dimecres, 14 de setembre de 2011

'L’ull de bronze' d'Albert Güell Juanola



L’ull de bronze 
Albert Güell Juanola
Editorial: Cossetània Edicions
Edición: 1ª edició, agost de 2011
Nº de páginas: 118 pp.
I.S.B.N.: 978-84-9791-900-5

L’Amat Torrentera és un artista. Primer dibuixava, després esculpia, ara la seva musa va marxar i sol en un casalot de Tossa de Mar a la costa catalana, espera el seu moment per tornar a brillar amb la seva obra, encara que l’ èxit és una circumstància que les persones viuen de diferent forma.
                Al seu costat té al seu gran amic, primer i després marxant, Martí Puig que intentarà amb totes les seves forces tornar a posar en Amat en primer terme del món intel·lectual, empenyent-lo a treballar per sortir del cau fosc en que a caigut, separat de tots i de tot.
                Però en aquesta historia hi ha una tercera persona. La Pauline, primera musa de l’Amat quan la va pintar per una col·lecció de retrats, ara viu amb en Martí, compartint-ho tot, des el llit, quan es van conèixer van decidir compartir la seva vida, fins al treball, tots dos son propietaris de la sala d’ exposicions Le Grand Atelier al bell mig de Paris. I es ella la que com un iman junta o separa els dos amics.
                L’ Albert Güell Juanola (Barcelona, 1964) utilitza aquets tres personatges per teixir una gran tela que ens atrapa des de el primer moment, no tant per la seva escriptura, si no més per la seva historia, partida en dos grans parts, la primera quan en Martí arriba fins a Tossa i la segona, quan tots tres viatgen plegats a bord del iot d’un col·leccionista d’art client de Le Grand Atelier que els convida a passar uns dies al seu vaixell el qual arribarà fins a Tunis on coneixerem el quart vèrtex de l’ historia: en Omar, amic den Martí.
                Poc a poc, sense presa, l’ Albert Güell explica el passat dels quatre personatges, per així poder entendre les seves actuals accions. Poc a poc descobrirem que la Pauline encara viu d’ aquells vells posats per l’ Amat i que aquest necessita tenir-la a prop per poder crear, així en Martí es veurà a la tessitura de tenir que deixar marxar la Pauline per poder continuar contant amb l’ amistat de l’ Amat i el que es més important, amb la seva obra.   
                Les relacions entre persones tenen en aquesta obra un paper molt important, sempre totes elles enganxades per un petit fil que es pot trencar en qualsevol moment i crec que això es el que el lector espera, que tot peti, però l’ Albert Güell continua mantenint la serenor fins i tot en els moments més extrems del relat.
                Definitivament ens trobem d’ avant d’ un llibre intens, pler de petits moments que ens portaran a reflexionar sobre l’ amistat, l’ amor, les relacions humanes, i fins i tot en algun moment, sobre l’ art.
                SALVA G. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada