dijous, 13 d’octubre de 2011

Udols i blues a un ‘Dogville’ radical


Al llarg d’aquesta setmana podem veure en cartellera la representació teatral de ‘Dogville’, una proposta arriscada i diferent que segueix la dinàmica innovadora de totes les obres que presenta el Teatre Romea. La directora, Nina Reglero, ha estat fidel al guió de Lars Von Trier però aquells qui hagin vist la pel·lícula es poden oblidar de trobar-se a la dòcil Grace. En aquesta versió de Christian Lollike el personatge principal, interpretat per Marta Ruiz, té molta més força i caràcter. Les actuacions van acompanyades de la música de The Moses Dog Band, que toquen principalment blues però també altres melodies tristes que entonen els sentiments de la Grace i alhora els dels habitants d’un poble mancat de moral. L’espai escènic, a càrrec de Carlos Nuevo, no deixa indiferent a ningú: al sostre pengen diverses peces de roba i estris que representen cadascuna de les cases del poble de Dogville. Pel que fa al vestuari, sembla que els actors hagin triat allò amb el que més còmode es sentien per representar el seu personatge. La peces més radicals que ens trobem a l’obra són unes màscares de cuir que representen el cap d’un gos i que doten de cert aire masoquista a aquesta versió teatral. Hi ha molts detalls destacables pel seu caràcter provocatiu però un dels fets que criden més l’atenció és que els nens del poble són maniquins a excepció d’un (que és una de les actrius de l’obra) i porten una gorra del Barça i una samarreta de l’equip anglès de futbol. Una altra de les extravagàncies que presenciem és que els habitants de Dogville seuen en cadires de Pepsi i Coca-Cola. A l’obra, en definitiva, hi veiem una provocació i un radicalisme que no amaguen la voluntat de transmetre amb claredat el missatge que conté el guió de Von Trier. Nina Reglero ha sabut arriscar i dirigir un projecte en el que ha deixat que els actors interpretessin el seu personatge com el sentien per allunyar-se de la fredor escandinava del text original. El resultat és una actuació conjunta molt més visceral. Aquest ‘Dogville’ és apte pels esperits rebels que s’emocionen amb els projectes innovadors però no és recomanable per a gent conservadora que s’alteri amb una representació políticament incorrecte. L’obra estarà en cartell fins aquest diumenge 16 d’octubre.

Laura Mas


FITXA ARTÍSTICA

AUTOR: Lars Von Trier
VERSIÓ: Christian Lollike
TRADUCCIÓ: Susana Cepa
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Nina Reglero
REPARTIMENT: Marta Ruiz de Viñaspre, Carlos Pinedo, Carlos Tapia, Maribel Carro, Carmen Gutiérrez, Pablo Rodríguez, Carlos Cañas, Xiqui Rodríguez, Olga Mansilla, Javier Vilorio, Beatrice Fulconis, Raúl Escudero, Javier Semprún, Carlos Nuevo




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada