Li acaben de comunicar que li queden 90 minuts de vida. Una hora i mitja. 5.400 segons de batecs. Ni un més. No res i tot alhora. La tragicomèdia de la vida en 90 minuts. S’obre el teló i comença el compte enrere.
Què pot fer el nostre personatge sense futur, un cop li han comunicat que li resten 90 minuts de vida, i que ni tan sols té temps ni per veure la seva peli preferida, l'Amarcord de Fellini, ja que dura 127 minuts? Com assumir que et resta hora i mitja de vida?
Doncs això és el que ens proposa el foraster Quim Masferrer ben dirigit pel comediant Ramon Fontserè. Un monòleg de 90 minuts, una hora i mitja de la més autèntica i plena llibertat de la qual mai podrà gaudir un ésser humà. La llibertat de passar comptes, de dir de veritat tot el que pensa, de ser sincer per una vegada.
L’espectacle comença amb un rellotge que inicia el compte enrere i que anirà apareixent al llarg de l’obra. Cada vegada que surti el rellotge, apareixerà la Mort, en forma de tramoista, que no parla, només espera. Aquest tic tac funciona molt bé com a recurs dramàtic, la mort cada vegada és més a prop.
La interpretació d’en Masferrer acompanyada de música i d’una escenografia i la coreografia us faran passar una tarda d’allò més divertida i entretinguda.
Després d’uns inicis dramàtics vacil•lants (aquí s’ha de reconèixer que el drama no és el seu fort), l’obra comença a funcionar en el moment en què Masferrer mostra el clown que du dins seu. I és que el nostre protagonista no deixa canya dreta: polítics i empreses són l’objectiu del seu sarcasme i ironia. Hi ha en tota aquesta diatriba una escena que sorprèn i molt. Em refereixo a l’escena d’abaixar-se els pantalons, en què s’intueix la mà del director ja que en Masferrer sempre m’ha semblat un humorista amable, poc corrosiu.
Cristina Guarro
FITXA ARTÍSTICA
Text i dramaturgia: Quim Masferrer
Direcció: Ramon Fontserè
Interpretació: Quim Masferrer
Regidor i Partner d’escena: Agustí Rovira
Espai escènic: Llorenç Corbella
Video: Sara Boldú
Moviment: Sílvia Brossa
Coreografia cadira: Martí Prades
Espai sonor: Dani Tort
Il•luminació: Cesc Pastor
Construcció escenografia: Guille Góngora
Fotografia: David Ruano
Disseny gràfic: Arkham Studio
Canço l’Aigle Noir: Roger Mas i La Cobla Sant Jordi
Veu en off: Òscar Dalmau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada