dimarts, 4 de desembre de 2012

'No et miris el Riu' - Mònica Batet



Una ciutat centreeuropea; un riu; el Riu; uns personatges centrals; els únics dels que coneguem el seu nom; uns personatges secundaris per justificar els actes del principals; fets estranys relacionats amb el Riu; suïcidis, ofegaments, tragèdies. Aquests son els ingredients de la nova novel·la de Mònica Batet (El Pont d' Armentera, 1976) després de l' èxit del seu primer llibre “L' habitació grisa” (Empúries, 2006), premi Just Manuel Casero a la novel·la curta l' any 2005.

             El llibre, tot un exercici  de tensió continuada, explica la convivència d' uns veïns d' una ciutat creuada per un riu, el cual provoca desprès de la seva continuada contemplació conductes estranyes a qui ho fa. En un principi, aquesta malaltia només afecta els homes, però també han hagut casos de dones.

                        Personalment crec que la novel·la aguanta el misteri fins al final, no tant per esbrinar el per que de tot plegat, si no més per que el problema es torna psicològic, amb gent amb comportaments irracionals i en algun punt inexplicables. Tres son els personatges principals: la Martina, que es comunica amb el seu germà que viu amb ella per mediació d’escarides notes en papers i sempre s'esquiven; la Vera, una jove nedadora amb un secret d' infància i Konrád Weszler, professor universitari afectat directament pel Riu. Tots tres donen la seva visió del fenomen del Riu i tots tres tenen misteris amagats que al final del seu capítol expliquen i cauen con gerros d' aigua freda sobre el lector.

            No tot és tragèdia al voltant del riu, i encara que sembli que el Riu és part important del relat, crec que al final de tot, el més important de l' historia es el desenvolupament psicològic dels personatges i com es comportant davant d' una realitat de la cual no podem fugir, encara que vulguin i d’ uns fets terribles. No és només el suïcidi del habitants, és més que després apareixen els seus cossos suren a l’aigua, d’un en un o de tres en tres, una cosa que afegeix més misteri encara al assumpte.

           Remata el llibre amb un epíleg que encara que no il·lumini al complert la resolució dels fets narrats, si que posa una mica de llum a sobre del misteri.

                        Sens dubte el millor de la novel·la és el suspens que sobrevola totes les seves pagines i que ens manté alerta fins al final. No és un llibre de suïcidis, tot i que n’hi hagin, ni un llibre de mort, que també n’hi ha, no, estem davant d’un llibre torbador, fins i tot perillós, ja que els humans tenen més por d’allò que no veuen ni saben, que no pas de la mort. Ningú a la ciutat sap per que tenen lloc els suïcidis, ni tan sols saben com aturar-los i viuen amb aquesta angoixa.

 Per suposat els tres únics capítols que utilitza l’autora posa més de relleu aquests misteri.

            “No et miris el Riu” és sens dubte una de les millors novel·les de misteri que ha caigut a les meves mans aquest any que arriba a la seva fi.

 SALVA G.

Títol: No et miris el Riu
Autor: Mònica Batet
Editorial: Meteora
Edició: 1ª edició, novembre de 2012
Numero de pagines: 173 pp.
I.S.B.N: 978-84-92874-65-1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada