir físic en l'escenari, també gira la trama. Se'ns revelen les intrigues polítiques amb tot el cinisme dels seus personatges. Troben la solució al problema i amb l'excusa de salvar a Europa i fins i tot, al•ludeixen, al món sencer, troben la solució amb el xantatge a una família immigrant. Total, no són europeus i la seva dignitat ja no perilla.
 


En aquest acte segon acte, apareix l'actriu Marta Angelat, representant a la directora general de la BBC. És una aparició breu i suficient per a aportar elegància i exaltar l'obra amb la seva bella veu. Marta, que he de subratllar, és la VEU del teatre català. En aquesta funció és una periodista suspicaç, aparentment integra, que cedeix a les corrupteles dels polítics sota amenaces subtils. Paral•lelisme actual en la nostra societat ja que, en aquests temps, sembla que també la premsa s'ha oblidat que és el quart poder. 


Dafnis Balduz que interpreta al secretari, broda el paper, passant de la pedanteria a la submissió enfront de l'alt funcionari, un Carles Canut que ens deixa atònits amb les seves llargues conferencies que, sense titubejos, interpreta a l'home sense escrúpols que està planejant el salt per a ostentar un càrrec en la banca anglesa (fet tampoc estrany en l'actualitat).
L'assessora personal del ministre (Victòria Pagès) busca solucions, sempre fidel al ministre. Actriu que omple l'escenari, es mou d'un costat a un altre, amb una harmonia perfecta, amb “tot el cos” i una gran naturalitat que impregna frescor a l’escenari. L'ambaixador, el caracteritzat Ferran Suñé, és l'encarregat de plantar la llavor que destapa el cinisme.
Joan Pera, el primer ministre, sembla que no s'assabenta de res, dubte de tots, depèn de tots. Ens farà riure. Joan Pera és el gran còmic, el cap, que al final ens sorprèn en una entrevista amb l’autèntica Mónica Terribas, en la qual se'ns mostra segur, seriós, representant el paper d'un digne primer ministre.

Sí, senyor ministre.
Al teatre Condal, heu fet una bona feina

Griselda Martín Carpena


Teatre Condal
Paral.lel 91
Fins al 3 de març

AUTORS: Antony Jay i Jonathan Lynn

VERSIÓ I DIRECCIÓ: Abel Folk


REPARTIMENT:
Joan Pera (Jim Hacker)
Carles Canut (Sir Humphrey Appleby)
Dafnis Balduz (Bernard Wooley)
Victòria Pagès (Claire Sutton)
Ferran Rañé (Ambaixador de Kumranistan)
Marta Angelat (Lilian Burnham)


ESCENOGRAFIA: Paco Azorín

IL•LUMINACIÓ: Jaume Ventura

VESTUARI: Laia Muñoz

DISSENY DE SO: Jordi Bonet

CARACTERITZACIÓ: Toni Santos

REALITZACIÓ I EDITATGE AUDIOVISUAL: Joan Riedweg i Alessandro Arcangeli
PRODUCCIÓ: Focus


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada