dimarts, 23 d’agost de 2011

La meva germana viu sobre la llar de foc/ Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea - Annabel Pitcher

Mi hermana vive sobre la repisa de la chimeneaAnnabel Pitcher
Traducido por: Lola Diez
Editorial Siruela Colección: Nuevos Tiempos. 
 ISBN: 978-84-9841-544-5
Año2011
Páginas: 232

La meva germana viu sobre la llar de foc de Annabel Pitcher
Traducción: Víctor Obiols
Editorial: La Galera
Edición: 1ª edición, junio de 2011
Nº de páginas: 239 pp.
I.S.B.N.: 978-84-246-4085-9

El primer llibre de la Annabel Pitcher (1982) impressiona molt més quan l’hem acabat de llegir que fins i tot quan el comencem a fer. I mira que les primeres frases del llibre enganxant i colpeixen els nostres sentiments: “La meva germana Rose viu sobre la llar de foc. Bé, només en part. Té tres dits, el colze esquerre i un genoll enterrats en un cementiri de Londres”.
                En James Aaron Matthews, conegut com en Jamie o com Spiderman, es un nen de deu anys. Quan tenia cinc un atemptat islamista a Londres va matar la seva germana Rose, bessona de la Jasmine, Jas per els amics i coneguts. Arran de la mort de la germana, els pares es van separar, la mare va marxar amb en Nigel,  el seu terapeuta, i el pare es va fer càrrec del nens, encara que tingui un problema amb la beguda i cap d’ ells l’ hi vulgui dir. Ara comencen una nova vida lluny de Londres, en una nova escola i amb nous amics i una nova feina per el pare.      
                Es el propi Jamie qui ens explica aquest moment de la seva vida, un moment molt important, amb les seves pors, els seus somnis, i els seus pensaments, encara que siguin d’ un nen de deu anys.
                I es aquí on l’ Annabel aconsegueix fer nos sentir bé. La seva veu es realment la veu d’ un nen de deu anys, i tot allò que l’ hi passa son coses de nen de deu anys. Fins i tot quan parla amb algú, l’ Annabel per boca d’ en Jamie ho  fa sense línees de diàleg directe, si no que aquestes estan dintre del text.
                En Jamie te por del típic “matón” de la classe, mai a jugat a futbol com a jugador, sempre de porter, fins el dia que marca el gol de la victòria, espera els regals de nada per part de la seva mare, la mítica samarreta de l’ Spiderman que no es traurà mai, per si la seva mare, a qui escriu cartes suplicant-li que la necessita i que vingui a veure’l, es presentes de sobte a casa. Per això i per altres moltes coses, ens creiem de veritat en Jamie. Es un nen de carn i ossos, ni tant ignorant com el noi del pijama a ratlles, ni tant llest con en Daniel el trapella, amb una innocència característica de la seva edat, i fins i tot trobarà el veritable amor, encara que el seu pare no estigui d’ acord amb ell. I es que en Jamie s’ enamora d’ una nena musulmana, una raça que per al seu pare representen aquells que van matar a la seva filla en un atemptat a Londres.
                Annabel Pitcher ens arriba molt endins. El seu Jamie necessita continuïtat, fins i tot la seva Jas, amb el cabell de color rosa, el seus piercings, i tota vestida de negre, per no semblar-ne a la seva germana morta, aquella que els seus pares tan adoren, necessiten explicar-nos mes de la seva vida, o sigui, una segona part del llibre, fins i tot una bona sèrie de televisió.
                Deliciós, com si fos un bombó de licor, que  primer ens  omple la boca d’ un gust amarg i fort, però després es tot dolç i ens deixa un regust boníssim a la boca.
SALVA G.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada