!-- TradeDoubler site verification 3255486 --> Propera parada: cultura: de juliol 2021

dijous, 29 de juliol del 2021

Entrevista a Jordi Cantavella, autor de 'John Garfield en territori xeiene'

John Garfield en territori xeiene és un llibre per a nens i nenes de més de 50 anys. Què té d'especial la teva obra perquè agradi sobretot a la gent d'aquesta generació? 

Més que un llibre infantil, és un llibre apte per a tots els públics. Jo em vaig criar llegint els autors d’aventures: Jules Verne, Emilio Salgari, Charles Dickens, Robert L. Stevenson... i els he volgut fer un homenatge. De fet hi ha un personatge que és una clara al·lusió a la Miss Havisham de la novel·la Great Expectations de Dickens. Tota la canalla de la meva generació llegíem les Joyas literarias juveniles, fins i tot intercanviàvem exemplars.  

A banda, els que ja tenim dues edats, gaudíem molt anant al cinema a veure pel·lícules de l’oest, amb indis, pistolers, ianquis i confederats. Quan sortíem del cinema anàvem directament a casa per jugar amb els ninotets de plàstic. Escriure aquest llibre, per a mi, ha estat com tornar a jugar quan era petit. Espero que qui el llegeixi tingui la mateixa sensació.    

I els més petits que no entenguin les referències cinematogràfiques que hi ha al llibre, podran gaudir igualment d'aquesta història? 

La història en si mateixa és un conjunt d’aventures i un nen petit espero que la gaudeixi per els personatges i les aventures que conté. Les referències i els homenatges són un afegit que potser els pot despertar la curiositat per conèixer i descobrir el cinema i els actors i actrius que esmento. Estaria bé que els pares llegissin el llibre per poder explicar-los tot el que s’hi amaga. A més, s’ho passaran bé... 

 Explica'ns una mica quina mena d'aventures viuran en John Garfield i la seva germana. 

Tots dos germans queden orfes i fan un viatge cap a l’oest amb un matrimoni gran, però són atacats per un escamot de sudistes que no accepten la derrota. Els dos nens són adoptats per indis xeienes. Amb ells aprendran l’amor per la natura i la saviesa ancestral dels habitants originals dels Estats Units. Però els indis es van veure obligats a enfrontar-se a l’home blanc per defensar la seva terra;  aleshores passen moltes coses... Els Garfield es barrejaran després amb tafurs, assaltadors de bancs, linxaments... Tòpics? I tant! Però els tòpics del western tenen sabor d’aventura i funcionen.     

John Garfield va ser un actor nord-americà del segle passat que va estar nominat un parell de vegades als premis Oscar. No obstant, no gaire gent el coneix. Volies fer-li un homenatge triant aquest nom pel protagonista del teu llibre? 

L’has clavat! En John Garfield fou un actor molt conegut durant els anys trenta i quaranta. Un actor de caràcter a la pantalla, però també a la vida real. Quan el senador McCarthy va perseguir la gent del cinema a la nefasta “Caça de bruixes” de la postguerra mundial, moltes estrelles del cinema, en un principi, es van negar a col·laborar i lliurar els noms de les amistats que tenien simpaties amb el comunisme. Però, quan es van sentir amenaçats i temien perdre les seves mansions i les seves piscines, van cedir i van cantar els noms dels coneguts i dels amics. En John Garfield es va negar sempre a trair els seus amics. L’FBI el va assetjar de tal manera que l’angoixa que patia li va provocar l’infart que el va matar quan només tenia 39 anys.  

Un altre personatge de la novel·la té el mateix nom que un altre actor que va patir les conseqüències de no haver col·laborat amb el McCarthisme: en Melvyn Douglas.    

 Com va arribar en John Garfield (actor) a la teva vida? 

Gràcies a la meva mare. Ella estima el cinema i em va esperonar a veure cinema quan era petit, m’explicava la vida dels actors i de les actrius, anècdotes... Em va ensenyar una de les arts més lluminoses que tenim al nostre abast. A en John Garfield el vaig descobrir en dues pel·lícules: Cos i ànima i Destinació Tòquio. 

Jo ara, moltes nits miro pel·lícules clàssiques amb el meu fill d’onze anys. Ell ja coneix Gary Cooper, Alfred Hichcock, James Steward, Billy Wilder, Ingrid Bergman...   

 Has situat la història a la guerra civil dels Estats Units. Què té d'especial per tu aquesta època?  

M’evoca dotzenes de films i novel·les que m’han encantat. És un període històric que va canviar del tot els Estats Units: va acabar amb l’esclavatge.  A banda, és un conflicte que sembla molt llunyà, però no tant. Sabíeu que va ser la primera guerra en ser massivament fotografiada? Si cerqueu a Google hi trobareu algunes imatges esgarrifoses.  

John Garfield en territori xeiene és la primera entrega d'aquesta sèrie d'aventures. Ens pots avançar alguna cosa sobre la propera història que ens trobarem? 

Tinc ja escrita la segona part: En John Garfield i els pirates de Baratària. En aquest cas, els germans Garfield i la seva amiga Lenny seran als pantans de Louisiana, on miraran de trobar un tresor, però s’hauran d’enfrontar a caimans, sorramolls, el vudú, uns zombis força particulars i la tripulació del pirata Jean Lafitte. 

Tinc una tercera part començada: En John Garfield contra els fantasmes del Ku Klux Klan. En aquest cas ja us podeu imaginar per on aniran els trets. 

La meva intenció és escriure tota la vida d’en John Garfield. El personatge s’anirà fent gran i deixarà de ser un infant, és per això que considero que aquests relats són d’aventures i per a tots els lectors, tinguin l’edat que tinguin.    

Ets un autor prolífic i, a més d'aquest llibre, t'has endinsat en la publicació de molts gèneres literaris diferents. Amb quin et sents més còmode escrivint? 

He fet una mica de tot, cert. Al principi escrivia sobretot humor. M’agradava crear contes curts i novel·les incorrectes i surrealistes. A vegades en llegia en públic i era molt gratificant sentir les riallades dels oients.  

El llibre d’en John Garfield va ser un canvi. Vaig descobrir que em sentia molt còmode escrivint aventures i que també sóc un romàntic. Quan em van publicar El brigadista vaig tenir clar que escriure en un to seriós m’agradava, i molt. És preciós emocionar les persones.   

Actualment et dediques plenament a l'escriptura o ho compagines amb una altra feina?  

He intentat dedicar-me en exclusiva a escriure, ara estic mirant de ficar el nas en el cinema tot escrivint guions cinematogràfics. Però les productores busquen finançament i hauré d’esperar almenys dos anys fins que vegi algun resultat econòmic.  

Escriure en català i viure dels resultats és molt difícil si no ets una cara coneguda. Aquest octubre Rosa dels Vents em publicarà una novel·la: De portes endins. És la història de tres generacions de veïns d’un mateix immoble i el narrador és... l’ascensor. Vejam si hi ha una cullerada de sort.    

Com a amant del setè art, ens pots recomanar tres pel·lícules clàssiques que t'enamorin? 

Serà un plaer! Tot i que dues no són western, us proposo veure les meves preferides: Sunset Boulevard, del meravellós Billy Wilder. La segona: Els millors anys de la nostra vida (The best years of our lifes) d’en William Wyler i la tercera sí que és un western: L’home que va matar Liberty Valance d’en John Ford. 

Us recomano que les veieu amb els vostres fills, descobriran que el blanc i negre pot ser més lluminós que segons quin technicolor. 

Redacció


Títol: John Garfield en territori xeiene

Autor: Jordi Cantavella 

Editorial: ElPoblet Edicions

https://www.elpobletedicions.com/product-page/john-garfield-en-territori-xeiene

 

Comprar en Amazon

dimarts, 27 de juliol del 2021

'La millor nit de la meva vida' al Teatre Gaudí aquest estiu


A 'La millor nit de la meva vida' al Teatre Gaudí aquest estiu, trobem una trama que es desenvolupa entre la relació que comença una parella jove i la vida d'una dona madura, però de molt bon veure i que està acomodada.

El primer que es veu és un escenari amb dos decorats diferents, un d'Ikea juvenil i simple, l'altre vintage més carregat i luxós.

Parella jove (ell inexpert en el sexe i molt enamorat, ella més experta i no tan penjada per ell)

Dona madura (vídua i examant amb molta experiència a la vida i alliberada sexualment, rica, però infeliç)

Els fets es desenvolupen en el moment que es troben el noi (Marc) i la vídua (Sílvia examant del pare d'en Marc). Quan el Marc es veu enfonsat per la mort dels seus pares i la traïció de la seva parella amb el seu amic) ella l'introduirà en un nou món on és capaç de tot.

Ell finalment ho té tot i la que havia estat la millor de la nit de la seva vida al principi del seu enamorament passa a ser la millor de la seva ex a l'embolicar-se una nit amb ell convertit en un boy sexual ( professional del sexe)

Una comèdia fresca i quotidiana amb només tres personatges i poc decorat fan una obra de 90' en la que tan sols et centres en els diàlegs, la posada en escena és senzilla i fàcil de seguir.


Rosa Tobajas

COMÈDIA | 90’ | DEL 10 DE JUNY A l’1 D’AGOST | DIVENDRES I DISSABTE A LES 22.15 H I DIUMENGES A LES 20:30 H | SALA GRAN

Trailer

https://youtu.be/LmVPHxseh3o


Compra aquí les teves entrades:

https://teatregaudibarcelona.com/es/calendari/la-millor-nit-de-la-teva-vida/

dimecres, 21 de juliol del 2021

Entrevista a Germán Ramírez Lerate, autor de 'Historia de un fotógrafo, una camelia y un bisturí'

                                       

Tu novela tiene un título impactante. Explícanos cómo surgió.

Uno de los problemas más frecuentes a los que se debe enfrentar un autor es la búsqueda de un título adecuado para su obra. Algunos títulos surgen cuando el texto ya está cerrado; pero, en el caso de mi novela, el título fue el que dio pie al resto de la historia. En 2015, yo estaba muy interesado en la corriente surrealista y la interpretación de los sueños, y me propuse escribir un relato empleando la técnica de la escritura automática. Para ello, decidí que debía imaginar la trama a partir de las tres primeras palabras que se me ocurrieran un día nada más despertarme. Esas palabras fueron: fotógrafo, camelia y bisturí. Al terminar el relato, se me ocurrió la idea de un protagonista que sufre pesadillas y se recluye en un prostíbulo con sus amigos para sobrellevar el insomnio, y decidí enlazar el relato con la propia historia de la novela.

El género negro es uno de los que más triunfan en nuestro país. ¿Qué elementos novedosos aporta tu obra respecto a otras del mismo género?

Desde que comencé a pergeñar la trama, sabía que no quería limitarme a escribir una novela negra convencional, y decidí emplear técnicas como el monólogo interior, los cambios de perspectiva y saltos en el tiempo para ofrecer giros argumentales que confundieran e intrigaran aun más al lector. Lo más novedoso, en mi opinión, es la aparición de elementos metaliterarios, ya que dentro de la novela aparecen relatos escritos por una de las protagonistas, la escritora Ana Steiner.

La novela está ambientada en el club nocturno Sexy Sadie. El nombre del burdel es el mismo que una canción de The Beatles. ¿Lo has llamado así para rendirle tributo al mítico grupo musical?

Junto con la literatura, la música es otra de mis grandes pasiones, y eso se refleja en lo que escribo. The Beatles es uno de mis grupos favoritos, y quería rendirle un homenaje dándole ese nombre al club nocturno. Además, a lo largo de la novela, hay otras referencias musicales a bandas como King Crimson o Triana.

¿Cuánto tiempo te ha llevado escribir tu novela y cómo ha sido el proceso creativo de la misma?

Comencé a escribir el relato que sirve de introducción a la novela en 2015, y terminé el primer borrador de la misma dos años después, en 2017. Sin embargo, entre los estudios y otros proyectos literarios que tenía en mente, no terminé de corregirla hasta 2020, cuando decidí probar suerte enviándola a Ediciones en Huida.

Con respecto al proceso creativo, en su momento este era el proyecto más ambicioso al que me había enfrentado como autor, y no quería equivocarme. Había escrito otras novelas con anterioridad que no terminaban de convencerme, pero que me sirvieron para manejar mejor los tiempos narrativos y para aprender a urdir una historia compleja sin errores. Durante los dos años de redacción, fui planificando la trama capítulo a capítulo, e incluso planteé distintas alternativas conforme iba avanzando en la historia: el hecho de usar técnicas más experimentales me permitía contar lo mismo de distintas formas, y debía ver cuál era la que mejor se adecuaba a los hechos y la que podía resultar más impactante para el lector.

En cuanto a documentación, ¿tu historia ha requerido que previamente realizases un trabajo de investigación?

Sí. Como decía previamente, la trama gira en torno a un personaje que sufre pesadillas frecuentes y, para intentar comprender su problema, acude a un psicoanalista. Tuve que investigar sobre las técnicas de interpretación de los sueños de Freud y sobre distintos aspectos de la psicología humana de los que no hablaré para no destripar la trama.

¿Cuál ha sido la mayor dificultad que te has encontrado al abordar una historia de género negro?

Los lectores de género negro son, sin duda, los más exigentes, y eso obliga a los autores a hilvanar perfectamente las tramas, manteniendo la tensión argumental sin engañar al lector ni dejar flecos sueltos. Con la escritura de esta novela me he dado cuenta de que una buena novela policíaca es prácticamente una obra de ingeniería: todo tiene que estar planificado al milímetro.

Ahora te has embarcado en esta aventura literaria, pero previamente ya habías escrito poesía. ¿Qué supone para ti la escritura y cuándo empezaste a escribir?

Comencé a escribir a mediados de 2012, cuando tenía trece años, y desde entonces la escritura me ha acompañado cada día. Escribir es un reto: a diario, los escritores nos enfrentamos a la página en blanco, a la dificultad de unir dos palabras y que suenen bien, a la autocrítica, al miedo al ridículo… Cualquiera podría pensar, leyendo esto, que escribir es un suplicio, pero no es así: todo en la vida requiere un esfuerzo, y la satisfacción de completar una buena historia hace que todos los escollos que encontramos por el camino merezcan la pena. La escritura es, ante todo, una forma de entretenimiento: como decía Patricia Highsmith, si uno se divierte escribiendo un libro, otros disfrutarán con su lectura.

 Historia de un fotógrafo, una camelia y un bisturí está publicada por la editorial independiente Ediciones En Huida. ¿Cómo ha sido tu experiencia trabajando con ellos?

He tenido mucha suerte de poder trabajar con Ediciones en Huida para publicar mi primera novela. Es una editorial que sigue el modelo de publicación tradicional, con una apuesta importante por autores jóvenes y con un amplio catálogo de gran calidad y variedad temática. El trabajo que realizan es muy profesional y admirable en estos tiempos difíciles para las editoriales pequeñas.

¿Tienes previsto que tu próxima novela sea también de género negro o te gustaría adentrarte en otro género distinto?

Aunque sé que en algún momento volveré a escribir novela negra, ahora tengo otros proyectos con una temática diferente. Me gusta experimentar y no encasillarme en un mismo género. Aun así, he de decir que mi próxima novela también contiene algunos elementos de thriller.

¿Qué es lo que más te atrae del género negro y cuáles son tus referentes literarios?

Lo más interesante del género negro es la complejidad argumental de sus tramas; hay novelas negras que sorprenden por su construcción y por los giros de guion, y creo que leer novela negra ayuda a aprender cómo construir una historia compleja sin perder verosimilitud.

Mis primeros referentes del género fueron Edgar Allan Poe, Chesterton y Agatha Christie. También he aprendido mucho de autores españoles como Montero Glez o Antonio Muñoz Molina, y últimamente he leído a un paisano mío, Benito Olmo, que se está convirtiendo en un referente de la novela negra española.


Ficha técnica del libro:

Editorial : ‎ Ediciones En Huida; N.º 1 edición (25 agosto 2020

Idioma: ‎ español

Tapa blanda: ‎ 190 páginas

ISBN-10: ‎ 8418305177

ISBN-13 : ‎ 978-8418305177

Peso del producto: ‎ 180 g

Dimensiones: ‎ 16 x 2 x 24 cm

 

https://www.edicionesenhuida.es/producto/historia-de-un-fotografo-una-camelia-y-un-bisturi/

Comprar en Amazon

dilluns, 19 de juliol del 2021

'El Inocente' - Harlan Coben


         A veces, 
el destino o el puro azar trastoca por completo la vida de una persona.

La tranquila vida de Matt Hunter cambió en un instante. Durante una pelea de universitarios que no había comenzado él, la mala suerte quiso que matara accidentalmente a otro chico. Después de cumplir condena y dejar la pesadilla atrás, Matt ha rehecho su vida y puede volver a ser feliz. Tiene una mujer maravillosa, Olivia, va a ser padre y está a punto de comprar una casa en una zona residencial. Pero un día recibe una fotografía de su esposa en el móvil y una llamada que le dice «A ver si adivinas que le estoy haciendo ahora mismo a tú mujer» y ahí su mundo se vuelve a derrumbar y comienza una lucha desesperada por destapar secretos del pasado y no precisamente suyos.

Pues bien, esta es a grandes rasgos la breve sinopsis de ‘El inocente’, del escritor norteamericano Harlan Coben (Newark, Nueva Jersey, 1962), pero tranquilos, que con esta reseña no estoy haciendo spoiler ya que esta novela es mucho más que esto. Nos encontramos ante una historia con constantes giros inesperados, grandes dosis de suspense y además contada con ritmo frenético, como no podía ser menos si la historia sale de las manos de Coben, excelente creador de historias de misterio policiaco.

El libro engancha desde el principio y según avanza, el protagonismo de todos sus personajes, que son muchos, se hace importante para la historia, formando parte de un todo hasta llegar al final donde cada pieza de este puzle encaja perfectamente.

En definitiva, El inocente es una historia complicada y tortuosa con una gran carga emocional que obliga a pensar en las repercusiones que determinadas decisiones tienen sobre las vidas de sus protagonistas.

No terminaré sin hacer mención a la serie de Netflix recién estrenada y basada en esta novela. Aunque la acción salta de Newark a Barcelona, los personajes mantienen toda su fuerza y además está logradísima la adaptación a la sensibilidad española.

 ¡Eso sí, si quieres leer el libro espera a terminarlo para ver la serie!

 

Marcial García Llorente


El Inocente

Harlan Coben

Editorial RBA 

443 paginas

 9788478716876

Año de edición: 2006

PTraductor: ESTHER ROIG GIMENEZ

Fecha de lanzamiento: 2006


Comprar en Amazon

dimecres, 14 de juliol del 2021

Entrevista a Artur Quintana, editor d'Obra poètica completa, de Desideri Lombarte

 

Com ha estat la tasca de recopilació dels sis volums que conformen l'obra poètica de Desideri Lombarte?

Desideri Lombarte, mort prematurament, als 52 anys, només va publicar en vida un primer recull poètic: Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort el 1987. Pòstumament, de 1991 a 1999 es van publicar nou poemaris més, en l’edició dels quals ja havien participat els tres actuals curadors de l’Obra poètica completa que ara es presenta en públic, així com també en Ricard Solana. 

Quin criteri heu seguit a l'hora d'editar el llibre?

El mateix que havíem seguit en publicar els seus 9 volums inèdits del 1991 al 1999: Publiquem d’acord amb l’últim original conservat. Com cal esperar, hem corregit les evidents errades tipogràfiques. 

Com a editor del llibre i coneixedor de l'obra de Lombarte, com definiries la seva poesia?

De poetització d’un microcosmos –l’Alta Ilercavònia– amb decidit afany totalitzador.  

Als versos de Lombarte indiqueu que hi ha una “evocació emocionada, a través de la història col·lectiva i personal, del paisatge i el passat dels indrets on havia nascut”.

Lombarte venia d’un món, la Franja d’ Aragó, on la llengua catalana i la cultura que conforma, la seva i la nostra, de segles era i és fortament discriminada. El poeta volia deixar testimoni de la vida i la història silenciada de la gent de l’Alt Matarranya, i, en fer-ho, hi va desplegar també una profusa mostra de poesia amorosa i de meditació càustica sobre la crua existència de l’home modern; sobre la mort i la solitud, i amb esplèndides metamorfosis. 

A nivell personal, quina és l'etapa creativa que més t'agrada de l'autor?

Entre l’evocació de la vida tradicional matarranyenca i la temàtica amorosa o meditativa, se’m fa impossible de triar. 

Quan vau començar a treballar en aquest magnífic volum i quant de temps us ha portat editar-lo?

El 2015 l’Instituto de Estudios Turolenses anunciava que es trobava en premsa la Poesia completa de Desideri Lombarte dins de la col·lecció en català Lo Trinquet, per així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi de la llengua catalana i de la cultura aragonesa que conforma. La publicació, per motius no pas editorials, s’anava endarrerint i el 2020 l’IET va decidir que no apareixeria a la col·lecció Lo Trinquet, sino que n’inauguraria una de nova, titulada Biblioteca Turolense dedicada a l’edició d’obres mai no reunides en  volum, exhaurides o de difícil trobar, i inèdites de conegudes autores –i autors– de Terol.

Obra poètica completa, de Desideri Lombarte, és el primer volum de la col·lecció Biblioteca Turolense. En quina nova obra esteu treballant actualment?

Actualment treballem en donar continuïtat a la interrompuda col·lecció Lo Trinquet, on el 2022 es publicarà el poemari Aplec de Juli Micolau, i hi seguiran obres de Josep Miquel Gràcia, Lluís Rajadell, Vicent Pallarés, Maria Teresa Moret...

Es tracta d'una col·lecció dedicada a l'obra completa d'autors i autores de Terol. Creus que a dia d'avui encara és desconegut per molts el talent literari que hi ha a aquesta província?

Com que la província de Terol, segons sembla, no existeix, es fa molt difícil de conèixer-ne autors, i més  encara en una llengua, com la catalana, que per a molts és considerada de sempre també com a inexistent. 

Què creus que descobriran mitjançant aquest llibre els nous lectors i lectores que a dia d'avui desconèixen a Desideri Lombarte?

Us permetrà de comprovar que la província de Terol doncs sí que existeix i que té una rica literatura, en castellà i en català, que cal conèixer i fruir-ne.  

 

Fitxa tècnica del llibre

ISBN: 978-84-17999-43-8

Editor: INSTITUTO DE ESTUDIOS TUROLENSES

 

Lloc d'edició: Terol

 

Any d'edició: 2021

 

Pàgines: 728


Comprar en Amazon 


dilluns, 12 de juliol del 2021

'El dilema' - B.A. Paris


Livia
 cumple 40 años. Desde siempre quiso que ese día fuera especial. No tuvo banquete nupcial y quiere resarcirse de ello. Lleva años preparando la fiesta. Catering, música, carpa, amigos...

Adam es el marido de Livia. No hay nada en este mundo que quiera más que la felicidad de su mujer. Bueno sí, a su hija Marnie de 19 años que está en el extranjero estudiando. Todo el amor que le negó a Josh, su primogénito que cuenta actualmente con 22 años, fue a parar a Marnie.

La fiesta de cumpleaños será un éxito. A ella acudirán amigos, familiares, compañeros de trabajo, vecinos, todo el mundo que adora a la pareja. Excepto Marnie. Al menos no a ojos de Livia. A ojos de Adam sí. Es el regalo sorpresa en la fiesta de Livia: la visita de su hija.

Pero una terrible noticia pondrá a Adam en un dilema. Contar a Livia lo ocurrido y parar la fiesta o dejar que a su mujer, ilusionada, alegre y contenta, le cambie la vida para siempre.

Lo que Adam no sabe es que Livia también guarda un secreto sobre Marnie que no le contó y si lo hace hoy posiblemente también aguará su fiesta y eso no lo quiere nadie y más habiendo estado toda una vida preparándola. Sin duda ese terrible secreto cambiará sus vidas para siempre.

B.A. Paris, o lo que es lo mismo Bernadette MacDougall (Inglaterra, 1958) nombre real tras ese apodo, presenta en su cuarta novela, el dilema moral no solo de una pareja, sino de toda una familia y su círculo de amigos, ante dos impactantes noticias. Sin duda una de ellas mucho peor que la otra, hablando claro, lo que Adam debe explicar a Livia no tiene vuelta atrás, en cambio lo que Livia debe explicar a Adam sí, pero ambas llevan al ser humano al límite.

Paris cuenta en un único día el devenir de la pareja: los capítulos, contados desde la perspectiva de ambos protagonistas introspectivamente, abarcan franjas horarias del día y con ello consigue una tensión mayor ya que sabemos que ambos problemas serán resueltos en un espacio muy corto de tiempo.

La autora mantiene en vilo al lector en todo momento, aunque sí es cierto que para nuestro gusto se toma demasiadas páginas para contarnos esas dos terribles noticias, pero digo esto simplemente por buscarle un pero a la novela, por aquello que siempre nos decía nuestro profesor de bellas artes: la perfección no existe.

El dilema es un libro adictivo, magnético, de alto contenido psicológico, que nos mantendrá en vilo durante toda su lectura y que aunque cuenta con un final que no nos esperábamos, tampoco nos sorprendió, no al menos tanto como sí lo hizo su lectura.

Una estupenda y emocionante novela, donde el factor psicológico está muy por encima del suspense.

SALVA G.


 Título: El dilema

Autor: B.A. Paris

Traducción: Pilar de la Peña Minguell

Editorial: Alianza de Novelas

Edición: 1ª edición, febrero de 2021

Número de páginas: 324 pp.

I.S.B.N. 978-84-1362-204-0


Comprar enAmazon

Popular