!-- TradeDoubler site verification 3255486 --> Propera parada: cultura: Un tren a La Toscana de Josep de la Casa

dissabte, 27 d’agost del 2011

Un tren a La Toscana de Josep de la Casa

Un tren a La Toscana
Josep de la Casa
Editorial: Setzevents editorial
Edición: 1ª edición, marzo de 2011
Nº de páginas: 185 pp.
I.S.B.N.: 978-84-92555-89-5


Josep de la Casa (Terrassa, 1964) explota com a escriptor en aquesta la seva primera novel·la. Ha trigat tres anys en escriure-la però de veritat que l’ espera a valgut la pena.
                “Un tren a La Toscana” no es un viatge de plaer, fet un calorós mes d’ agost, ni un viatge de negocis un o dos dies a mitjans de setmana, no, “Un tren a La Toscana” es una fugida en tota regla d’ una vida que ens oprimeix, una vida que no es com nosaltres l’ havíem somiat.
                La Júlia viu en la trentena, amb un pare mig alcohòlic, dèspota com ell sol i una mare malalta a qui li te que fer tot. Separada d’ un home que la va anul·lar com a dona a perdut els seus somnis de jove, una cosa que les seves amigues li deien.
                En Ricard viu sota el jou del treball de la seva dona i de tota la família d’ aquesta. Fins i tot no manté bones relacions amb la seva pròpia filla. Ja li deien els seus tiets, la Victoria i el seu nuvi en Martí, fins i tot la seva germana Marta, que va morir sent una adolescent i amb qui tenia una amistat indestructible.
                Amb aquests dos personatges en Josep de la Casa ens fa remoure el nostre propi passat, i ens fa preguntar-nos que hagués passat si.....
                Una novel·la plena de sentiments a flor de pell, que ens farà plorar  de ben segur, amb uns personatges perfectament delineats, de traços senzills però d’ una sofisticació aclaparadora.
                “Un tren a La Toscana” es el nostre Itaca, El Dorado particular d’ uns personatges que volen tancar una porta, però que necessiten desesperadament obrir una finestra per on fugir.
                De ben segur desprès de devorar el llibre reflexionarem sobre la nostre pròpia vida, com ho fan en Ricard i la Júlia quan es troben al tren viatjant cada un d’ ells  cap el seu lloc de treball.
                Qui no ha volgut mai poder canviar la seva vida en un moment donat? Ens vam equivocar fent alguna cosa per arribar on som ara mateix? Esta a les nostres mans fer un gir radical a tot el que ens envolta? Això es el que ens preguntarem en acabar el llibre i segurament molt de nosaltres donarem aquest primer pas per canviar-ho, com fa en Ricard.
                Deliciosament romàntica, elegant, fresca, real, i ideal per la tardor, quan cauen les fulles dels arbres, la ciutat te un color marró i el cel es torna gris.
                SALVA G.                

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Popular