John Garfield en territori xeiene és un llibre per a nens i nenes de més de 50 anys. Què té d'especial la teva obra perquè agradi sobretot a la gent d'aquesta generació?
Més que un llibre infantil, és un llibre apte per a tots els públics. Jo em vaig criar llegint els autors d’aventures: Jules Verne, Emilio Salgari, Charles Dickens, Robert L. Stevenson... i els he volgut fer un homenatge. De fet hi ha un personatge que és una clara al·lusió a la Miss Havisham de la novel·la Great Expectations de Dickens. Tota la canalla de la meva generació llegíem les Joyas literarias juveniles, fins i tot intercanviàvem exemplars.
A banda, els que ja tenim dues edats, gaudíem molt anant al cinema a veure pel·lícules de l’oest, amb indis, pistolers, ianquis i confederats. Quan sortíem del cinema anàvem directament a casa per jugar amb els ninotets de plàstic. Escriure aquest llibre, per a mi, ha estat com tornar a jugar quan era petit. Espero que qui el llegeixi tingui la mateixa sensació.
I els més petits que no entenguin les referències cinematogràfiques que hi ha al llibre, podran gaudir igualment d'aquesta història?
La història en si mateixa és un conjunt d’aventures i un nen petit espero que la gaudeixi per els personatges i les aventures que conté. Les referències i els homenatges són un afegit que potser els pot despertar la curiositat per conèixer i descobrir el cinema i els actors i actrius que esmento. Estaria bé que els pares llegissin el llibre per poder explicar-los tot el que s’hi amaga. A més, s’ho passaran bé...
Explica'ns una mica quina mena d'aventures viuran en John Garfield i la seva germana.
Tots dos germans queden orfes i fan un viatge cap a l’oest amb un matrimoni gran, però són atacats per un escamot de sudistes que no accepten la derrota. Els dos nens són adoptats per indis xeienes. Amb ells aprendran l’amor per la natura i la saviesa ancestral dels habitants originals dels Estats Units. Però els indis es van veure obligats a enfrontar-se a l’home blanc per defensar la seva terra; aleshores passen moltes coses... Els Garfield es barrejaran després amb tafurs, assaltadors de bancs, linxaments... Tòpics? I tant! Però els tòpics del western tenen sabor d’aventura i funcionen.
John Garfield va ser un actor nord-americà del segle passat que va estar nominat un parell de vegades als premis Oscar. No obstant, no gaire gent el coneix. Volies fer-li un homenatge triant aquest nom pel protagonista del teu llibre?
L’has clavat! En John Garfield fou un actor molt conegut durant els anys trenta i quaranta. Un actor de caràcter a la pantalla, però també a la vida real. Quan el senador McCarthy va perseguir la gent del cinema a la nefasta “Caça de bruixes” de la postguerra mundial, moltes estrelles del cinema, en un principi, es van negar a col·laborar i lliurar els noms de les amistats que tenien simpaties amb el comunisme. Però, quan es van sentir amenaçats i temien perdre les seves mansions i les seves piscines, van cedir i van cantar els noms dels coneguts i dels amics. En John Garfield es va negar sempre a trair els seus amics. L’FBI el va assetjar de tal manera que l’angoixa que patia li va provocar l’infart que el va matar quan només tenia 39 anys.
Un altre personatge de la novel·la té el mateix nom que un altre actor que va patir les conseqüències de no haver col·laborat amb el McCarthisme: en Melvyn Douglas.
Gràcies a la meva mare. Ella estima el cinema i em va esperonar a veure cinema quan era petit, m’explicava la vida dels actors i de les actrius, anècdotes... Em va ensenyar una de les arts més lluminoses que tenim al nostre abast. A en John Garfield el vaig descobrir en dues pel·lícules: Cos i ànima i Destinació Tòquio.
Jo ara, moltes nits miro pel·lícules clàssiques amb el meu fill d’onze anys. Ell ja coneix Gary Cooper, Alfred Hichcock, James Steward, Billy Wilder, Ingrid Bergman...
Has situat la història a la guerra civil dels Estats Units. Què té d'especial per tu aquesta època?
M’evoca dotzenes de films i novel·les que m’han encantat. És un període històric que va canviar del tot els Estats Units: va acabar amb l’esclavatge. A banda, és un conflicte que sembla molt llunyà, però no tant. Sabíeu que va ser la primera guerra en ser massivament fotografiada? Si cerqueu a Google hi trobareu algunes imatges esgarrifoses.
John Garfield en territori xeiene és la primera entrega d'aquesta sèrie d'aventures. Ens pots avançar alguna cosa sobre la propera història que ens trobarem?
Tinc ja escrita la segona part: En John Garfield i els pirates de Baratària. En aquest cas, els germans Garfield i la seva amiga Lenny seran als pantans de Louisiana, on miraran de trobar un tresor, però s’hauran d’enfrontar a caimans, sorramolls, el vudú, uns zombis força particulars i la tripulació del pirata Jean Lafitte.
Tinc una tercera part començada: En John Garfield contra els fantasmes del Ku Klux Klan. En aquest cas ja us podeu imaginar per on aniran els trets.
La meva intenció és escriure tota la vida d’en John Garfield. El personatge s’anirà fent gran i deixarà de ser un infant, és per això que considero que aquests relats són d’aventures i per a tots els lectors, tinguin l’edat que tinguin.
Ets un autor prolífic i, a més d'aquest llibre, t'has endinsat en la publicació de molts gèneres literaris diferents. Amb quin et sents més còmode escrivint?
He fet una mica de tot, cert. Al principi escrivia sobretot humor. M’agradava crear contes curts i novel·les incorrectes i surrealistes. A vegades en llegia en públic i era molt gratificant sentir les riallades dels oients.
El llibre d’en John Garfield va ser un canvi. Vaig descobrir que em sentia molt còmode escrivint aventures i que també sóc un romàntic. Quan em van publicar El brigadista vaig tenir clar que escriure en un to seriós m’agradava, i molt. És preciós emocionar les persones.
Actualment et dediques plenament a l'escriptura o ho compagines amb una altra feina?
He intentat dedicar-me en exclusiva a escriure, ara estic mirant de ficar el nas en el cinema tot escrivint guions cinematogràfics. Però les productores busquen finançament i hauré d’esperar almenys dos anys fins que vegi algun resultat econòmic.
Escriure en català i viure dels resultats és molt difícil si no ets una cara coneguda. Aquest octubre Rosa dels Vents em publicarà una novel·la: De portes endins. És la història de tres generacions de veïns d’un mateix immoble i el narrador és... l’ascensor. Vejam si hi ha una cullerada de sort.
Com a amant del setè art, ens pots recomanar tres pel·lícules clàssiques que t'enamorin?
Serà un plaer! Tot i que dues no són western, us proposo veure les meves preferides: Sunset Boulevard, del meravellós Billy Wilder. La segona: Els millors anys de la nostra vida (The best years of our lifes) d’en William Wyler i la tercera sí que és un western: L’home que va matar Liberty Valance d’en John Ford.
Us recomano que les veieu amb els vostres fills, descobriran que el blanc i negre pot ser més lluminós que segons quin technicolor.
Redacció
Títol: John Garfield en territori xeiene
Autor: Jordi Cantavella
Editorial: ElPoblet Edicions
https://www.elpobletedicions.com/product-page/john-garfield-en-territori-xeiene
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada