dimecres, 12 d’octubre de 2011

Àngels a l’andana - Jordi Boixadós

Àngels a l’andana 
Jordi Boixadós
Editorial Columna
ISBN 978-84-6641-405-0
Pàgines 256 pags
Any 2011


A Àngels a l’andana (Columna), Jordi Boixadós parteix d'una experiència personal que el va trasbalsar tant que ha necessitat passar-lo al paper per poder digerir-ho. A més, diu el mateix autor, ho va escriure primer en francès i després ell mateix ho ha traduït al català per poder defugir de l'excessiva emotivitat que provoca escriure a raig. 

Àngels a l’andana explica un fragment de la vida de dos personatges molt diferents però que es troben en la mateixa circumstància: un coma probablement irreversible. La Teresa fa cinc anys que està en coma després d’un atropellament. L’Enric acaba de tenir un infart de miocardi i tot i que aconsegueixen reanimar-lo, la sang ha deixat d’arribar-li al cervell massa estona, cosa que li ha provocat danys irreversibles. El nexe d’unió entre tots dos personatges és la Laura, la néta de la Teresa, que també és la doctora resident que s’encarrega del cas de l’Enric. Ells mateixos, la Teresa i l’Enric, són els narradors de la novel•la. Tot i que estan inconscients i en teoria no poden veure-hi ni sentir-hi ni pensar ni comunicar-se, l’autor els dóna veu perquè expressin la seva frustració, tristesa i facin balanç de la seva existència. La Teresa i l’Enric estan vius, però no ho estan. Tampoc no estan morts. Són a l’andana, esperant el tren definitiu que no acaba d’arribar. L’Enric es defineix com a “mort en vida” i sovint parla de “morir sense morir-se”. Davant d’aquest estat d’impàs, familiars i amics adopten diverses actituds: la Glòria, la filla de la Teresa, que defensa que la seva mare la sent, parla d’ella en present i no vol ni sentir a parlar de portar-la a una residencia o deixar que algú altre se’n cuidi. En Víctor, el seu marit, convençut que la situació és irreversible i que la vida se’ls escapa “al costat d’una dona que no es desperta”.  En el cas de l’Enric l’autor se centra en la relació de la família amb l’hospital, de vegades tensa, i com n’és de difícil aconseguir una mort digna. 
La situació d’aquests dos personatges i les seves famílies planteja una sèrie de preguntes que, lògicament, ni l’autor ni ningú poden respondre: Què passa quan estàs a mig camí entre la vida i la mort? Quan et trobes en un coma irreversible? On vas a parar? I el que sembla ser més important: ¿ets conscient d’on ets, què ha passat i què succeeix al teu voltant?


Marta Planes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada