dijous, 14 de juny de 2012

Història de la ciutat de Barcelona per a joves i no tan joves - Jordi Querol




El que més li agrada el meu amic Jesús es caminar per Barcelona, sense pressa, observant els edificis majestuosos que omplen els carrers d’ aquesta ciutat. Fins i tot quan es aquí es lleva ben d’ hora ben d’ hora, com en Guardiola, encara que això ell no ho sap, per sort, cap allà a les set del matí i surt a fer un volt per la ciutat. Sempre vol enganyar-me per que l’ hi acompanyi-hi en les seves incursions a la ciutat, però jo l’ hi dic sempre que estic fart d’ ella i que no n’hi ha per tant.  Ell diu que li agrada molt, que cada dia pot descobrir-hi veritables joies del modernisme, que no trobarà en les guies. Cap allà a les deu torna a casa, havent-hi comprat un bon esmorzar a l’ Escribà. Estic segur que aquest llibre l’ hi serviria com una autèntica guia per fer els seus passeigs.  El que passa es que hi ha un problema: el llibre esta escrit en català, per alguna cosa  l’ Ajuntament de Barcelona posa diners i el meu bon amic Jesús es madrileny.

                Aquest es un clar exemple de com els barcelonins passem de la nostra ciutat. Encara que aquesta hagi tingut un desenvolupament extraordinari d’ ençà que es ve crear.

                Com deia l’ últim punt del Decàleg del Nacionalista Català fa avui casi trenta anys: Sigues crític: Catalunya no és la millor terra; és simplement la teva. Per això segurament extrapolat a la ciutat de Barcelona, pot ser que al mon n’ hi hagi ciutats millors, per mi Londres es un bon exemple, però la Barcelona es la nostra ciutat i per això tenim que estar orgullosos d’ ella. Exposat tot això parlaré del llibre en si.
                Certament em sembla rodó. En Jordi Querol (Barcelona, 1938) és arquitecte, pianista i professor d’ urbanisme i a més, com jo, un enamorat de la ciutat (no surto de passeig amb en Jesús per no haver de matinar tant) i encara que no sigui la millor del mon, si que és la meva.
                Com si es tractes d’ una llarga entrevista que l’hi fan en Querol, ell respon amb tota la seva saviesa sobre la ciutat. Es una recreació de las converses que el mateix Querol te amb els seus alumnes quan dona classes.

                El llibre esta dividit en cinc capítols, que van des de la Barcelona Romana fins a la Barcelona del segle XIX i començament del XX, passant-hi per la Barcelona medieval, la Barcelona de l’edat moderna (segles XVI-XVIII) i acaba amb un últim capítol dedicat a la Barcelona del segle XXI.
                El llibre respon infinitat de preguntes en molt poques pàgines. I aquest es un fet remarcable. També és una forma molt agradable de estudiar història, la veritat és que si al meu temps d’ estudiant haguéssim tingut llibres com aquest estudiar història hagués sigut molt més divertida.

                On vivien els primers barcelonins? D’on treien l’aigua i el menjar? Els nostres comtes tenien grans palaus? I on són ara, aquest palaus? Fins quan va tenir muralles la ciutat? Es tancaven les portes de nit? I si et quedaves fora? Son algunes de les preguntes que respon en Jordi Querol d’una forma molt planera.
                Com exemple comentarem la famosa tenda Caleum al carrer de la Palla, un lloc màgic on podem prendre tranquil·lament al seu soterrani una de les millores pastes de Barcelona sucades en un excel·lent xocolata desfeta. Dons abans allò eren els banys de les dones jueves al barri del Call fa set segles.

                Recapitulant: poder llegir i aprendre amb aquesta facilitat es una cosa destacable, a més el llibre amb aquesta entrevista falsa amb l’ autor fa que podem llegir-lo poc a poc, encara que un servidor ho hagi fet en unes poques hores,  i els nostres dubtes al voltant de Barcelona podem ser resoltes.

                Destacar que totes les il·lustracions que acompanyen el text estan fetes amb ploma pel propi autor.
                SALVA G.

Història de la ciutat de Barcelona per a joves i no tan joves
Jordi Querol
Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona
144 pàgines
I.S.B.N: 978-84-8330-694-9
Any 2012

1 comentari:

  1. Hola, jo farà cosa de dos anys que vaig venir a Barcelona per a estudiar un master televisió , sóc de Madrid però tinc família catalana així que l'idioma no se'm dona del tot malament i he de dir que la ciutat de Barcelona és molt bonica, jo també faria com el teu amic!!

    ResponElimina