Aquesta novel.la ens arriba avalada pel prestigiós Premi Goncourt del passat 2023.
El narrador ens introdueix a la novel.la descrivint l’escena en que en una abadia del nord d’Itàlia els monjos estan vetllant a un moribund que no es monjo, ens diu que aquest moribund aliè a la vida monacal porta 40 anys residint a l’abadia i que quan algú ha qüestionat la seva presència en la mateixa des de el Vaticà arriba sempre la mateixa ordre “Es queda”. Qui és aquest personatge? un exclaustrat? un refugiat polític? un criminal?. S’està per voluntat pròpia? Alguns diuen en veu baixa que esta per cuidar-la a ella, qui és ella. Estem a 1986
En el següent capítol la veu narrativa es la del propi moribund que recorda la seva vida que comença en un mòn de misèria i acabarà sent un escultor de reconeguda fama. Una primera infància a França, fill de refugiats polítics, un pare escultor que mort a La Gran Guerra i una mare que decideix enviar al seu fill a Itàlia amb un parent llunya o no, no queda clar el vincle, també escultor i aquí comença el calvari del nostre protagonista perquè entre els dos hi ha una relació d’odi mutu.
Aquest adolescent en Mimo fa amistat, una amistat secreta amb una nena de la seva edat, filla d’una família aristòcrata que a principis del segle XX tenen un estil de vida mes propi de temps passats. L’amistat amb la Viola li fa la vida mes suportable, li obre els ulls a un món per ell desconegut ja que ella te una gran cultura, però serà una gran i complicada amistat al llarg de la vida.
A través de la vida d’en Mimo veurem néixer i creixa el fascisme a Itàlia i com influirà en la vida de tots ells. ´També veurem el poder de l’ Església i com els seus tentacles arriben arreu.
Als capítols en que Mimo ens compta la seva disbauxada vida s’intercalen els del narrador exterior en que des de l’arxiu secret de l’abadia anem veiem o intuint per que en Mimo viu amb els monjos.
Eugenia Ros
Jean-Baptiste Andrea
Nº de páginas: 456
Editorial:
AdN Editorial Grupo Anaya
ISBN: 9788410138308
Año de edición: 2024
Traductor: M. DOLORES TORRES PARÍS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada