Entrevista a Jordi de Manuel i Paz Monserrat, autors de '100 situacions extraordinàries a l’aula'

100 situacions extraordinàries a l’aula recull tot un seguit d’episodis que van des de l’educació infantil fins a la d’adults o la universitària. Cada situació ha estat viscuda directament pels autors o per altres persones lligades d’alguna manera a l’ensenyament. 

Com veu decidir a recollir 100 situacions singulars? 

Paz.El nombre 100 estava condicionat pel format de la col•lecció de Cossetània “de 100 en 100”. De fet, la proposta va partir del  Jordi. A mi em va semblar una idea magnífica perquè jo necessito “recolçar me “ d’alguna manera a la realitat i aquesta proposta em permetia tenir una bastida a partir de la qual construir relats d'una temàtica que jo coneixia per la meva professió. Que fossin “singulars” o “extraordinaris” li afegia  més interès, perquè els profes havien de triar els episodis més impactants del seu “repertori”.

Jordi. Sí, la col•lecció ens emmanillava a escriure'n cent i al final fins i tot vam haver de descartar-ne algunes. La versió en castellà que estem preparant en tindrà menys i l'ordre de les situacions és diferent. Els hem agrupat en temàtiques.

Quin és, segons el vostre parer, el valor més important d’aquest recull?

Paz. Per a mi, deixar constància de situacions que necessàriament es donen en una feina on el contacte afectiu i intel•lectual és tan intens, i que revelen molt sobre la condició humana en totes les seves  vessants. El fet de treballar amb material tan sensible, en el meu cas m'ha fet sentir molt privilegiada i alhora amb molta responsabilitat.

Jordi. El conjunt és un destil•lat de la feina quotidiana dels mestres i professors. Les diferents veus narratives —estudiants, pares, mestres—, permeten dibuixar un quadre amb els clarobscurs de la feina. Hem fugit de l'anècdota fàcil, de l'estirabot, per narrar situacions reals i emocionants.

Com ha estat l’experiència d’escriure’l a quatre mans?


Paz.  Molt bona, i a la vegada molt complexa. Ha estat més fàcil del que es podria pensar, pel fet que ens hem entès molt bé i hem respectat els ritmes i els estils de cadascú al llarg de tot el procés. Les històries les proposàvem individualment però després hi havia una feina d'intercanvi de revisions fins que arribàvem a un consens i donàvem per acabat un text. El ritme de producció s'ajustava bastant a ritme en el que “arribaven” les situacions “externes” (hi ha que ens han passat a nosaltres) i en aquest sentit hi ha hagut molta fluïdesa. Hem intercanviat més de mil correus que donen fe del grau de feed back durant aquests dos anys de feina.

Jordi. Hauria estat més difícil una novel•la, on has de perfilar els personatges, la trama, l'escenari, l'atmosfera... i això és complex fer-ho a quatre mans. La Paz i jo ens  hem repartit les situacions, les hem escrites, revisades i criticades recíprocament, però hem mantingut la independència i l'estil de cadascú. Només els lectors que coneguin bé la nostra manera d'escriure seran capaços de distingir què ha escrit ella i que he escrit jo... i així i tot no ho tindran fàcil per la "simbiosi literària" que al llarg del procés s'ha produït.

A qui podem recomanar la seva lectura?

Paz. A tothom, haha! Tots hem estat alumnes, així que el “target” és universal. Pels docents pot ser un llibre de “companyia” en el sentit que poden veure's reflectits en moltes situacions i reflexions que es fan al llibre.

Jordi.El lector trobarà situacions reals i versemblants i pot sentir-se identificat en molts casos, com a pare, com a mestre o com a estudiant...i afortunadament aquí tothom ha estat estudiant. Cada crònica, d'una o dues pàgines, explica un fet extraordinari sempre mantenint l'essència del que va succeir de debò. Hem intentat fer una dissecció de la naturalesa humana amb un to entranyable des d'un context que tothom coneix des de diferents perspectives, i això és fer literatura.

 A 100 situacions extraordinàries a l’aula recolliu moments delicats, fins i tot dramàtics (sospita d’abusos, la mort d’un dels progenitors...) del procés d’ensenyar i heu aconseguit que els relats més colpidors tinguin un to agredolç. Era aquest el vostre propòsit?

Paz. Aquest regust agredolç crec que és conseqüència de la cura que hem tingut en el tractament de les històries, perquè érem conscients d'estar treballant amb material molt delicat i fràgil, amb situacions reals  viscudes per persones reals que es mereixien tot el nostre respecte i la nostra delicadesa a l'hora de tractar les seves vivències.. Hem tingut la sensació d'estar manipulant porcellana.

Jordi. Sí, mantenir aquest to de respecte, de vegades reverencial però sense correcció política, no era fàcil. Predomina la tendresa, l'alegria i l'esperança. Hi ha situacions sorprenents, d'humor, però també alguna tràgica i de desencís. L'escola és com la vida.

Empar Fernández

Preu: 14,20€
Col·lecció: De 100 en 100, núm. 27
ISBN: 978-84-9034-245-9
Nombre de Pàgines: 192
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes

Data primera edició: Setembre del 2014