dissabte, 17 de setembre de 2011

Entrevista a Josep Nadal, autor de “Cartes des de Sarajevo”



Josep Nadal volia fer un homenatge a la gent que col·labora en les ONG de forma desinteressada, així com als que busquen propagar la verdadera informació treballant de periodistes arriscant les seves vides, amb una historia sobre la guerra dels Balcans en la que una raça volia dominar i exterminar a l’altre. Per això ha escrit ‘Cartes des de Sarajevo’ la seva primera novel·la, en la que ens fa despertar l’instin humanitari.


“Cartes des de Sarajevo” és una novel·la que exigeix un gran treball de documentació. Quines són les fonts que has emprat per tal d’aconseguir un coneixement en profunditat de la vida quotidiana a la zona dels Balcans durant la guerra?

En primer lloc l’estiu del 2006 i durant una setmana varem visitar Sarajevo i d’altres ciutats i pobles de Bòsnia-Herzegovina. En aquell moment i quasi deu anys després de la guerra, vaig tenir la primera visió del conflicte. En va impactar, i vaig treure l’evidencia de la grandiositat d’aquella guerra. Posteriorment i un cop decidit que la meva novel.la tindria com a fil aquell conflicte, en primer lloc en vaig documentar molt amb informació de la història recent (darrer segle) del país i de l’antiga Iugoslavia. Va ser una informació històrica general. Després vaig documentar-me a través d’informacions, escrits, llibres del conflicte en sí. També a través d’un parell o tres de pel.lícules. Però per sobre de tot de declaracions de persones civils de totes les parts del conflicte que he trobat per internet. També vaig llegir molt sobre la ciutat de Sarajevo, on semblava, que abans de l’inici del conflicte havia estat un exemple de multiculturalitat. I finalment, en menys mesura, parlant directament amb alguna persona d’aquell país que va viure el conflicte.
 
Per què has triat uns fets tràgics relativament recents com ara la Guerra dels Balcans?

El cert és que no sé perquè. Només sé que sempre he volgut escriure una novel.la. I fa tres anys vaig decidir que era el moment. A partir de llavors vaig tenir dues o tres opcions, casi totes elles relacionades en diferents guerres, però les imatges de Sarajevo i d’altres ciutats del país sempre em venien al cap. Potser un conflicte que el tenim al costat nostre i que encara no puc entendre com Europa va ser incapaç de aturar. Potser també perquè és el resultat de moltes situacions que s’han donat en el segle passat, un segle molt convuls. En primer lloc hi té a veure amb els parcials e injustos acords de les grans guerres i després les polítiques tancades i d’opressió de la llarga dictadura a l’antiga Iugoslavia i l’ocàs econòmic. Crec que als Balcans podem veure tots els ingredients del segle passat. Suposo que tot això ha fet que em cridés escriure sobre aquest conflicte.

“Cartes des de Sarajevo” és la teva primera novel·la. Què és el que t’ha resultat més difícil en el procés de la seva escriptura?

En el moment de la creació tot en va costar bastant. Tot era molt llarg i avançava amb molta lentitud. Semblava que mai acabaria. També hi va haver un moment que ho vaig deixar, perquè no acabava de lligar la trama. Però a partir de cert moment, tot va ser més fàcil. Vaig triar escriure en català i jo no he estudiat en el nostre idioma, el cert és que les errades van ser moltíssimes. Tampoc pensava que es pogués editar i sempre creia que no arribaria a veure la llum, potser això va fer que no em pressiones gaire, perquè encara que jo ho desitges, no pensava en que s’acabaria editant.

Els teus protagonistes col·laboren amb una ONG i són enviats, amb el propòsit d’ajudar la població, a diferents països del planeta. De la lectura de la teva novel·la es dedueix que admires profundament els membres d’aquestes associacions solidàries. Explica’ns els motius.

Sempre he pensat que les persones hem de fer quelcom per els demés, hem d’intentar destinar moments no remunerats per destinar-ho a qualsevol activitat on un mateix no hi tregui un benefici, que no sigui moral. I en els temps en que vivim encara més. La nostra Societat conforme avança ha engrandit les diferències entre les persones, el desequilibri és cada vegada més gran i això fa que cada vegada existeixin més persones amb més necessitats. I no ja només al tercer món, sinó que ja ho tenim en el quart món, a sota del nostre carrer, a la nostra Ciutat. Per tant, cada dia es necessita més de les persones que puguin dedicar-se als altres. Sempre he cregut amb aquestes persones i han estat un exemple per a mi; persones que destinen els seus moments als altres. Crec que el món ha d’avançar amb aquesta linea, la de persones on el dret no sigui el seu primer objectiu, sinó que el deure sigui el seu millor desig. I més avui que alguna persona, en algun mitjà, ha posat en dubte la feina dels que col.laboren en les ONG. Si que penso que quan les organitzacions es fan grans, les burocràcies poden entorpir la tasca voluntària, i també que com a tot arreu hi podem trobar excepcions, però sense aquest voluntariat avui les diferències, les injustícies i les desgracies serien més exagerades encara.

També podem deduir que ets molt crític amb el model econòmic capitalista i ens agradaria conèixer millor els teus arguments.

No puc ser crític amb el model econòmic capitalista perquè és el nostre model i d’altres que han existit, a la pràctica no han funcionat o no han arrelat. I a més estem en un moment, on tothom evoluciona cap el mateix model. Els que el tenim no valorem canviar-ho i els que no el tenen estan lluitant per arribar-hi. A on si sóc totalment crític és la mala utilització que s’està fent de l’actual sistema. Aquest sistema està permetent que les persones sense escrupuls puguin crear els més grans desequilibris i que ningú ho impideixi i el món tecnologic que evita les fronteres permeti fer trontollar les economies. Que els que poden aturar aquest desequilibri, no ho facin, tanquin els ulls a que moltes persones s’enriqueixin de forma exagerada i molts d’altres es trobin a l’atur o amb treballs cada cop més precaris. El món econòmic i financer ha evolucionat molt, i el món polític no, aquest va per darrera del poder econòmic. Ho estem vivint en aquests moments, L’actual model capitalista necessita un control, necessita un poder polític i públic que sigui capaç d’evitar el desequilibri tant gran entre les persones. I això és possible, no en tinc dubte.

Treballes ja en una segona novel·la? Si la resposta és positiva, podem saber quin és el tema central?

Des que vaig acabar aquesta novel.la, vaig començar a pensar en alguna altre. Tinc idees al cap, però no ho tinc ni clar, ni definit. Tal com abans he comentat, tinc idees sobre d’altres guerres, però de veritat no tinc res del tot clar.

Empar Fernàmdez

Cartes des de Sarajevo
Josep Nadal 
200 pàgines
Any 2011 
ISBN: 978-84-15349-00-6
Setzevents editorial

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada