El que més li agrada el meu amic Jesús es
caminar per Barcelona, sense pressa, observant els edificis majestuosos que
omplen els carrers d’ aquesta ciutat. Fins i tot quan es aquí es lleva ben d’
hora ben d’ hora, com en Guardiola, encara que això ell no ho sap, per sort, cap
allà a les set del matí i surt a fer un volt per la ciutat. Sempre vol
enganyar-me per que l’ hi acompanyi-hi en les seves incursions a la ciutat, però
jo l’ hi dic sempre que estic fart d’ ella i que no n’hi ha per tant. Ell diu
que li agrada molt, que cada dia pot descobrir-hi veritables joies del
modernisme, que no trobarà en les guies. Cap allà a les deu torna a casa,
havent-hi comprat un bon esmorzar a l’ Escribà. Estic segur que aquest llibre l’
hi serviria com una autèntica guia per fer els seus passeigs. El que passa es
que hi ha un problema: el llibre esta escrit en català, per alguna cosa l’
Ajuntament de Barcelona posa diners i el meu bon amic Jesús es
madrileny.
Aquest es un clar exemple de
com els barcelonins passem de la nostra ciutat. Encara que aquesta hagi tingut
un desenvolupament extraordinari d’ ençà que es ve crear.
Com deia l’ últim punt del
Decàleg del Nacionalista Català fa avui casi trenta anys: Sigues crític: Catalunya no és
la millor terra; és simplement la teva. Per això segurament extrapolat a la ciutat de
Barcelona, pot ser que al mon n’ hi hagi ciutats millors, per mi Londres es un
bon exemple, però la Barcelona es la nostra ciutat i per això tenim que estar
orgullosos d’ ella. Exposat tot això parlaré del
llibre en si.
Certament em sembla rodó. En
Jordi Querol (Barcelona, 1938) és arquitecte, pianista i professor d’ urbanisme
i a més, com jo, un enamorat de la ciutat (no surto de passeig amb en Jesús per
no haver de matinar tant) i encara que no sigui la millor del mon, si que és la
meva.
Com si es tractes d’ una llarga
entrevista que l’hi fan en Querol, ell respon amb tota la seva saviesa sobre la
ciutat. Es una recreació de las converses que el mateix Querol te amb els seus
alumnes quan dona classes.
El llibre esta dividit en cinc
capítols, que van des de la Barcelona Romana fins a la Barcelona del segle XIX i
començament del XX, passant-hi per la Barcelona medieval, la Barcelona de l’edat
moderna (segles XVI-XVIII) i acaba amb un últim capítol dedicat a la Barcelona
del segle XXI.
El llibre respon infinitat de
preguntes en molt poques pàgines. I aquest es un fet remarcable. També és una
forma molt agradable de estudiar història, la veritat és que si al meu temps d’
estudiant haguéssim tingut llibres com aquest estudiar història hagués sigut
molt més divertida.
On vivien els primers
barcelonins? D’on treien l’aigua i el menjar? Els nostres comtes tenien grans
palaus? I on són ara, aquest palaus? Fins quan va tenir muralles la ciutat? Es
tancaven les portes de nit? I si et quedaves fora? Son algunes de les preguntes
que respon en Jordi Querol d’una forma molt planera.
Com exemple comentarem la
famosa tenda Caleum al carrer de la Palla, un lloc màgic on podem prendre
tranquil·lament al seu soterrani una de les millores pastes de Barcelona sucades
en un excel·lent xocolata desfeta. Dons abans allò eren els banys de les dones
jueves al barri del Call fa set segles.
Recapitulant: poder llegir i
aprendre amb aquesta facilitat es una cosa destacable, a més el llibre amb
aquesta entrevista falsa amb l’ autor fa que podem llegir-lo poc a poc, encara
que un servidor ho hagi fet en unes poques hores, i els nostres dubtes al
voltant de Barcelona podem ser resoltes.
Destacar que totes les
il·lustracions que acompanyen el text estan fetes amb ploma pel propi
autor.
SALVA G.
Història de la ciutat de Barcelona per a joves i no tan joves
Jordi Querol
Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona
144 pàgines
I.S.B.N: 978-84-8330-694-9
Any 2012
Hola, jo farà cosa de dos anys que vaig venir a Barcelona per a estudiar un master televisió , sóc de Madrid però tinc família catalana així que l'idioma no se'm dona del tot malament i he de dir que la ciutat de Barcelona és molt bonica, jo també faria com el teu amic!!
ResponElimina