dimarts, 12 de juny de 2012

Entrevista a Isabel Olesti, autora de 'La pell de l'aigua'



  Fotografia de Daniel Casanovas

'Les novel.les no han de servir per fer proselitisme de cap classe'

Isabel Olesti (Reus, 1957) ens parla del seu llibre 'La pell de l'aigua' (Proa), la novel·la guanyadora del Premi Mallorca 2011. L'escriptora ja va guanyar el prestigiós premi Josep Pla al 1995 per 'Dibuix de dona amb ocells'.

‘La pell de l’aigua’ barreja la realitat amb el somni, creu que li és fàcil al lector distingir en tot moment el real de l’imaginari de la història?

Penso que és prou clar quan somia: és la seva doble vida, la Belle de jour, tancada en un món  frustrant i claustrofòbic. El somni és la fugida, un llençar-se a  un sexe atroç, brutal, com el comportamnet sexual de les bestietes que surten de tant en tant al mig del relat..

Comparteix el desinterès per la vida burgesa que té la protagonista de la seva obra?

No és desinterès el que té la protagonista, sinó que se sent atrapada en una vida que fa per inèrcia, com el sexe, o tenir fills. Per això té una doble vida que s'inventa en somnis. Fins que la prova de veritat.

Vostè va néixer a Reus i la protagonista de la seva obra és tortosina. Va triar el lloc de naixement d’aquesta per proximitat amb el seu?

No, només perquè és un paisatge que conec i em fascina, ple de llum i color, i el volia posar en contrast d'una Barcelona grisa.  A la novel.la em serveix com a paradís perdut de la protagonista.

Hi ha una intenció de reivindicar la figura de la dona quan la protagonista es salta la prohibició del seu marit d’anar a la Rambla i allà realitza les seves fantasies sexuals?

No és cap reivindicació. Les novel.les no han de servir per fer proselitisme de cap classe. Jo parlo d'una dona que té uns trastorns per una infància concreta i un trauma que es va aclarint al llarg de la novel.la.

Què destacaria de la Rambla dels anys 80? Quines són les diferències més palpables amb la Rambla actual?

Grisa però més viva i interessant que ara, convertida en paradís dels turistes.

Què va experimentar durant el procés de recreació de la Barcelona d’aquella època? Li va fer reviure moments personals a la ciutat?

M'ha servit per repassar com es vivia en aquell temps: putes i travestis amb un altre encant, els pisos compartits, la marihuana a la banyera, les cabines que no funcionaven mai. El bar Pastís, La Cazalla, l' Amaya...

La seva novel·la inclou diversos fragments on s’explica el comportament sexual d’alguns animals. D’on va sorgir aquesta idea?

Per veure que el comportament sexual dels animals irracionals i  dels racionals s'assembla molt.

‘La pell de l’aigua’ resulta un llibre amb una alta càrrega sexual. A quin públic s’adreça la seva novel·la?

Als adults, esclar. Però sense manies ni prejudicis.

Laura Mas




La pell de l'aigua


Isabel Olesti
Editorial Proa
Any 2012
ISBN 978-84-7588-302-1
Pàgines 288






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada