Tot i els seus poc més de 50 anys, Enric González (Historias de Londres, Historias de Roma i Historias de Nueva York) n’ha vist de tots colors, tant a les redaccions que ha trepitjat i maleït com a les diferents corresponsalies que ha ocupat al llarg d’aquests anys. Aquest periodista barceloní, fill del també periodista Francisco González Ledesma, no es mossega la llengua a l’hora de referir-se a les circumstàncies perverses que ha viscut i patit formant part de la redacció d’un diari com El País, per al qual confessa el seu enorme afecte i gratitud alhora que en denuncia les misèries.
González no cau en la nostàlgia ni el romanticisme ensucrat que sovint acompanyen unes memòries autobiogràfiques, i retrata amb ironia i un enginy afilat situacions apassionants i rocambolesques que ha tingut la fortuna de viure. Malgrat que el lector trobarà en aquestes memòries atípiques una bona dosi d’anècdotes divertides, el rerefons d’aquestes vivències relatades no té res d’anecdòtic, més aviat al contrari. González es mostra molt crític amb les empreses editores, com la mateixa PRISA, de les quals en denúncia les males pràctiques i la manca de respecte vers els periodistes i els lectors. Tanmateix, l’objectiu de les crítiques no són només els propietaris d’aquests gegants mediàtics sinó que també es troben al rovell de l’ou de les redaccions dels principals diaris del país. Aquest corresponsal fa autocrítica al llarg d’aquestes pàgines i planteja una reflexió profunda sobre el present i futur de l’ofici, i especialment sobre els clarobscurs d’aquest món.
Des del començament González reconeix que el seu destí no havia de ser el periodisme i que va trepitjar la primera redacció més aviat per casualitat que per mera voluntat. Afortunadament, va arribar per quedar-s’hi.
Júlia Tardà
Títol: Memorias Líquidas
Autor: Enric González
Editorial: Jot Down Books
Pàgines: 181
Primera edició: gener 2013
ISBN: 978846162397
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada