dimarts, 7 de febrer de 2012

Entrevista a Agustí Vehí autor de ‘Quan la nit mata al dia’


"...és incomprensible que Figueres no aparegui a totes les novel·les del món"

Un delegat local de Falange ha estat mort a la ciutat de Figueres en ple franquisme, l'inspector Iríbar intentarà esbrinar qui ha esta el culpable, però en un mon a on no hi ha llibertats, les coses no es poden fer de la manera mes justa. Amb Quan la nit mata al dia el sotsinspector de la Policia Municipal de Figueres, Agustí Vehí va guanyar el 'Premi Crims de Tinta 2011' i ens contesta unes preguntes parlant de la seva novel·la.

-Què sent al haver guanyat el ‘Premi crims de tinta 2011’, el qual ha portat en la seva curta vida grans novel·les del gènere?

Òbviament, em sento profundament honorat. Una altra cosa és que la meva novel·la sigui “una gran novel·la”!

-Com se li va ocórrer aquesta historia de novel·la negra entre la policia de la dictadura?

Si la primera anava sobre la policia republicana, la segona sobre els mossos, tocava, doncs, parlar de la policia de la dictadura. Com a “Torn de nit” és parla de les guàrdies urbanes i, de la Guàrdia Civil a la que estic acabant.

-Des del punt de vista dels mandataris franquistes amb l'excusa de ‘Ellos han perdido la guerra, que se aguanten...’ Valia tot?

És evident que, en temps de dictadura, no calen excessives excuses per a res.

-Va haver falangistes que se sentien amenaçats per la gent del seu propi partit, per culpa de les bestialitats que havien fet només acabar la guerra?

Imagino que s’havien de donar totes les situacions, per l’ambient, el temps, l’esperit de guerra, el fanatisme i la gran quantitat de gent que, en molt poc temps, es va fer de Falange, molts dels quals  no ho van fer per ideologia sinó per interessos.

-Què te Figueres per ser tan esmentada en novel·les policíaques?

El que és incomprensible que Figueres no aparegui a totes les novel·les del món!!

-El fet de que Figueres estigui tan a prop de França li feia ser ciutat cabdal per la gent que es dedicava a l’estraperlo?

Certament, però també en qüestions d’espionatge, de pas de persones, etc...

-Què fa un doctor en historia com a sotsinspector de la Guardia Urbana de Figueres?

Sobreviure!

-Amb el fet de que tots els assumptes interns eren atribuïts a comunistes i anarquistes, hauran quedat molts crims per resoldre?

La Brigada Criminal no era, en la seva feina, ni dolenta ni ineficaç i, en aquest sentit , les estadístiques de resolució no eren massa diferents de la resta de policies europees; altra cosa eren el métodes. La qüestió és que, a vegades, la línea on estava la frontera entre delicte de dret comú i el polític era molt fina.

-Se senten histories dins la Guardia Urbana de fets dels seus predecessors Falangistes?

Alguna història vaig sentir dels més vells quan vaig ingressar al cos.

-Pensa seguir escrivint mes aventures del inspector Iribar?

No he repetit mai personatge. M’encanta inventar-ne de nous.

Xavier Borrell

224 pàgines

ISBN
9788482648965
Segell Editorial / 
LA MAGRANA 

 Colecció  

LA NEGRA


Data de publicació 
20/10/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada