'Lluny vol dir mai més' - Marc Cerrudo Boada

Assevera i sosté un enamorat dels llibres i humil crític aficionat, que la primera novel·la de Marc  Cerrudo Boada (Terrassa, 1991) llicenciat en Periodisme per la UAB entre altres coses i flamant guanyador de la XXIII edició del Premi Roc Boronat de l'ONCE Catalunya, l'edició més participativa amb 82 originals presentats a concurs, que Lluny vol dir mai més és sense dubtar-ho la novel·la més original de totes quantes s'han editat almenys aquest any 2021. El temps dirà si també ho será en els pròxims deu anys.

És cert que Antonio Tabucchi amb Sostiene Pereira (Anagrama, 1995) també utilitzava el mateix recurs narratiu per a dotar a la seva història de veracitat, fins i tot és cert també que Wajdi Mouawad en la seva novel·la Ánima (Destino, 2014) també donava veu a una infinitat d'animals per a narrar una història d'humans, però el que aconsegueix Cerrudo Boada en Lluny vol dir mai més és anar més enllà, tant dotant de veracitat a la seva història donant veu als seus personatges, ja siguin aquests animats com inanimats.

A la primera categoria trobem a la portera de l'edifici on viu el protagonista; un conductor d'autocar; un guardabosc; una embarassada a la fuga; una psicòloga; un venedor de llaunes de cervesa de carrer; un sensesostre; un antidisturbis...A la segona categoria i tal vegada la més arriscada, trobem a un monstre sota el llit; un personatge de videojoc; una ambulància; un cotxe abandonat; una llauna de refresc tirada en un lateral de la carretera; un senyal de STOP; unes manilles; i fins i tot la tardor, la llunyania, un norovirus o una el·lipsi temporal que compta més del que nega comptar.

Lluny vol dir mai més resulta ser la història d'una pèrdua, la d'un ser estimat per part del protagonista en la qual ell mateix va tenir molt a veure. Bé, ell i un cérvol amb tres taques blanques sota l'ull esquerre i cinc punxes a cada banya, com dues mans suplicant al cel. Un personatge aquest que surt una vegada i una altra, com a culpable de tot. Però també una fugida del personatge més deshumanitzat que ens hem trobat enguany en una novel·la per molt humana que sigui la història que conta l'autor, pèrdua d'un ser estimat i la duresa d'assumir aquesta pèrdua. Una fugida del dolor que ell creu exterior però en realitat és interior i de qui realment vol fugir és de si mateix.

Coix, ple de cicatrius a la cara i posteriorment apallissat, en les escasses vint-i-quatre hores que dura la novel·la i a través dels diferents personatges, coneixem no sols la raó d'aquesta fugida, sinó el perfil del protagonista sense que ell digui una sola paraula. Bé, no, això no és cert, el protagonista sense nom diu una paraula, que òbviament no revelarem.

Cadascun dels capítols de la novel·la té un inici i un final, els quals, tots junts, conformen la història completa. Es nota que l'autor venia d'escriure relats. Aquestes petites píndoles xoquen entre elles dins del pot que resulta ser la història per a unirse a poc a poc teixint una tela d'aranya que atrapa tota la nostra atenció.

Lluny vol dir mai més és una dura història de superació personal, la pèrdua d'un ésser estimat, però està esquitxada d'un humor bastant absurd, surrealista si es vol, que ens fa somriure i li acaba llevant ferro a l'assumpte que toca. Resulta una petita muntanya russa d'emocions ja que aquests capítols humorístics estan intercalats per a dotar a la novel·la d'un respir necessari.

Asevera  un enamorat dels llibres i humil crític aficionat que no resulta estrany doncs que Lluny vol dir mai més hagi estat guardonada amb un premi literari ni que el seu autor acabi sent una de les noves veus en la literatura no només catalana sinó també espanyola i per descomptat mundial.

SALVA G

Título: Lluny vol dir mai més

Autor: Marc Cerrudo Boada

Editorial: Amsterdam

Edición: 1ª edición, setembre del 2021

Número de páginas: 186 pp.

I.S.B.N. 978-84-17918-50-7

Comprar en Amazon