“Llum de guàrdia” de Julio Manrique al Romea

“Llum de guàrdia” de Julio Manrique al Romea

Autors: Sergi Pompermayer – Julio Manrique

Direcció: Julio Manrique

Ajudant de direcció: Raimon Molins

Intèrprets:

Mireia Aixalà

Ivan Benet

Cristina Genebat

Oriol Guinart

Xavier Ricart

Marc Rodríguez

Andrew Tarbet

Escenografia: Sebastià Brosa

Il·luminació: Jaume Ventura

Vestuari: Maria Armengol

Espai sonor: Damien Bazin

Audiovisuals: Marc Lleixà

Moviment escènic: Ferran Carvajal

Caracterització: Núria Llunell

Producció: Teatre Romea

Després d’ uns quants èxits a la direcció, com van ser “Coses que dèiem avui” o “American buffalo”, i com a actor, el seu Hamlet serà recordat en el futur,  El Premi de la Critica va compensar el seu esforç titànic en una obra dirigida per Oriol Broggi amb una durada de tres hores, ara, al davant de la Direcció artística del Teatre Romea, després de la marxa de Calixto Bieito que va ser Director artístic del Romea entre 1999 i 2011 tancant la seva estada al teatre amb l’ obra “Desaparecer”, es llença sense xarxa a la que es la seva primera obra de creació pròpia, escrita i dirigida per ell mateix. Un Julio Manrique que arribava al teatre minuts abans que l’ obra comencés pel mateix carrer Hospital i just feia la seva entrada al teatre davant meu.

                I què vol dir això? Dons senzillament que en Julio es un dels nostres i la seva primera obra, amb ajuda de Sergi Pompermayer, guionista televisiu entre d’ altres de series tan famoses com  “Plats bruts”, resulta contemporània, refrescant, divertida, àgil, en part gracies a les converses speedicas que tenen els personatges, sent el millor de tots l’ Abel Borràs, interpretat per Oriol Guinart.

                14 de setembre de 2004. Al teatre Romea comença la temporada. L’ equip de la nova obra presenta el seu treball a la premsa. “XIrgu”, una obra que juga amb la possibilitat que la gran Margarida Xirgu encara passegi el seu esperit per el teatre, esta a punt de estrena. Però una de las actrius protagonistes, sordmuda, interpretada per una excel·lent Mireia Aixalà, posa la por al cos de l’ equip en fer una declaració  inesperada: ella ha vist el fantasma de la Margarida i l’ hi ha dit que no es representi aquesta obra.

                Instants desprès d’ això el teatre es crema i la Clara (Mireia Aixelá) mor.

                A partir d’aquí, i set anys desprès comença l’ obra.

                Cadascun dels actors que formaven part de la companyia han anat a petar a diferents llocs.  Fins i tot el tècnic Charlie, interpretat per Xavier Ricart, que acaba treballant de taxista a Barcelona i en el seu taxi es on es retroben els actors de “Xirgu”.

                Poc a poc anirem comprovant que els fantasmes existeixen, no aquells que duen cadenes i llençols, si no aquells que com a temors, dubtes o errors que ens acompanyen tota la nostre vida fins que els fem fora. Fantasmes que arrastrem com a boles gegants i ens impedeixen avançar en la nostre vida.

                Manrique a aconseguit un excel·lent repartiment, que com molt be diu ell mateix, som com una seudofamilia, Aixalà i Tarbet ja sortien a “Coses que dèiem avui” i cada un d’ ells omple l’ escenari encara que estigui sol. Gratificant resulta el ball de Cristina Genebat, emocionant l’ interpretació de tots ells d’ una cançó amb el idioma dels sordmuts, divertit l’ emissió radiofònica per part de Oriol Guinart, fan freaky del gran director de cinema de terror en que s’ha convertit Josh L. Franklyn, director de “Xirgu” que marxa a Estats Units i allà en set anys forma una família, amb dona i dos fills, en  Jack i en Sam, però que encara el fantasma de l’ amor que sentia per la Mirta Blanc no li deixa viure, fins el punt de deixar la família i tornar, casualment a Barcelona set anys desprès del famós  incendi (fins i tot surt a les noticies d’ Antena 3).

                Intel·ligent, crítica, moderna, una experiència per els nostres sentits. Visualment rica. Podem veure una pantalla sobre el cap dels actors on es passen imatges i fins i tot la traducció simultània del que diu la Clar. La primera obra teatral de puny i lletra per part de Julio Manrique sent cap visible del Teatre Romea passa amb nota de notable alt.

“Llum de guàrdia” es pot veure al teatre Romea del 14 de setembre fins al 9 d’ octubre de 2011

SALVA G.